diumenge, de juliol 31, 2005
AGRUPACIó LOCAL PSPV-PSOE CàLIG
AGRUPACIó LOCAL PSPV-PSOE CàLIG
AGRUPACIÓ LOCAL PSPV-PSOE CÀLIG Finalitzada la reunió de la Comissió Executiva del passat 19 de juliol i després de diverses discussions al respecte, motivat per la falta total de recolzament, tant a nivell Orgànic com Institucional, en relació al canvi d’ubicació de la planta de R.S.U. a la Partida de “La Bassa”, vaig presentar la meva dimissió amb caràcter irrevocable com a Secretari General, junt a la Comissió Executiva Local ratificant-se aquesta en reunió extraordinària de l’Assemblea Local el dia 27 de juliol.
Quan a nivell orgànic , davant innumerables reunions mantisses amb els responsables de Benicarló i Peníscola per tal de convèncer de la inadequada ubicació de la Planta, també al Secretari General Adolf Sanmartín junt a la seva Executiva Comarcal, com a les més altes instàncies del PSPV: Toni Such, secretari de política municipal, Francesc Signes, secretari de medi-ambient (els quals ni tan sols van tenir la dignitat de rebre’ns) fins el mateix Secretari General Joan Ignasi Pla, qui disposa de tota la documentació sense haver donat cap resposta al cas.
Per una altra banda, a nivell institucional i amb la visita realitzada junt a membres de la Plataforma al Sr. J.Mª. Calles, Subdelegat del Govern Central, sense haver rebut cap resposta a data d’avui.
També ha declinat la meva decisió algunes diferències de criteri sorgides últimament a nivell local respecte a aquest tema concret.
Una vegada explicat tot allò que em porta a prendre aquesta dolorosa decisió i veient que amb aquest càrrec no ens deixen arribar més lluny per la lluita contra la ubicació, per coherència, tinc l’obligació moral d’apartar-me, per continuar aquesta lluita posant-me al servei d’on més convinga per la defensa dels interessos del nostre poble, ja que aquests estan per damunt de tot.
Per concloure, he de fer un reconeixement de satisfacció personal a tots els companys que en un moment tan delicat per a mi m’han ofert tot el seu recolzament.
Moltes gràcies a tots ells i a tots els ciutadans en lluita, amb un crit enorme dient: NO A L’ABOCADOR
Ex-Secretari General de l’Agrupació Local PSPV-PSOE
AGRUPACIÓ LOCAL PSPV-PSOE CÀLIG Finalitzada la reunió de la Comissió Executiva del passat 19 de juliol i després de diverses discussions al respecte, motivat per la falta total de recolzament, tant a nivell Orgànic com Institucional, en relació al canvi d’ubicació de la planta de R.S.U. a la Partida de “La Bassa”, vaig presentar la meva dimissió amb caràcter irrevocable com a Secretari General, junt a la Comissió Executiva Local ratificant-se aquesta en reunió extraordinària de l’Assemblea Local el dia 27 de juliol.
Quan a nivell orgànic , davant innumerables reunions mantisses amb els responsables de Benicarló i Peníscola per tal de convèncer de la inadequada ubicació de la Planta, també al Secretari General Adolf Sanmartín junt a la seva Executiva Comarcal, com a les més altes instàncies del PSPV: Toni Such, secretari de política municipal, Francesc Signes, secretari de medi-ambient (els quals ni tan sols van tenir la dignitat de rebre’ns) fins el mateix Secretari General Joan Ignasi Pla, qui disposa de tota la documentació sense haver donat cap resposta al cas.
Per una altra banda, a nivell institucional i amb la visita realitzada junt a membres de la Plataforma al Sr. J.Mª. Calles, Subdelegat del Govern Central, sense haver rebut cap resposta a data d’avui.
També ha declinat la meva decisió algunes diferències de criteri sorgides últimament a nivell local respecte a aquest tema concret.
Una vegada explicat tot allò que em porta a prendre aquesta dolorosa decisió i veient que amb aquest càrrec no ens deixen arribar més lluny per la lluita contra la ubicació, per coherència, tinc l’obligació moral d’apartar-me, per continuar aquesta lluita posant-me al servei d’on més convinga per la defensa dels interessos del nostre poble, ja que aquests estan per damunt de tot.
Per concloure, he de fer un reconeixement de satisfacció personal a tots els companys que en un moment tan delicat per a mi m’han ofert tot el seu recolzament.
Moltes gràcies a tots ells i a tots els ciutadans en lluita, amb un crit enorme dient: NO A L’ABOCADOR
Ex-Secretari General de l’Agrupació Local PSPV-PSOE
NOVETATS INFORMATIVES ENTORN A LA PLANTA DE TRACTAMENT DE RSU.
NOVETATS INFORMATIVES ENTORN A LA PLANTA DE TRACTAMENT DE RSU.
La Planta de Tractament de RSU de Cervera ha sigut motiu, aquesta setmana, de noticia ; per una part l´ alcalde, Manuel Anglés, i les regidores Ernestina Borràs—PSPV-PSOE-- i Ana Querol—PP- van viatjar a Itàlia, en concret a una planta gestionada amb el mateix mètode que volen ficar en marxa a LA BASSA per la UTE.
De tornada a Càlig, l´ alcalde , Manuel Anglès, declarava que havia tingut ocasió de parlar amb algun representat de la UTE, en concret amb algú de Sistema Ecodeco —empresa d´ Itàlia—i amb Teconma, no així amb el representat d´ Azahar Enviroment que no es va manifestar, per lo que no podia dir res d´ ells . Anglés , amb els que va conversar , va comunicar que li van comentar que no tindrien cap problema en ubicar la planta de tractament de RSU ,desplaçant-la uns quilòmetres de l´ actual lloc, ja que allò que menys volien era un enfrontament amb la ciutadania o crear un important rebuig i descontent social a la zona. Tot i que des de la Plataforma pensen que no és qüestió de canviar-lo uns quilòmetres sinó de ficar-ho a una zona geològicament idònia. Per a canviar d´ ubicació o per a desplaçar la Planta de Tractament de RSU ,la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana,--la que representa d´ alguna manera també les tasques de Medi Ambient— hauria de donar el seu vist i plau a i també seria necessari que l´ Ajuntament de Cervera, acceptés el canvi d´ ubicació i s´ avingués a consensuar i cercar un altre lloc dins del seu ampli terme municipal, ja que, al parèixer, d´ allò que no es volen despendre és d´ ésser el terme municipal que, el més lluny possible de la seua població, tingui una planta de tractament de RSU amb tot el que això comporta . Recordem que el poble que ubiqui dins del seu terme municipal l´ abocador rebrà un important ajut, de forma anual, econòmic. Tot això, amb les evidències que es defensen des de Càlig de que geològicament els terrenys no reuneixen les condicions aptes i de que es tracta d´ un sòl permeable en un lloc habitat subterràniament, per una zona de recàrrega, l´ aqüífer Javalambre – Maestrat
Per últim, i en això ja s´ està treballant des de fa un bon temps, tant per la Plataforma com per l´ Ajuntament—mitjançant el seu advocat--, és la tramitació d´ una queixa que aquesta setmana entrarà a Europa mitjançant els tràmits pertinents. , per a que la CEE sàpiga el que ací és vol fer . Però a Brusel-les el tema ja es comença a saber , tant és així que s´ han fet preguntes, tant directes a integrants de la mateixa Plataforma , amb visites com la de David Hammertein - ELS VERDS--; les preguntes al Parlament ,per part de Willy Meyer —representant d´ EU-- i les converses amb Ignasi Guardans --que és representat al Parlament Europeu de CIU i BLOC--a més d´ altres gestions que, darrerament, s´ estan treballant, com es mencionava abans, i que interpel•laran a les diferents Comissions Europees que tenen molt a dir i a mullar-se amb el tema.
Un altre fet és l´ Assemblea Ciutadana que ha tornat a convocar, aquesta passada setmana, la Plataforma Contra l´ Abocador de LA BASSA en la qual van informar a un nombrós nombre de calijons, entre d´ altres coses, del sobrecost de 10 milions d ´ euros que suposa el traspàs d´ un lloc d´ ubicació a un altre . Es va informar, també de les deficiències que té aquesta zona de La Bassa, geològicament parlant, per tal d´ ubicar una planta de tractament de RSU i del tema del transport de deixalles en la que Càlig serà la població més afectada amb el pas, sobretot per una determinada rotonda i des d ´ allí fins a La Bassa, de totes les tones de deixalles que emetran els 49 pobles.
Només per “condicionar” un terreny que és permeable s´ hauran de transportar 200.000m3 d´ argila i graves, el que significa que hauran d´ entrar i sortir uns 20.000 camions en uns 4 mesos, per un trajecte viari estret i que, a més és un camí veïnal , on s´ han de passar dos pont ben estrets
La Plataforma també va informar a la ciutadania de les darreres mesures i diligències que ha anat prenent la Plataforma, com ara és la petició d´ una entrevista amb l´ actual president del Consorci , l´ alcalde de les Coves de Vinromà Miquel Zaragozà o la iniciativa, des de la Plataforma, a la que van invitar a l´ Ajuntament per tal de donar una passejada, pel mateix trajecte per on hauran de circular les deixalles--- des d´ els diferents llocs de sortida—fins aplegar a LA BASSA als components del Consorci.
En aquest punt va sorgir, en conversa , el pacte que signaven recentment el PP—amb el President de la Generalitat Francesc Camps—i el principal cap de l´ oposició –Joan Ignasi Pla— d´ ells recordaren les paraules de Joan Brusca que els demanava , la setmana passada, que tracten també de ficar-se d´ acord quan hi ha un rebuig de la població, un perill per a la població i la seua salut, per a la salut ambiental i per a l´ agricultura , entre d´ altres afectacions. Sorgia , en aquest punt, també, el tema de la incineració dels fems el que comportaria un major perill, amb el resultat de la generació de dioxines i de gas metà. Tot i que això evidentment seria un negoci, energètic, per a uns pocs. Recordem que la part italiana integrant d´ aquesta UTE ja hi viu ,en part ,d´ aquest fenomen.
Val a dir que es van comentar i contestar les diverses manifestacions que han fet els polítics que han estat i estant al capdavant d´ aquest important problema: Carolina Salvador—ex alcaldessa de Cervera--, Jorge Lamparero –Director de Qualitat Ambiental--, Jaime Mundo—ex alcalde de Benicarló i ex – president del Consorci— Vicent Aparici—vice-president de la Diputació i delegat de l´ àrea de Medi Ambient—i l´ alcalde de Cervera Antoni Lluch—actual alcalde de Cervera—i Adolf Sanmartín—secretari general del PSPV-PSOE Comarcal--.
Sobre l´ informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer , els membres de la Plataforma, van explicar que aquest esmentat informe no el va fer el Col•legi Oficial de Geòlegs, sinó un geòleg , en Luís Carlos Blasco i van manifestar que n´ estaven segurs que no hi havia vingut ningú de Madrid a fer cap informe, això es desprèn de les conclusions del mateix informe—a les que la Plataforma si que ha tingut accés--. A més van deixar ben evident el seu malestar perquè tot i que s´ els ha demanat l´ informe a la CHX varies vegades, incloent el propi secretari general de La Unió de Llauradors i Ramaders, en Joan Brusca, aquest informe encara no l´ han pogut estudiar els membres de la Plataforma perquè encara no s´ els ha facilitat.
A l´ assemblea van assistir l´ alcalde de la Vila, els principals regidors del PP , els principals membres de l´ executiva socialista de Càlig que el dia abans havia presentat la seua dimissió en ple i membres del PSPV de Peníscola com Agustí Albiol i Jordi Sanmartín —germà del secretari general del PSPV comarcal Adolf Sanmartín -- i que molts apunten com un dels principals promotors de que l´ abocador es fa a LA BASSA --.
Alguns dels assistents van fer preguntes tant als membres de la Plataforma com, sobretot, van intercanviar postures amb l´ alcalde Manuel Anglés que va tractar una i una altra vegada de dir que ells, des de l´ òrgan de govern, havien tractat de fer, en tot moment, tot el possible per a canviar l´ ubicació de la Planta de Tractament de RSU.
Joaquim Anglés, un dels portaveus d la Plataforma que va parlar ,juntament amb Albert Querol, va ésser molt contundent a la fi de les seues explicacions: “L´ alcalde, té la força que li pot donar tot el poble, si els escolta, sap que té al ciutadà al darrere i que aquest que diu no!. Teniu que saber que hem d´ estar preparats per a oferir resistència passiva i activa perquè ells demostren estar disposats a ficar-ho a LA BASSA, i cal estar concienciats que nosaltres estem disposats a seguir lluitant i que si li demanem ajut a l´ alcalde, ell té que saber que tots estarem amb ell.”.
La Planta de Tractament de RSU de Cervera ha sigut motiu, aquesta setmana, de noticia ; per una part l´ alcalde, Manuel Anglés, i les regidores Ernestina Borràs—PSPV-PSOE-- i Ana Querol—PP- van viatjar a Itàlia, en concret a una planta gestionada amb el mateix mètode que volen ficar en marxa a LA BASSA per la UTE.
De tornada a Càlig, l´ alcalde , Manuel Anglès, declarava que havia tingut ocasió de parlar amb algun representat de la UTE, en concret amb algú de Sistema Ecodeco —empresa d´ Itàlia—i amb Teconma, no així amb el representat d´ Azahar Enviroment que no es va manifestar, per lo que no podia dir res d´ ells . Anglés , amb els que va conversar , va comunicar que li van comentar que no tindrien cap problema en ubicar la planta de tractament de RSU ,desplaçant-la uns quilòmetres de l´ actual lloc, ja que allò que menys volien era un enfrontament amb la ciutadania o crear un important rebuig i descontent social a la zona. Tot i que des de la Plataforma pensen que no és qüestió de canviar-lo uns quilòmetres sinó de ficar-ho a una zona geològicament idònia. Per a canviar d´ ubicació o per a desplaçar la Planta de Tractament de RSU ,la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana,--la que representa d´ alguna manera també les tasques de Medi Ambient— hauria de donar el seu vist i plau a i també seria necessari que l´ Ajuntament de Cervera, acceptés el canvi d´ ubicació i s´ avingués a consensuar i cercar un altre lloc dins del seu ampli terme municipal, ja que, al parèixer, d´ allò que no es volen despendre és d´ ésser el terme municipal que, el més lluny possible de la seua població, tingui una planta de tractament de RSU amb tot el que això comporta . Recordem que el poble que ubiqui dins del seu terme municipal l´ abocador rebrà un important ajut, de forma anual, econòmic. Tot això, amb les evidències que es defensen des de Càlig de que geològicament els terrenys no reuneixen les condicions aptes i de que es tracta d´ un sòl permeable en un lloc habitat subterràniament, per una zona de recàrrega, l´ aqüífer Javalambre – Maestrat
Per últim, i en això ja s´ està treballant des de fa un bon temps, tant per la Plataforma com per l´ Ajuntament—mitjançant el seu advocat--, és la tramitació d´ una queixa que aquesta setmana entrarà a Europa mitjançant els tràmits pertinents. , per a que la CEE sàpiga el que ací és vol fer . Però a Brusel-les el tema ja es comença a saber , tant és així que s´ han fet preguntes, tant directes a integrants de la mateixa Plataforma , amb visites com la de David Hammertein - ELS VERDS--; les preguntes al Parlament ,per part de Willy Meyer —representant d´ EU-- i les converses amb Ignasi Guardans --que és representat al Parlament Europeu de CIU i BLOC--a més d´ altres gestions que, darrerament, s´ estan treballant, com es mencionava abans, i que interpel•laran a les diferents Comissions Europees que tenen molt a dir i a mullar-se amb el tema.
Un altre fet és l´ Assemblea Ciutadana que ha tornat a convocar, aquesta passada setmana, la Plataforma Contra l´ Abocador de LA BASSA en la qual van informar a un nombrós nombre de calijons, entre d´ altres coses, del sobrecost de 10 milions d ´ euros que suposa el traspàs d´ un lloc d´ ubicació a un altre . Es va informar, també de les deficiències que té aquesta zona de La Bassa, geològicament parlant, per tal d´ ubicar una planta de tractament de RSU i del tema del transport de deixalles en la que Càlig serà la població més afectada amb el pas, sobretot per una determinada rotonda i des d ´ allí fins a La Bassa, de totes les tones de deixalles que emetran els 49 pobles.
Només per “condicionar” un terreny que és permeable s´ hauran de transportar 200.000m3 d´ argila i graves, el que significa que hauran d´ entrar i sortir uns 20.000 camions en uns 4 mesos, per un trajecte viari estret i que, a més és un camí veïnal , on s´ han de passar dos pont ben estrets
La Plataforma també va informar a la ciutadania de les darreres mesures i diligències que ha anat prenent la Plataforma, com ara és la petició d´ una entrevista amb l´ actual president del Consorci , l´ alcalde de les Coves de Vinromà Miquel Zaragozà o la iniciativa, des de la Plataforma, a la que van invitar a l´ Ajuntament per tal de donar una passejada, pel mateix trajecte per on hauran de circular les deixalles--- des d´ els diferents llocs de sortida—fins aplegar a LA BASSA als components del Consorci.
En aquest punt va sorgir, en conversa , el pacte que signaven recentment el PP—amb el President de la Generalitat Francesc Camps—i el principal cap de l´ oposició –Joan Ignasi Pla— d´ ells recordaren les paraules de Joan Brusca que els demanava , la setmana passada, que tracten també de ficar-se d´ acord quan hi ha un rebuig de la població, un perill per a la població i la seua salut, per a la salut ambiental i per a l´ agricultura , entre d´ altres afectacions. Sorgia , en aquest punt, també, el tema de la incineració dels fems el que comportaria un major perill, amb el resultat de la generació de dioxines i de gas metà. Tot i que això evidentment seria un negoci, energètic, per a uns pocs. Recordem que la part italiana integrant d´ aquesta UTE ja hi viu ,en part ,d´ aquest fenomen.
Val a dir que es van comentar i contestar les diverses manifestacions que han fet els polítics que han estat i estant al capdavant d´ aquest important problema: Carolina Salvador—ex alcaldessa de Cervera--, Jorge Lamparero –Director de Qualitat Ambiental--, Jaime Mundo—ex alcalde de Benicarló i ex – president del Consorci— Vicent Aparici—vice-president de la Diputació i delegat de l´ àrea de Medi Ambient—i l´ alcalde de Cervera Antoni Lluch—actual alcalde de Cervera—i Adolf Sanmartín—secretari general del PSPV-PSOE Comarcal--.
Sobre l´ informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer , els membres de la Plataforma, van explicar que aquest esmentat informe no el va fer el Col•legi Oficial de Geòlegs, sinó un geòleg , en Luís Carlos Blasco i van manifestar que n´ estaven segurs que no hi havia vingut ningú de Madrid a fer cap informe, això es desprèn de les conclusions del mateix informe—a les que la Plataforma si que ha tingut accés--. A més van deixar ben evident el seu malestar perquè tot i que s´ els ha demanat l´ informe a la CHX varies vegades, incloent el propi secretari general de La Unió de Llauradors i Ramaders, en Joan Brusca, aquest informe encara no l´ han pogut estudiar els membres de la Plataforma perquè encara no s´ els ha facilitat.
A l´ assemblea van assistir l´ alcalde de la Vila, els principals regidors del PP , els principals membres de l´ executiva socialista de Càlig que el dia abans havia presentat la seua dimissió en ple i membres del PSPV de Peníscola com Agustí Albiol i Jordi Sanmartín —germà del secretari general del PSPV comarcal Adolf Sanmartín -- i que molts apunten com un dels principals promotors de que l´ abocador es fa a LA BASSA --.
Alguns dels assistents van fer preguntes tant als membres de la Plataforma com, sobretot, van intercanviar postures amb l´ alcalde Manuel Anglés que va tractar una i una altra vegada de dir que ells, des de l´ òrgan de govern, havien tractat de fer, en tot moment, tot el possible per a canviar l´ ubicació de la Planta de Tractament de RSU.
Joaquim Anglés, un dels portaveus d la Plataforma que va parlar ,juntament amb Albert Querol, va ésser molt contundent a la fi de les seues explicacions: “L´ alcalde, té la força que li pot donar tot el poble, si els escolta, sap que té al ciutadà al darrere i que aquest que diu no!. Teniu que saber que hem d´ estar preparats per a oferir resistència passiva i activa perquè ells demostren estar disposats a ficar-ho a LA BASSA, i cal estar concienciats que nosaltres estem disposats a seguir lluitant i que si li demanem ajut a l´ alcalde, ell té que saber que tots estarem amb ell.”.
Abocador més car.
UBICAR LA PLANTA DE TRACTAMENT DE RSU A LA BASSA COSTARÀ 10 MILIONS D´EUROS MÉS ALS CIUTADANS.
Els projecte a ELS CLOTS ---11 de juny del 2003—era de 110.854.541 i ara costarà a la ciutadania 120.973.319 euros.
El canvi d´ emplaçament de la planta de tractament de RSU des d´ Els Clots —antiga mina d´ argila de Cervera—a la partida de La Bassa, també al terme de Cervera, però molt més apropada a altres poblacions comportarà un "sobrecost" de 10 milions d´ euros i no 720.000euros com s´ havia filtrat darrerament a la premsa. De tot això, fent un recordatori de la situació, s´ informava la passada setmana a la premsa en una roda informativa convocada conjuntament per la Plataforma Contra l´ Abocador de La Bassa i el Sindicat de Llauradors i Ramaders La Unió..
El projecte de gestió va ésser presentat, el passat juny, amb aquest important increment, va ésser presentat al Consorci el passat juny per la UTE que vol gestionar el projecte – Teconma, Azahar Envirment y Sistema Ecodeco.
La modificació pressupostària pot tindre gran part del seu origen a les modificacions degut a que al canviar de lloc s´ han de fer unes modificacions, sobretot ja que es tracta d´ una zona calcaria i que pot sofrir moltes filtracions que afectarien a un important aquïífer. Cal recordar que aquest hivern es va perforar un pou i es va trobar aigua i que de la població de Càlig a La Bassa hi ha ubicats uns vuit pous. Així que el fet de transformar o intentar fer que una zona permeable sigui impermeable és el que ha augmentat aquest pressupost. Experts i col•lectius que s´ han vist immersos dins amb aquests conflictes ens relataven que és impossible impermeabilitzar completament una zona que, geològicament, és permeable. Cap mesura ni cap plàstic és capaç d´ impermeabilitzar una zona permeable. Cosa que des de la mateixa Plataforma ja fa molt de temps que es segueix advertint. Entre altres coses, un d´ els portaveus de la Plataforma, Joaquim Anglés deia el següent: "tenen previst portar argila de la mina de les argiles—la d´ Els Clots—per tal de ficar una capa artificial de un metre, quant en la mina hi ha de 40 a 50 metres de argila compactada al llarg dels anys de forma natural…” Només la construcció de l´ abocador – estructura com a tal--, segons ens deia Anglés “ja suposa un increment de més de 3300.000 euros i ací hi ha que sumar les obres que seran necessàries en les carreteres d´ accés, per les que, ara, gairebé no pot passar ni un cotxe…”.
Aquest augment pressupostari ho pagaran els 49 pobles que conformen el Consorci del Pla Zonal 1 i que enviaran les deixalles d´ uns 160.000 habitants, tot i que a l´ estiu la població es veu molt més augmentada podent aplegar a sobrepassar els 200.000 habitants.
L´ impost de deixalles passarà de ser de 63’43 euros, a 64´94 euros, tot això amb l´ IVA apart.
La sessió informativa , al davant d nombrosos medis de comunicació, l´ obria Joan Brusca , secretari general del sindicat LA UNIÓ, que va demanar que el mateix consens al que han aplegat recentment el PP i el PSPV-PSOE—en matèria de gestió de RSU-- es tracte de portar a terme quan hi ha casos, com és aquest, en que hi ha , a més d´ un important rebuig social, un perill per a la salut pública i un perill per a la mateixa agricultura.. Tot i això és va mostrar molt preocupat al voltant de com gestionar les deixalles. Destacà que l´ emplaçament de La Bassa no és idoni perquè es tracta de terrenys agrícoles i perquè acabarà afectant a l´ aqüífer: “… no estem en contra perquè sí, tenim els postres raonaments i fonaments, és necessari qualsevol projecte que doni una solució millor al problema dels fems , però tinc que dir que es tenen que complir un mínim de paràmetres que ni perjudiquen a l´ agricultura ni a la societat. Nosaltres, com a organització, i com a membres de la pròpia Plataforma demanem als dos grans partits que es paralitza l projecte i demanem un verdader estudi imparcial e independent per a trobar finalment quina seria la millor ubicació per aqueix abocador…”.
La Plataforma, en veu d´ Albert Querol, va insistir en que no estan en contra de la planta de tractament de RSU, però sí de la seua actual ubicació.
UN XIC DE MEMÒRIA HISTÒRICA SOBRE LA PLANTA DE TRACTAMENTDE RSU.
4 d´ Octubre del 2001.- La Conselleria de Medi Ambient va aprovar el Pla Zonal en el qual, tenint en comte l´ aptitud biològica, la protecció medi ambiental, la distància del centre de gravetat, l´ accessibilitat i l´ impacte visual.. el pla Zonal estudia i es determinen, per ordre de prioritat, set zones per a la ubicació, llocs d´ ubicació: 1ª, és la d´ Els Clots, antiga Mina d´ Argilla de Cervera , Mas de Massip , Mas de Moreno i La Cabaneta a Les Coves de Vinromà., Malentiu a Alcalà de Xivert, Els Garroferets de Vilanova d´Alcolea i, per últim, proposaven La Parreta de Morella. En aquell informa, en cap lloc apareixia LA BASSA.
El 11 de juny del 2003.- El Consorci adjudica la concessió del la gestió de RSU de la Zona 1 a la UTE formada per Teconma, Azahar Enviroment, Sistema Ecodeco a la zona d´ Els Clots de Cervera, mina d´ argila.
1 de Desembre del 2003.- L´ Ajuntament de Cervera no autoritza la instal•lació a l´ àrea d´ Els Clots.
23-3-2004.- El Consorci aprova la localització i l´ emplaçament de l´ abocador de RSU a La Bassa, polígon 51. Lloc calcari, karstificat , ple d´ avencs i sense argila. Aquests fets són els que qualifiquen a qualsevol zona com a no apta per a ubicar una planta de tractament de RSU, reflexat això al Diari oficial de la Generalitat
28-1-2005.- Surt a Informació Pública la sol•licitud d´ autoritzaió ambiental íntegra d´ un complex de valorització i eliminació de RSU a Cervera.
És aquí quan la Plataforma presenta un seguit d´ al-legacions, unes 3000.
31-1-2005.- La Plataforma vol demostrar que hi ha aigua a la zona i això els mou a fer un pou. Es desplaça la zona l´ alguacil de Cervera, la Policia Territorial Valenciana i el SEPRONA amb la intenció d´ aturar les obres del pou.
4-2-2005.- Es roba aigua i es presenta un tècnic de medi ambient , requerit pel comissari d´ aigües de València, que , segons comenta, demana permís fent constar la presència d´ aigua i aixecant acta. Es troba aigua a 150, 160 i 168 metres.
Per a la Plataforma això ratifica l´ informe d´ Ignacio Morell—UJI—que recopila en un informe, al setembre del 2001, que l´ aigua d´ aquest aqüífer formaria part d´ un sistema de recerca d´ aigües subterrànies que alimenten a les poblacions costaneres de Benicarló, Peníscola i la Marjal, Serra d´ Irta , Santa Magdalena, Alcossebre, El Prat d´ Orpesa –Cabanes.
20 de juny del 2005.- S´ aprova, definitivament, l´ adaptació del projecte i l´ increment del pressupost arran del canvi d´ ubicació de la Mina d´ Argila de Cervera a la partida de LA BASSA
Al Juny del 2005, el Sr. Jorge Lamparero, director de Qualitat Ambiental, diu que sortirà l´ informe favorable per a l´ Octubre i que a finals d´ any i a principis del següent començarien les obres , tot i que encara no s´ han contestat cap ni una de les esmentades al•legacions.
Els projecte a ELS CLOTS ---11 de juny del 2003—era de 110.854.541 i ara costarà a la ciutadania 120.973.319 euros.
El canvi d´ emplaçament de la planta de tractament de RSU des d´ Els Clots —antiga mina d´ argila de Cervera—a la partida de La Bassa, també al terme de Cervera, però molt més apropada a altres poblacions comportarà un "sobrecost" de 10 milions d´ euros i no 720.000euros com s´ havia filtrat darrerament a la premsa. De tot això, fent un recordatori de la situació, s´ informava la passada setmana a la premsa en una roda informativa convocada conjuntament per la Plataforma Contra l´ Abocador de La Bassa i el Sindicat de Llauradors i Ramaders La Unió..
El projecte de gestió va ésser presentat, el passat juny, amb aquest important increment, va ésser presentat al Consorci el passat juny per la UTE que vol gestionar el projecte – Teconma, Azahar Envirment y Sistema Ecodeco.
La modificació pressupostària pot tindre gran part del seu origen a les modificacions degut a que al canviar de lloc s´ han de fer unes modificacions, sobretot ja que es tracta d´ una zona calcaria i que pot sofrir moltes filtracions que afectarien a un important aquïífer. Cal recordar que aquest hivern es va perforar un pou i es va trobar aigua i que de la població de Càlig a La Bassa hi ha ubicats uns vuit pous. Així que el fet de transformar o intentar fer que una zona permeable sigui impermeable és el que ha augmentat aquest pressupost. Experts i col•lectius que s´ han vist immersos dins amb aquests conflictes ens relataven que és impossible impermeabilitzar completament una zona que, geològicament, és permeable. Cap mesura ni cap plàstic és capaç d´ impermeabilitzar una zona permeable. Cosa que des de la mateixa Plataforma ja fa molt de temps que es segueix advertint. Entre altres coses, un d´ els portaveus de la Plataforma, Joaquim Anglés deia el següent: "tenen previst portar argila de la mina de les argiles—la d´ Els Clots—per tal de ficar una capa artificial de un metre, quant en la mina hi ha de 40 a 50 metres de argila compactada al llarg dels anys de forma natural…” Només la construcció de l´ abocador – estructura com a tal--, segons ens deia Anglés “ja suposa un increment de més de 3300.000 euros i ací hi ha que sumar les obres que seran necessàries en les carreteres d´ accés, per les que, ara, gairebé no pot passar ni un cotxe…”.
Aquest augment pressupostari ho pagaran els 49 pobles que conformen el Consorci del Pla Zonal 1 i que enviaran les deixalles d´ uns 160.000 habitants, tot i que a l´ estiu la població es veu molt més augmentada podent aplegar a sobrepassar els 200.000 habitants.
L´ impost de deixalles passarà de ser de 63’43 euros, a 64´94 euros, tot això amb l´ IVA apart.
La sessió informativa , al davant d nombrosos medis de comunicació, l´ obria Joan Brusca , secretari general del sindicat LA UNIÓ, que va demanar que el mateix consens al que han aplegat recentment el PP i el PSPV-PSOE—en matèria de gestió de RSU-- es tracte de portar a terme quan hi ha casos, com és aquest, en que hi ha , a més d´ un important rebuig social, un perill per a la salut pública i un perill per a la mateixa agricultura.. Tot i això és va mostrar molt preocupat al voltant de com gestionar les deixalles. Destacà que l´ emplaçament de La Bassa no és idoni perquè es tracta de terrenys agrícoles i perquè acabarà afectant a l´ aqüífer: “… no estem en contra perquè sí, tenim els postres raonaments i fonaments, és necessari qualsevol projecte que doni una solució millor al problema dels fems , però tinc que dir que es tenen que complir un mínim de paràmetres que ni perjudiquen a l´ agricultura ni a la societat. Nosaltres, com a organització, i com a membres de la pròpia Plataforma demanem als dos grans partits que es paralitza l projecte i demanem un verdader estudi imparcial e independent per a trobar finalment quina seria la millor ubicació per aqueix abocador…”.
La Plataforma, en veu d´ Albert Querol, va insistir en que no estan en contra de la planta de tractament de RSU, però sí de la seua actual ubicació.
UN XIC DE MEMÒRIA HISTÒRICA SOBRE LA PLANTA DE TRACTAMENTDE RSU.
4 d´ Octubre del 2001.- La Conselleria de Medi Ambient va aprovar el Pla Zonal en el qual, tenint en comte l´ aptitud biològica, la protecció medi ambiental, la distància del centre de gravetat, l´ accessibilitat i l´ impacte visual.. el pla Zonal estudia i es determinen, per ordre de prioritat, set zones per a la ubicació, llocs d´ ubicació: 1ª, és la d´ Els Clots, antiga Mina d´ Argilla de Cervera , Mas de Massip , Mas de Moreno i La Cabaneta a Les Coves de Vinromà., Malentiu a Alcalà de Xivert, Els Garroferets de Vilanova d´Alcolea i, per últim, proposaven La Parreta de Morella. En aquell informa, en cap lloc apareixia LA BASSA.
El 11 de juny del 2003.- El Consorci adjudica la concessió del la gestió de RSU de la Zona 1 a la UTE formada per Teconma, Azahar Enviroment, Sistema Ecodeco a la zona d´ Els Clots de Cervera, mina d´ argila.
1 de Desembre del 2003.- L´ Ajuntament de Cervera no autoritza la instal•lació a l´ àrea d´ Els Clots.
23-3-2004.- El Consorci aprova la localització i l´ emplaçament de l´ abocador de RSU a La Bassa, polígon 51. Lloc calcari, karstificat , ple d´ avencs i sense argila. Aquests fets són els que qualifiquen a qualsevol zona com a no apta per a ubicar una planta de tractament de RSU, reflexat això al Diari oficial de la Generalitat
28-1-2005.- Surt a Informació Pública la sol•licitud d´ autoritzaió ambiental íntegra d´ un complex de valorització i eliminació de RSU a Cervera.
És aquí quan la Plataforma presenta un seguit d´ al-legacions, unes 3000.
31-1-2005.- La Plataforma vol demostrar que hi ha aigua a la zona i això els mou a fer un pou. Es desplaça la zona l´ alguacil de Cervera, la Policia Territorial Valenciana i el SEPRONA amb la intenció d´ aturar les obres del pou.
4-2-2005.- Es roba aigua i es presenta un tècnic de medi ambient , requerit pel comissari d´ aigües de València, que , segons comenta, demana permís fent constar la presència d´ aigua i aixecant acta. Es troba aigua a 150, 160 i 168 metres.
Per a la Plataforma això ratifica l´ informe d´ Ignacio Morell—UJI—que recopila en un informe, al setembre del 2001, que l´ aigua d´ aquest aqüífer formaria part d´ un sistema de recerca d´ aigües subterrànies que alimenten a les poblacions costaneres de Benicarló, Peníscola i la Marjal, Serra d´ Irta , Santa Magdalena, Alcossebre, El Prat d´ Orpesa –Cabanes.
20 de juny del 2005.- S´ aprova, definitivament, l´ adaptació del projecte i l´ increment del pressupost arran del canvi d´ ubicació de la Mina d´ Argila de Cervera a la partida de LA BASSA
Al Juny del 2005, el Sr. Jorge Lamparero, director de Qualitat Ambiental, diu que sortirà l´ informe favorable per a l´ Octubre i que a finals d´ any i a principis del següent començarien les obres , tot i que encara no s´ han contestat cap ni una de les esmentades al•legacions.
Convenio Aarhaus
El Convenio de Aarhus fue publicado oficialmente en el Boletín Oficial
del Estado, dando paso a un nuevo impulso en la protección del entorno
contando con la efectiva participación de todos. Ecologistas en Acción
quiere celebrar la aplicación en la sociedad española de un
marco legal reforzado para el acceso a la información ambiental en
manos de las autoridades, el impulso de la participación ciudadana
en la toma de decisiones ambientales, y el acceso sin barreras a la justicia
ambiental.
La nueva norma internacional aplicable a partir del 29 de marzo en cada
rincón de nuestro Estado otorga derechos instrumentales a la ciudadanía
y asociaciones que promuevan la salvaguarda del derecho humano a un medio
ambiente sano, y obligaciones a las autoridades ambientales y los entes
que realicen actividades relacionadas con la protección ambiental.
No se trata esta vez de proclamaciones necesitadas de leyes propias sino
de mecanismos concretos, de plazos mensuales, o de documentos públicos
que deben exponerse para que sean conocidos por todos. Asimismo, se trata
de establecer criterios para el cumplimiento efectivo del derecho constitucional
de participación y de tutela judicial efectiva, cuando estén
en juego intereses colectivos.
Algunos hablan de un derecho administrativo internacional aplicable desde
el Ministerio central hasta el Ayuntamiento más diminuto, otros
de revolución de la legislación ambiental o bien esperan
un colapso en la Administración o discuten sobre la palabra “gobernanza”,
pero lo que es cierto es que estamos ante los frutos legales de un proceso
internacional entre Estados que ha sido apoyado con la presencia de redes
de organizaciones ambientales ciudadanas y que tiene como vocación
su cumplimiento.
Ecologistas en Acción pretende la difusión del texto del
Convenio cuya aplicación directa supera ampliamente recientes normas
comunitarias que deben ser transpuestas y prepara a la ciudadanía
para asumir y exigir derechos y obligaciones que suponen una mayor transparencia
en las decisiones públicas y un acceso inmediato a los datos relativos
a lo que respiramos, lo que consumimos, aquello que conservamos para las
generaciones futuras. El Convenio incluye la obligación a los Estados
de dar a conocer de forma temprana y efectiva las políticas, planes
y proyectos con impacto ambiental y de eliminar todas las barreras económicas
y legales que impiden el acceso de la ciudadanía a los Tribunales
para evitar la degradación del medio en el que vivimos.
Como ha sido declarado en relación a la aplicación del
Protocolo de Kioto, el respeto a las nuevas reglas democráticas
que establece el Convenio requiere un esfuerzo de todos, como único
camino hacia un verdadero desarrollo sostenible.
Descargar
el Convenio
dissabte, de juliol 30, 2005
ELS DUBTES QUE RODETGEN ALS INFORMES UJI versus ABOCADOR “LA BASSSA”
Sussanna Anglés i Querol.
ELS DUBTES QUE RODETGEN ALS INFORMES UJI versus ABOCADOR “LA BASSSA”.
El plànol que acompanya aquestes reflexions, és el lloc part de la partida de LA BASSA , terme municipal de Cervera del Maestrat, però que és propietat, tota íntegra ,de calijons. Alguns dels quals ja estan pensant en pressionar a les autoritats pertinents per a demanar que aquests terrenys, ja que són tots propietat de calijons, passen a formar part del terme municipal de Càlig. Perqué, entre d´altres coses ,argumenten que des de Cervera ,sempre ,se les han vist i desitjat per a que arreglen els trams de camí que, sent terme municipal d´ells, han estat sempre un “pedregal” ,a més sense arreglar, i si s´els han vulgut arreglar els ha tocat arromangar-se als calijons i això que les Contribucions, com és lògic, es paguen a Cervera.
Però per a dubtes aquests que es desprenen arran informes ,per exemple el de a UJI : a la Universitat Jaume I li encomanen un estudi, sota el conveni Universitat Empresa. Qui li encomana? .La UTE ,mitjançant Teconma? Que és qui paga i que, sense dir-ho públicament, volen sentir un determinat dictàment ?, el Consorci?, hi ha hagut acords, sota mà, per part d´alguns polítics i/ o compensacions—ara, em refereixo a compensacions polítiques--?.
El que està més que clar, és que a l´hora de justificar la ubicació a aquest lloc que no surt ni a l´ informe previ d´ estudi de llocs: on n´hi ha , fins i tot set llocs considerats , però no s´anomena en cap moment LA BASSA,. Qui és la persona: tècnic o polític que fica aquest nom damunt la taula?. Per què calla?. Si sigués per a construir un Hospital , un pavelló d´ esports, un parc de bombers forestals o un Institut....mancarien medalles i , aleshores, tots: tècnics, estudiosos i polítics serien els primers en atribuir-se els mèrits. Ara, sota aquest silenci, permeteu-me que vos diga, que , a qui sigui el responsable ,li tremola la mà des de la covardia i la inseguretat que pot portar-li el futur de la salut integral de tota una important zona.
Però sota l´ aval d´aquest estudi, també apuntalen les seues opinions, altres personatges influents en la opinió pública: comentaristes que, segurament mai han anat amb un tècnic a visitar el lloc ni han contrastat la informació que s´els ha facilitat o que s´els ha ofert.
L´ Estudi UJI es va fer a uns 800 metres de la delimitació del lloc on es pensa ubicar l´abocador--- el lloc indicat dins el plànol – i si mireu la foto dels excursionistes, passant pel davant d´aquesta “singlera” --- formació rocosa--, està feta als terrenys on la UJI va fer l´ estudi—foto propietat Fotoclub La Torre de Càlig--. Per això ,és precís, també, que mireu el plànol. La zona, delimitada en color roig ,és la que ocuparà l´ abocador o la planta de tractament de RSU; la delimitada en blau és la que inclou la zona on es pensen puguen haver-hi possibles ampliacions. Voleu dir que ,amb els macro-projectes urbanístics que hi ha en la ment del que podríem reconèixer “gran capital”—sovint especulatiu, cadascú té una vocació--- no hi hauran més deixalles i, per tant, més problemes per a la capacitat de la futura planta?, així es tindria fer més gran, no?, per això ja comencen per dir-ho i planificar-ho. Aguantaran els terrenys?
Tornem al plànol i a explicar-vos allò que està senyalat:
En primer lloc, senyalar ,que es tracta d´un paisatge “càrstic” on apareixen formacions com “dolines” i singles, formacions geològiques que no s´ ubicarien en un paisatge argilós. Una altra formació geològica que està present als paisatges càrstics és el “lapiaz”, que és una roca molt dissolta amb “grestes” impressionants, com a ganivets, .
La UJI ,no fa les analítiques dels punts assenyalats, signa l´ estudi, però les analítiques dels minerals i demés , els fa una altra empresa :GEOLAB a la que , per cert, encara no s´ha tingut, des de la Plataforma, un accés facilitat, només s´ha pogut fer-se amb allò que reflexa la UJI, que no els fica complets.
Hi ha seriosos dubtes sobre les analítiques del punt 4. Havent pogut trobar 2 metres de terra. Més endavant s´ explica amb més claretat.
És un estudi, segons argumentacions de la Plataforma, fet amb poquíssim rigor científic , ja que es va fer l´ assaig de permeabilitat al novembre del 2003, quan el terreny estava empapat per les aigües de les pluges de la tardor. Una anècdota: les rodes de la màquina, que feia els sondeig, es van afonar fins la roca.
Seriosos dubtes, també, sobre el sondeig que indica el punt 3 , perqué en una zona càrstica es dubtós que es tingui un coeficient de permeabilitat: K= 10 –elevat a menys 11—metres de penetració en la terra per segon. Això indica poquíssima capacitat de permeabilitat en la terra , però en la zona de l´ argila--- zona Clots--, primer enclavament en el Pla Zonal nª1—hi havia un estudi, demanat per TECONMA, on els resultats són de K= 2´67 per 10--- elevat a menys 8--- metres de penetració a la terra per segon.
Conclusió: la zona de LA BASSA és unes 500 vegades menys permeable que a la mina d´ argila--- Zona Clots , primer enclavament del Pla Zonal nª1---.
RESULTATS QUE ES REFLEXEN A L´INFORME UJI QUE VA FER GEOLAB—20-11-2003-.
Punt 1 o ,allò que és mateix sondeig 1:
Terra fins a 1 metre 20 centímetres . De 1 metre 20 cm a 10 metres, zona calcàreca amb 3 nivells fracturats i “grietes” de dissolució.
Punt 2 o , allò que és el mateix, sondeig 2:
!/2 metres de terra. De mig metre a 10 metres: roca calcàrea amb tres nivells fracturats amb “grietes” de dissolució.
Punt 3 o allò que és el mateix, sondeig 3:
40 centímetres de terra de 0´4 a 10 metres de roca calcàrea amb 3 nivells fracturats amb “grietes” de dissolució.
Punt 4 o, el que és el mateix, sondeig 4:
Fins dos metes de terra i de dos metres a 9 metres, roca calcàrea amb dos nivells fracturats—un d´ells d´un metre i 50 centímetres de “grietes” de dissolució.
El terme o el mot de terra, es refereix a cobertura vegetal.
Què hi ha a la cobertura vegetal del sondeig 2 i 4 on fan, a més, l´ analítica granulomètrica?
Al sondeig 4, la mostra estudiada que s´ extrau ; entre un metre i 20 centímetres i 1 metre i 50 centímetres, hi ha :
32´5% de graves i arenes-, fins a 0´082 mm de diàmetre.
67´5% d´ argiles igual o inferior a 0´82mm. Ells ho consideren, ja, argila, però es considera argila a partir de 0´001 mm de diàmetre.
Al sondeig 2, mostra que s´ extrau, entre 1 mtre´35 centímetres i 1 metre i 45 centímetres de profunditat, hi ha:
85´2%.- graves i arenes.
14´8% .- igual o inferior a 0´82 mm de diàmetre.
A partir d´aquests resultats, consideren, (des de la Plataforma encara es pregunten : qui?), que tot els fons de LA BASSA són d´ argila i, per tant, poc permeables.
A més , en aquesta zona hi ha avencs, per exemple—si mireu el plànol--- entre el sondeig 2 i 4 hi ha dos avencs que es poden veure.
ELS DUBTES QUE RODETGEN ALS INFORMES UJI versus ABOCADOR “LA BASSSA”.
El plànol que acompanya aquestes reflexions, és el lloc part de la partida de LA BASSA , terme municipal de Cervera del Maestrat, però que és propietat, tota íntegra ,de calijons. Alguns dels quals ja estan pensant en pressionar a les autoritats pertinents per a demanar que aquests terrenys, ja que són tots propietat de calijons, passen a formar part del terme municipal de Càlig. Perqué, entre d´altres coses ,argumenten que des de Cervera ,sempre ,se les han vist i desitjat per a que arreglen els trams de camí que, sent terme municipal d´ells, han estat sempre un “pedregal” ,a més sense arreglar, i si s´els han vulgut arreglar els ha tocat arromangar-se als calijons i això que les Contribucions, com és lògic, es paguen a Cervera.
Però per a dubtes aquests que es desprenen arran informes ,per exemple el de a UJI : a la Universitat Jaume I li encomanen un estudi, sota el conveni Universitat Empresa. Qui li encomana? .La UTE ,mitjançant Teconma? Que és qui paga i que, sense dir-ho públicament, volen sentir un determinat dictàment ?, el Consorci?, hi ha hagut acords, sota mà, per part d´alguns polítics i/ o compensacions—ara, em refereixo a compensacions polítiques--?.
El que està més que clar, és que a l´hora de justificar la ubicació a aquest lloc que no surt ni a l´ informe previ d´ estudi de llocs: on n´hi ha , fins i tot set llocs considerats , però no s´anomena en cap moment LA BASSA,. Qui és la persona: tècnic o polític que fica aquest nom damunt la taula?. Per què calla?. Si sigués per a construir un Hospital , un pavelló d´ esports, un parc de bombers forestals o un Institut....mancarien medalles i , aleshores, tots: tècnics, estudiosos i polítics serien els primers en atribuir-se els mèrits. Ara, sota aquest silenci, permeteu-me que vos diga, que , a qui sigui el responsable ,li tremola la mà des de la covardia i la inseguretat que pot portar-li el futur de la salut integral de tota una important zona.
Però sota l´ aval d´aquest estudi, també apuntalen les seues opinions, altres personatges influents en la opinió pública: comentaristes que, segurament mai han anat amb un tècnic a visitar el lloc ni han contrastat la informació que s´els ha facilitat o que s´els ha ofert.
L´ Estudi UJI es va fer a uns 800 metres de la delimitació del lloc on es pensa ubicar l´abocador--- el lloc indicat dins el plànol – i si mireu la foto dels excursionistes, passant pel davant d´aquesta “singlera” --- formació rocosa--, està feta als terrenys on la UJI va fer l´ estudi—foto propietat Fotoclub La Torre de Càlig--. Per això ,és precís, també, que mireu el plànol. La zona, delimitada en color roig ,és la que ocuparà l´ abocador o la planta de tractament de RSU; la delimitada en blau és la que inclou la zona on es pensen puguen haver-hi possibles ampliacions. Voleu dir que ,amb els macro-projectes urbanístics que hi ha en la ment del que podríem reconèixer “gran capital”—sovint especulatiu, cadascú té una vocació--- no hi hauran més deixalles i, per tant, més problemes per a la capacitat de la futura planta?, així es tindria fer més gran, no?, per això ja comencen per dir-ho i planificar-ho. Aguantaran els terrenys?
Tornem al plànol i a explicar-vos allò que està senyalat:
En primer lloc, senyalar ,que es tracta d´un paisatge “càrstic” on apareixen formacions com “dolines” i singles, formacions geològiques que no s´ ubicarien en un paisatge argilós. Una altra formació geològica que està present als paisatges càrstics és el “lapiaz”, que és una roca molt dissolta amb “grestes” impressionants, com a ganivets, .
La UJI ,no fa les analítiques dels punts assenyalats, signa l´ estudi, però les analítiques dels minerals i demés , els fa una altra empresa :GEOLAB a la que , per cert, encara no s´ha tingut, des de la Plataforma, un accés facilitat, només s´ha pogut fer-se amb allò que reflexa la UJI, que no els fica complets.
Hi ha seriosos dubtes sobre les analítiques del punt 4. Havent pogut trobar 2 metres de terra. Més endavant s´ explica amb més claretat.
És un estudi, segons argumentacions de la Plataforma, fet amb poquíssim rigor científic , ja que es va fer l´ assaig de permeabilitat al novembre del 2003, quan el terreny estava empapat per les aigües de les pluges de la tardor. Una anècdota: les rodes de la màquina, que feia els sondeig, es van afonar fins la roca.
Seriosos dubtes, també, sobre el sondeig que indica el punt 3 , perqué en una zona càrstica es dubtós que es tingui un coeficient de permeabilitat: K= 10 –elevat a menys 11—metres de penetració en la terra per segon. Això indica poquíssima capacitat de permeabilitat en la terra , però en la zona de l´ argila--- zona Clots--, primer enclavament en el Pla Zonal nª1—hi havia un estudi, demanat per TECONMA, on els resultats són de K= 2´67 per 10--- elevat a menys 8--- metres de penetració a la terra per segon.
Conclusió: la zona de LA BASSA és unes 500 vegades menys permeable que a la mina d´ argila--- Zona Clots , primer enclavament del Pla Zonal nª1---.
RESULTATS QUE ES REFLEXEN A L´INFORME UJI QUE VA FER GEOLAB—20-11-2003-.
Punt 1 o ,allò que és mateix sondeig 1:
Terra fins a 1 metre 20 centímetres . De 1 metre 20 cm a 10 metres, zona calcàreca amb 3 nivells fracturats i “grietes” de dissolució.
Punt 2 o , allò que és el mateix, sondeig 2:
!/2 metres de terra. De mig metre a 10 metres: roca calcàrea amb tres nivells fracturats amb “grietes” de dissolució.
Punt 3 o allò que és el mateix, sondeig 3:
40 centímetres de terra de 0´4 a 10 metres de roca calcàrea amb 3 nivells fracturats amb “grietes” de dissolució.
Punt 4 o, el que és el mateix, sondeig 4:
Fins dos metes de terra i de dos metres a 9 metres, roca calcàrea amb dos nivells fracturats—un d´ells d´un metre i 50 centímetres de “grietes” de dissolució.
El terme o el mot de terra, es refereix a cobertura vegetal.
Què hi ha a la cobertura vegetal del sondeig 2 i 4 on fan, a més, l´ analítica granulomètrica?
Al sondeig 4, la mostra estudiada que s´ extrau ; entre un metre i 20 centímetres i 1 metre i 50 centímetres, hi ha :
32´5% de graves i arenes-, fins a 0´082 mm de diàmetre.
67´5% d´ argiles igual o inferior a 0´82mm. Ells ho consideren, ja, argila, però es considera argila a partir de 0´001 mm de diàmetre.
Al sondeig 2, mostra que s´ extrau, entre 1 mtre´35 centímetres i 1 metre i 45 centímetres de profunditat, hi ha:
85´2%.- graves i arenes.
14´8% .- igual o inferior a 0´82 mm de diàmetre.
A partir d´aquests resultats, consideren, (des de la Plataforma encara es pregunten : qui?), que tot els fons de LA BASSA són d´ argila i, per tant, poc permeables.
A més , en aquesta zona hi ha avencs, per exemple—si mireu el plànol--- entre el sondeig 2 i 4 hi ha dos avencs que es poden veure.
La Unió de Llauradors respón.
LA UNIÓ RESPON: PARLEM SOBRE L ´ AIGÜA
BREU CONVERSA AMB JOSÉ RAMÓN URBÁN, MEMBRE DE LA UNIÓ. DE LLAURADORS I RAMADERS.
José Ramón Urbán de la Vall d´Uxó és la persona encarregada del sindicat d´agricultors i ramaders LA UNIÓ que està encarregada del tema de les aigües. Enn un estiu que està tan empobrit per les èopoques precedents de mancança d´aigua , està bé que s´ens parle tant clar al davant d´unes preguntes que li vam fer molt concrtes. No vam anar a preguntar allò que tots ja sabem, fins la sacietat, que no ha plogut quan habitualment ho fa: la tardor, alguns dies d´hivern, al canvi amb la primavera….També sabem que , tant els agricultors com els ramaders, ho deuen de passar molt malament i que tenen l´ànima apretada mirant al cel perqué possiblement saben que quan plourà ho farà de males maneres i prqué està fent ja molta calor i pensen que això dels mesos que s´apropen pot ésser un infern per a tots.
Li vam fer dos preguntes ,d´aquestes seriosament importants, que passen, soviet i més amb temps de sequera, desapercebudes,
Sr. Urbán m´interessava contrastar el rumor de si és veitat que hi han alts índex de nitrats a les postres aigües? …”si hi ha alts índex de nitrats en la gran majoria dels aqüífers que moren a la Mediterrànea…la majoria dels aqüífers estan contaminats bé sigui per la indústria, agricultura, raramaderia….aquestes aigües són contaminnats per a beure , però no pas a l´hora de regar….amb això, tinc entès, tant els Ajuntaments com les corresponents companyies són riguroses……..”
La OMS va establir, per a consum humà ,un índex amb el que les aigües , per a beure ,han de tindre menys de 50 mg per litre . Davant aquest tema em queden molts dubtes, a molts pobles hi han pous on la gent beu de pous del terme, si els aqüífers estan contaminats, tot i que en Urbán ens diu que s´ utilitza per a regar no afecta a la salut…és possible que a la llarga tingui efectes secundaris ?. Quins índex de nitrats tenen pous d´ aigua potable (del que beuen molts ciutadans….), què hi ha dels altres contaminants ?.
EFECTES DELS NITRATS ENVERS LA SALUT.
El nitrat és una sal del àcid nítric—moltes vegades vestigis es troben a les aigües de les pluges arran, sobretot, de les tronades i aquest és un element càustic que descompon les substàncies orgàniques i es combina amb les bases per a formar els nitrats.
Els nitrats , poden vindre , majoritàriament, de la utilització de plaguicides i compostos fitosanitaris. Això podria dur a la nitrèmia que és un excés d´ elements nitrogenats dins la sang, el que també es coneix com a azoemia, , això, aquest estat, que és un estat tòxic està provocat pel fracàs renal que impedeix l´ extracció d´ urea de la sang el que provoca urèmia que es manifesta amb , principalment aquests símptomes: diarrees, vòmits, cefalees, vertígens,, somnolència, coma, convulsions, i olor de l´ alè i de la suor. És manifesta més afectant a la part cerebral amb la varietat convulsiva, "eclàmtica".
Però el cercle no s´ acaba ací, al març la publicació NATURE, deia el següent: “ els nitrats són, cada vegada, més vulnerables als residus que pervenen dels fertilitzants que utilitzen els agricultors. Al aplegar a la mar aquests residus produeixen "rebots" de les algues marines, això pot arribar a afectar als ecosistemes marítims e inclòs podem produir allò que es coneix com a “àrees mortes”, dins la mar...”.
Un treball des de la Universitat de Stanford —USA-- , ofereix les primeres proves, evidents, d´ aquesta relació i connexió entre els cultius tractats amb abocaments , (que dins de la seva composició porten nitrats) i els rebots de les algues. Segons Stanford: “aquestes són la base de la cadena d´ alimentació marina que poden influir dins l´ ecosistema marí. La productivitat biològica d´ aquests ecosistemes marins genera una considerable quantitat de material orgànic que redueixen, de forma significativa, els nivells d´ oxigen durant la descomposició. Aquest procés pot fer que les bactèries tinguin que anar a cercar el nitrogen per a poder respirar i això, a la vegada, genera un ambient deficient en nitrogen.... “
Recuperem uns extractes d´ un reportatge , signat per S A Q, que tractava sobre la qualitat de les nostres aigües i que aplegava a conclusions així de fermes.
El fet verídic és que hi ha importants zones urbanes del nostre país on s´ ajunten els dos factor: la contaminació atmosfèrica i la contaminació de les aigües. La zona, anteriorment citada , que en la dècada dels vuitanta va ubicar tantes plantes e indústries dedicades a la ceràmica en són clars exemples.
La substància que es forma de la unió de la matèria orgànica de les aigües i el clor s ´ anomena Trihalometà—THM--. El estudi d´ aleshores va medir la qualitat de les aigües corrents en sis capitals de tot l ´ Estat Espanyol i va demostrar que dins la Conca Mediterrània es concentren quantitats superiors a 60 microorganismes per litre --- la quantitat just per baix del que enregistra Brussel•les.
El nombre de 60 microorganismes per litres és una mitjana, el cert és que cadascun dels pous, rius o subministraments d´ aigües poden enregistra un nombre de microorganismes. I el també cert és que a més nombre de microorganismes més THM es derivaran després del procés de cloració.
La conclusió que podem traure de tot aquest preàmbul és que pot ser que la cloració no sigui cap garantia per a la salut pública i, un altre factor, important ,és que certes zones del nostre territori que ja alcen el crit al cel per la contaminació atmosfèrica, com és la zona de la Plana o part de la zona de la comarca de l´ Alt Maestrat i Els Ports que, per raons geogràfiques ,es troben ubicades relativament prop de la central tèrmica d´ Andorra i dels seus efectes.. Seran , per simple lògica, zones molt més sensibles a aquesta mena de suma de factors que afecten a la nostra salut ambiental i que, després, es derivaran en la pèrdua de la salut orgànica.
Les ciutats de la conca del Mediterrani són les que enregistren més alts nivells de trihalometants amb referència a l´ estudi del CSIC de la tardor del 2001.
De totes formes cal conèixer que la qualitat de les nostres aigües depèn directament del seu origen així com de la seva història, o sigui , d´ on ve i quines absorcions ha pogut tindre. Altres factors que intervenen en la qualitat de les aigües són les condicions climatològiques, geogràfiques i geològiques. Caldria aclarir què són els triolometants: són compostos volàtils que entren en contacte amb l´ home ja sigui per via digestiva, com per via respiratòria com per , com per la pell.Són substàncies que es porten detectant des de l´ any 1974, però la seva toxicitat es va començar a determinat al votant del vuitanta. Són productes de la cloració que és el mètode de tractament d´ aigües per a beure, aquesta cloració s´ efectua per tal de desinfectar les aigües abans de consumir-la.
Amb l´ aigua embotellada els microorganismes no s´ eliminen totalment, sinó estaríem parlant d´ aigua destil•lada, el cert és que una botella d´ un litre d´ aigua embotellada té uns 36% menys de microorganismes i, per tant, al voltant d´ un 35% menys de THM finals.
El més conegut dels trihalometans és el cloroform que a principis de segle s´ utilitzava per a combatre la transmissió de microorganismes i la proliferació d´aquests amb l ´ aigua. ¿Solucions?, n´ hi ha , però sembla que costoses, ja que pobles del nord del País no tenen garantitzat la depuració de les seves aigües. Ja que una de les solucions podria passar per depurar millor les aigües i el basaments de caire agrícola i e industrial. La contaminació sumada dels purins, al nord de la província de Castelló i el tractament de les aigües residuals de la indústria ceràmica, segons estudis i especialistes ecològics--- així com membres de certs col•lectius ciutadans—deixem mols interrogants.
L´ aigua com menys clor necessita , millor. Això ho diuen, tant els científics de les administracions com els que treballen, quasi d´ amagat, per a plataformes i entitats ecologistes. Ací pren molta importància el procés de la cloració, però que és i què comporta aquest procés? La cloració , és la introducció de clor dins l´ aigua, no només per a desinfectar-la, sinó , també, per a obtindre altres resultats biològics i/o químics. Moltes de les aigües que bevem estan reclorades, això vol dir que s´ aplica clor a l´ aigua en un o en altre punt del sistema de distribució, després d´ un tractament anterior de cloració. A vegades, també hi ha una precloració que és quan es fica clor a l´ aigua abans de qualsevol altre tractament tant si és amb clor o no.
Alternatives....
Des de les instàncies publiques, tampoc es defineixen alternatives lluny de la química s´ ofereix diòxid de clor, cloramines o l´ ús de l´ ozó. Els científics afirmen que aquests compostos deixen com a producte final menys THM. Classificació per coagulació, decantació o mitjançant la filtració directa o l´ absorció prenent , com a principi de filtració, el carbó actiu.
Les solucions, segons científics i analistes, està en que l´ aigua que bevem és massa barata i que les solucions millors encareixen aquest producte de primera necessitat
Sectors tecnològics i científics de caire privat han desenvolupat una alternativa amb la depuració d´ osmosis inversa.
Ara, anem al tema dels trasvasaments. A José Ramón Urbán li plantegem el tema així: a veure , la Generalitat, el govern del PP, ha ficat sempre com a moneda de canvi, amb els trasvassaments de l´Ebre o el Xúquer-Vinalopó als agricultors ramaders perqué diuen depén de l´aigua tant la seua economia i la seva forma de viure i que l´aigua és de tots….però ens surten en que ,quan s´els presenta la possiblitat de ficar en marxa desalinitzadores, com la que es pensa construir davant de Marina D´Or no pensen amb vosaltres…què dieu a això, per nomencionar els grans proyectes en macrourbanitzaions i camps de golf…què em pot dir front a això?. “Ara els llauradors hem fet un esforç i no gastem tanta aigua, estem estalvian , respecte a altres èpoques, fins un 38%....així millorem els aqüífers i li donem vida al riu…….no estem en contra d´altres tipus—referint-se a Marina DÓr i grans urbanitzacions—de guanyar-se la vida, però si el que volem és una societat sostenible…això que estan fent seu han de pensar….pel que em dius del trasvasament de l´Ebre a les postres terres…puix, seguim pensant que faens fa falta que ens aplegue fins a Sagunt, per a les Valls d´Interior, ja no només per el regadiu o la terra, sinó perqué, sense suficient igua, aquestes zones es desdoblen……d´aquesta manera seríem, a la vegada, solidaris amb el Vinalopó perqué estem estirant molt des d´aquestes terres i deixem un Vinalopó molt empobrit”
Enten, vostè, la postura dels que diuen no al trasvasament , de la gent del no al trasvasament? Sí…
BREU CONVERSA AMB JOSÉ RAMÓN URBÁN, MEMBRE DE LA UNIÓ. DE LLAURADORS I RAMADERS.
José Ramón Urbán de la Vall d´Uxó és la persona encarregada del sindicat d´agricultors i ramaders LA UNIÓ que està encarregada del tema de les aigües. Enn un estiu que està tan empobrit per les èopoques precedents de mancança d´aigua , està bé que s´ens parle tant clar al davant d´unes preguntes que li vam fer molt concrtes. No vam anar a preguntar allò que tots ja sabem, fins la sacietat, que no ha plogut quan habitualment ho fa: la tardor, alguns dies d´hivern, al canvi amb la primavera….També sabem que , tant els agricultors com els ramaders, ho deuen de passar molt malament i que tenen l´ànima apretada mirant al cel perqué possiblement saben que quan plourà ho farà de males maneres i prqué està fent ja molta calor i pensen que això dels mesos que s´apropen pot ésser un infern per a tots.
Li vam fer dos preguntes ,d´aquestes seriosament importants, que passen, soviet i més amb temps de sequera, desapercebudes,
Sr. Urbán m´interessava contrastar el rumor de si és veitat que hi han alts índex de nitrats a les postres aigües? …”si hi ha alts índex de nitrats en la gran majoria dels aqüífers que moren a la Mediterrànea…la majoria dels aqüífers estan contaminats bé sigui per la indústria, agricultura, raramaderia….aquestes aigües són contaminnats per a beure , però no pas a l´hora de regar….amb això, tinc entès, tant els Ajuntaments com les corresponents companyies són riguroses……..”
La OMS va establir, per a consum humà ,un índex amb el que les aigües , per a beure ,han de tindre menys de 50 mg per litre . Davant aquest tema em queden molts dubtes, a molts pobles hi han pous on la gent beu de pous del terme, si els aqüífers estan contaminats, tot i que en Urbán ens diu que s´ utilitza per a regar no afecta a la salut…és possible que a la llarga tingui efectes secundaris ?. Quins índex de nitrats tenen pous d´ aigua potable (del que beuen molts ciutadans….), què hi ha dels altres contaminants ?.
EFECTES DELS NITRATS ENVERS LA SALUT.
El nitrat és una sal del àcid nítric—moltes vegades vestigis es troben a les aigües de les pluges arran, sobretot, de les tronades i aquest és un element càustic que descompon les substàncies orgàniques i es combina amb les bases per a formar els nitrats.
Els nitrats , poden vindre , majoritàriament, de la utilització de plaguicides i compostos fitosanitaris. Això podria dur a la nitrèmia que és un excés d´ elements nitrogenats dins la sang, el que també es coneix com a azoemia, , això, aquest estat, que és un estat tòxic està provocat pel fracàs renal que impedeix l´ extracció d´ urea de la sang el que provoca urèmia que es manifesta amb , principalment aquests símptomes: diarrees, vòmits, cefalees, vertígens,, somnolència, coma, convulsions, i olor de l´ alè i de la suor. És manifesta més afectant a la part cerebral amb la varietat convulsiva, "eclàmtica".
Però el cercle no s´ acaba ací, al març la publicació NATURE, deia el següent: “ els nitrats són, cada vegada, més vulnerables als residus que pervenen dels fertilitzants que utilitzen els agricultors. Al aplegar a la mar aquests residus produeixen "rebots" de les algues marines, això pot arribar a afectar als ecosistemes marítims e inclòs podem produir allò que es coneix com a “àrees mortes”, dins la mar...”.
Un treball des de la Universitat de Stanford —USA-- , ofereix les primeres proves, evidents, d´ aquesta relació i connexió entre els cultius tractats amb abocaments , (que dins de la seva composició porten nitrats) i els rebots de les algues. Segons Stanford: “aquestes són la base de la cadena d´ alimentació marina que poden influir dins l´ ecosistema marí. La productivitat biològica d´ aquests ecosistemes marins genera una considerable quantitat de material orgànic que redueixen, de forma significativa, els nivells d´ oxigen durant la descomposició. Aquest procés pot fer que les bactèries tinguin que anar a cercar el nitrogen per a poder respirar i això, a la vegada, genera un ambient deficient en nitrogen.... “
Recuperem uns extractes d´ un reportatge , signat per S A Q, que tractava sobre la qualitat de les nostres aigües i que aplegava a conclusions així de fermes.
El fet verídic és que hi ha importants zones urbanes del nostre país on s´ ajunten els dos factor: la contaminació atmosfèrica i la contaminació de les aigües. La zona, anteriorment citada , que en la dècada dels vuitanta va ubicar tantes plantes e indústries dedicades a la ceràmica en són clars exemples.
La substància que es forma de la unió de la matèria orgànica de les aigües i el clor s ´ anomena Trihalometà—THM--. El estudi d´ aleshores va medir la qualitat de les aigües corrents en sis capitals de tot l ´ Estat Espanyol i va demostrar que dins la Conca Mediterrània es concentren quantitats superiors a 60 microorganismes per litre --- la quantitat just per baix del que enregistra Brussel•les.
El nombre de 60 microorganismes per litres és una mitjana, el cert és que cadascun dels pous, rius o subministraments d´ aigües poden enregistra un nombre de microorganismes. I el també cert és que a més nombre de microorganismes més THM es derivaran després del procés de cloració.
La conclusió que podem traure de tot aquest preàmbul és que pot ser que la cloració no sigui cap garantia per a la salut pública i, un altre factor, important ,és que certes zones del nostre territori que ja alcen el crit al cel per la contaminació atmosfèrica, com és la zona de la Plana o part de la zona de la comarca de l´ Alt Maestrat i Els Ports que, per raons geogràfiques ,es troben ubicades relativament prop de la central tèrmica d´ Andorra i dels seus efectes.. Seran , per simple lògica, zones molt més sensibles a aquesta mena de suma de factors que afecten a la nostra salut ambiental i que, després, es derivaran en la pèrdua de la salut orgànica.
Les ciutats de la conca del Mediterrani són les que enregistren més alts nivells de trihalometants amb referència a l´ estudi del CSIC de la tardor del 2001.
De totes formes cal conèixer que la qualitat de les nostres aigües depèn directament del seu origen així com de la seva història, o sigui , d´ on ve i quines absorcions ha pogut tindre. Altres factors que intervenen en la qualitat de les aigües són les condicions climatològiques, geogràfiques i geològiques. Caldria aclarir què són els triolometants: són compostos volàtils que entren en contacte amb l´ home ja sigui per via digestiva, com per via respiratòria com per , com per la pell.Són substàncies que es porten detectant des de l´ any 1974, però la seva toxicitat es va començar a determinat al votant del vuitanta. Són productes de la cloració que és el mètode de tractament d´ aigües per a beure, aquesta cloració s´ efectua per tal de desinfectar les aigües abans de consumir-la.
Amb l´ aigua embotellada els microorganismes no s´ eliminen totalment, sinó estaríem parlant d´ aigua destil•lada, el cert és que una botella d´ un litre d´ aigua embotellada té uns 36% menys de microorganismes i, per tant, al voltant d´ un 35% menys de THM finals.
El més conegut dels trihalometans és el cloroform que a principis de segle s´ utilitzava per a combatre la transmissió de microorganismes i la proliferació d´aquests amb l ´ aigua. ¿Solucions?, n´ hi ha , però sembla que costoses, ja que pobles del nord del País no tenen garantitzat la depuració de les seves aigües. Ja que una de les solucions podria passar per depurar millor les aigües i el basaments de caire agrícola i e industrial. La contaminació sumada dels purins, al nord de la província de Castelló i el tractament de les aigües residuals de la indústria ceràmica, segons estudis i especialistes ecològics--- així com membres de certs col•lectius ciutadans—deixem mols interrogants.
L´ aigua com menys clor necessita , millor. Això ho diuen, tant els científics de les administracions com els que treballen, quasi d´ amagat, per a plataformes i entitats ecologistes. Ací pren molta importància el procés de la cloració, però que és i què comporta aquest procés? La cloració , és la introducció de clor dins l´ aigua, no només per a desinfectar-la, sinó , també, per a obtindre altres resultats biològics i/o químics. Moltes de les aigües que bevem estan reclorades, això vol dir que s´ aplica clor a l´ aigua en un o en altre punt del sistema de distribució, després d´ un tractament anterior de cloració. A vegades, també hi ha una precloració que és quan es fica clor a l´ aigua abans de qualsevol altre tractament tant si és amb clor o no.
Alternatives....
Des de les instàncies publiques, tampoc es defineixen alternatives lluny de la química s´ ofereix diòxid de clor, cloramines o l´ ús de l´ ozó. Els científics afirmen que aquests compostos deixen com a producte final menys THM. Classificació per coagulació, decantació o mitjançant la filtració directa o l´ absorció prenent , com a principi de filtració, el carbó actiu.
Les solucions, segons científics i analistes, està en que l´ aigua que bevem és massa barata i que les solucions millors encareixen aquest producte de primera necessitat
Sectors tecnològics i científics de caire privat han desenvolupat una alternativa amb la depuració d´ osmosis inversa.
Ara, anem al tema dels trasvasaments. A José Ramón Urbán li plantegem el tema així: a veure , la Generalitat, el govern del PP, ha ficat sempre com a moneda de canvi, amb els trasvassaments de l´Ebre o el Xúquer-Vinalopó als agricultors ramaders perqué diuen depén de l´aigua tant la seua economia i la seva forma de viure i que l´aigua és de tots….però ens surten en que ,quan s´els presenta la possiblitat de ficar en marxa desalinitzadores, com la que es pensa construir davant de Marina D´Or no pensen amb vosaltres…què dieu a això, per nomencionar els grans proyectes en macrourbanitzaions i camps de golf…què em pot dir front a això?. “Ara els llauradors hem fet un esforç i no gastem tanta aigua, estem estalvian , respecte a altres èpoques, fins un 38%....així millorem els aqüífers i li donem vida al riu…….no estem en contra d´altres tipus—referint-se a Marina DÓr i grans urbanitzacions—de guanyar-se la vida, però si el que volem és una societat sostenible…això que estan fent seu han de pensar….pel que em dius del trasvasament de l´Ebre a les postres terres…puix, seguim pensant que faens fa falta que ens aplegue fins a Sagunt, per a les Valls d´Interior, ja no només per el regadiu o la terra, sinó perqué, sense suficient igua, aquestes zones es desdoblen……d´aquesta manera seríem, a la vegada, solidaris amb el Vinalopó perqué estem estirant molt des d´aquestes terres i deixem un Vinalopó molt empobrit”
Enten, vostè, la postura dels que diuen no al trasvasament , de la gent del no al trasvasament? Sí…
INCENDIS VERSUS URBANITZACIONS.
INCENDIS VERSUS URBANITZACIONS.
Fa unes setmanes m´ aplegava una notícia que em deixava amb la sang gelada: el GECEN denunciava que les hectàrees calcinades , dins dels últims dotze mesos, era molt superior a la superfície que es veurà protegida amb els quatre nous paratges naturals municipals. A més , ens deien: “ és indigne que el senyor Carlos Fabra indique que gràcies a l´ urbanisme es protegin les zones de valor mediambiental....”, ficant com a exemple El Clot de Borriana.
Però , des d´ aquest grup ecològic, no es van arrugar amb el senyor Fabra i deien el següent: “ Si les paraules del President de la Diputació foren certes, gràcies a Marina D´ Or , tots els castellonencs deuríem de disfrutar d´ un dels més grans parcs naturals de l´ Estat. La veritat, és que l´ urbanisme salvatge, que tan defensa el màxim responsable de PP, està acabant poc a poc amb allò que ens queda de litoral....Orpesa, segons Fabra, déu d´ ésser , segons la seva teoria, el màxim exemple del suposat “projecte sostenible”....”.
Segons Gecen: “ nosaltres no trobem enlloc les meravelles mediambientals creades per la destrucció de la Serra de la Renegà i el seu entorn, Marina D´ Or, la destrucció de l´ Albufera d´ Orpesa, Mundo Ilusión....una conclusió, el President de la Diputació, Carlos Fabra, segueix una estratègia mediambiental similar amb la de Blasco i això és un atemptat contra la intel•ligència de la ciutadania de les comarques de Castelló”
El Gecen també té moles dutes al davant de certs incendis i són Aixa de clars: “després de l´ incendi d´ Atzeneta sorgeix la propaganda mediàtica del PP que troba en determinats medis de comunicació un gran suport. La creació de quatre nous paratges naturals municipals és quelcom ja conegut des de fa massa temps com per a que , després de cada incendi s´ intenti subsanar la desastrosa gestió forestal amb campanyes mediàtiques que es repeteixen amb la mateixa informació una i una altra vegada”. El GECEN, manifestava que: “desitgem la conservació del nostre patrimoni natural i dient un sí, molt de forma rotunda, a la creació de paratges naturals municipals…” . Tot i això diu e indica que hi ha que parar cura de que la figura de protecció mediambiental, no pot mai substituir a una de es troba per damunt , com la dels parcs naturals, que tal com diu Fabra, costa més que declarar-se….però , segons el GECEN, “se li oblida una cosa: si costa més temps , no és perquè es tinguin que fer més papers—que també-- , sinó per incompetència de l´ administració valenciana que troba un refús social enorme per part de les comarques de Castelló, on es deuen crear…..”.
Aquest refús social, segons el GECEN, “del que ha sigut promotor el president del PP, recordem l´ actuació de la Diputació , davant de la declaració de Parc Natural de Serra d´ Irta o a les partides pressupostaries, que aquest organisme donava als Ajuntaments per a lluitar judicialment contra el catàleg de les zones humides, sempre al costat d´ interessos privats urbanístics d´ uns pocs , però mai de la conservació del patrimoni natural de tots els ciutadans …”.
El mateix grup ecologista de Castelló anunciava que: “….en els últims 12 mesos, s´ arrasaven més de les 1.100 hectàrees que protegien els sis paratges naturals municipals existents en la província o amb els 4 que es volen declarar. Anuncien que, aquesta, és una trista realitat que, també, s´ ha de conèixer…i no únicament amb propaganda mediàtica de qui governa més interessat per “tapar” una “nefasta gestió forestal” que en reconèixer errors i cercar solucions. Els Parcs Naturals de La Calderona, Serra d´ Espadà, Serra d´ Irta, Prat de Cabanes-Torreblanca, la Zona d´ Especial Protecció per a les aus (ZEPA) del Millars, la zona humida que pertany al catàleg de la "Marjal" de Peníscola…..tots han sofert incendis dins dels darrers temps.... aleshores: per a què serveix un espai natural protegit?, això aixeca una mancança de gestió bestial…..tot s´ arregla amb propaganda?., creiem que no, evidentment :no. Lamentem no poder donar una xifra reial de les hectàrees cremades dins de l´ últim any, ja que de les xifra inicials a les que finalment reconeix hi ha un abisme. Tot i això, les primeres xifres--- les que s´ infravaloren per a evitar alarma social o amb les que , sempre, s´ equivoquen—són superiors a les hectàrees que protegien els paratges….ara, només cal imaginar les xifres reials….”
.
Ara, nosaltres , com a redacció, ens preguntem, al temps que cercarem resposta:
Es provoquen i/o consisteixen els incendis forestals?
Com es provoca un incendi forestal?.
Com es pot previndre un incendi forestal?.
Es pot previndre si des de l´ Administració es fa la “vista gorda” des de l´ Administració com insinua el GECEN i molts ciutadans....?
Què fer en cas d´ incendi forestal?.
Fa unes setmanes m´ aplegava una notícia que em deixava amb la sang gelada: el GECEN denunciava que les hectàrees calcinades , dins dels últims dotze mesos, era molt superior a la superfície que es veurà protegida amb els quatre nous paratges naturals municipals. A més , ens deien: “ és indigne que el senyor Carlos Fabra indique que gràcies a l´ urbanisme es protegin les zones de valor mediambiental....”, ficant com a exemple El Clot de Borriana.
Però , des d´ aquest grup ecològic, no es van arrugar amb el senyor Fabra i deien el següent: “ Si les paraules del President de la Diputació foren certes, gràcies a Marina D´ Or , tots els castellonencs deuríem de disfrutar d´ un dels més grans parcs naturals de l´ Estat. La veritat, és que l´ urbanisme salvatge, que tan defensa el màxim responsable de PP, està acabant poc a poc amb allò que ens queda de litoral....Orpesa, segons Fabra, déu d´ ésser , segons la seva teoria, el màxim exemple del suposat “projecte sostenible”....”.
Segons Gecen: “ nosaltres no trobem enlloc les meravelles mediambientals creades per la destrucció de la Serra de la Renegà i el seu entorn, Marina D´ Or, la destrucció de l´ Albufera d´ Orpesa, Mundo Ilusión....una conclusió, el President de la Diputació, Carlos Fabra, segueix una estratègia mediambiental similar amb la de Blasco i això és un atemptat contra la intel•ligència de la ciutadania de les comarques de Castelló”
El Gecen també té moles dutes al davant de certs incendis i són Aixa de clars: “després de l´ incendi d´ Atzeneta sorgeix la propaganda mediàtica del PP que troba en determinats medis de comunicació un gran suport. La creació de quatre nous paratges naturals municipals és quelcom ja conegut des de fa massa temps com per a que , després de cada incendi s´ intenti subsanar la desastrosa gestió forestal amb campanyes mediàtiques que es repeteixen amb la mateixa informació una i una altra vegada”. El GECEN, manifestava que: “desitgem la conservació del nostre patrimoni natural i dient un sí, molt de forma rotunda, a la creació de paratges naturals municipals…” . Tot i això diu e indica que hi ha que parar cura de que la figura de protecció mediambiental, no pot mai substituir a una de es troba per damunt , com la dels parcs naturals, que tal com diu Fabra, costa més que declarar-se….però , segons el GECEN, “se li oblida una cosa: si costa més temps , no és perquè es tinguin que fer més papers—que també-- , sinó per incompetència de l´ administració valenciana que troba un refús social enorme per part de les comarques de Castelló, on es deuen crear…..”.
Aquest refús social, segons el GECEN, “del que ha sigut promotor el president del PP, recordem l´ actuació de la Diputació , davant de la declaració de Parc Natural de Serra d´ Irta o a les partides pressupostaries, que aquest organisme donava als Ajuntaments per a lluitar judicialment contra el catàleg de les zones humides, sempre al costat d´ interessos privats urbanístics d´ uns pocs , però mai de la conservació del patrimoni natural de tots els ciutadans …”.
El mateix grup ecologista de Castelló anunciava que: “….en els últims 12 mesos, s´ arrasaven més de les 1.100 hectàrees que protegien els sis paratges naturals municipals existents en la província o amb els 4 que es volen declarar. Anuncien que, aquesta, és una trista realitat que, també, s´ ha de conèixer…i no únicament amb propaganda mediàtica de qui governa més interessat per “tapar” una “nefasta gestió forestal” que en reconèixer errors i cercar solucions. Els Parcs Naturals de La Calderona, Serra d´ Espadà, Serra d´ Irta, Prat de Cabanes-Torreblanca, la Zona d´ Especial Protecció per a les aus (ZEPA) del Millars, la zona humida que pertany al catàleg de la "Marjal" de Peníscola…..tots han sofert incendis dins dels darrers temps.... aleshores: per a què serveix un espai natural protegit?, això aixeca una mancança de gestió bestial…..tot s´ arregla amb propaganda?., creiem que no, evidentment :no. Lamentem no poder donar una xifra reial de les hectàrees cremades dins de l´ últim any, ja que de les xifra inicials a les que finalment reconeix hi ha un abisme. Tot i això, les primeres xifres--- les que s´ infravaloren per a evitar alarma social o amb les que , sempre, s´ equivoquen—són superiors a les hectàrees que protegien els paratges….ara, només cal imaginar les xifres reials….”
.
Ara, nosaltres , com a redacció, ens preguntem, al temps que cercarem resposta:
Es provoquen i/o consisteixen els incendis forestals?
Com es provoca un incendi forestal?.
Com es pot previndre un incendi forestal?.
Es pot previndre si des de l´ Administració es fa la “vista gorda” des de l´ Administració com insinua el GECEN i molts ciutadans....?
Què fer en cas d´ incendi forestal?.
divendres, de juliol 29, 2005
Puntos negros y banderas negras
Ecologistas en Acción ha identificado casi 300 playas y puntos costeros como zonas "muy agredidas y degradadas" del litoral español debido a una urbanización desmesurada, inadecuada depuración de las aguas residuales, altos vertidos industriales al mar y escasa regeneración de playas. En concreto, este año se han concedido 189 ´Banderas Negras´ y 109 ´Puntos Negros´, lo que supone un alto número de "distinciones negativas", que demuestran la "alarmante situación" de los ecosistemas litorales, advirtió el coordinador de la entidad ecologista, Theo Oberhuber. En la Comunidad y Murcia existen 89 banderas y 15 puntos.
En cuanto a la Costa de Levante (Castellón, Valencia, Alicante y Murcia) -con 89 Banderas Negras y 15 Puntos Negros- Saez resaltó que se incumple la normativa estatal y comunitaria respecto al estado de ocupación del litoral y por la multitud de vertidos sin depurar. Además, en estas zonas se está perdiendo el tamaño de las playas, y que empiezan a ver imposibilitada su regeneración natural, y los hábitats sumergidos se ven dañados.
Según Oberhuber, la situación del litoral español se encuentra en una situación "extrema", ya que el modelo de desarrollo intensivo está empezando a pasar factura, y que resulta insostenible a corto plazo. En este sentido, exigió a las administraciones que intenten cambiarlo "urgentemente" a través de un nuevo replanteamiento de las políticas que consideren a las zonas costeras como un auténtico ecosistema. Además, destacó que sistemas dunares y las fanerógamas marinas están en "peligro de extinción inminente".
Uno de los coordinadores de la campaña ´Banderas Negras: Ecosistemas litorales en pel
igro de extinción´, Jorge Saez, explicó que una de las zonas más dañadas es la costa andaluza -Costa del Sol- (con 62 Puntos Negros y 34 Banderas Negras) donde destacan los casos de vertidos sin depurar, generando basura al mar, que puede dañar a diversos ecosistemas como a las tortugas marinas. En esta zona, que tiene un grado de ocupación urbanística "desmesurado", los movimientos especulativos tienden hacia la zona del Golfo de Cádiz y Portugal.
Por su parte, otro coordinador de la campaña, Pablo Álvarez, aseguró que en la Costa Cantábrica la problemática fundamental es la escasa depuración de las aguas; los elevados vertidos industriales, que favorecen la contaminación del mar; y el incremento progresivo de infraestructuras portuarias. En este sentido, afirmó que la demanda actual de la marina mercante española no requiere del desarrollo de este tipo de infraestructuras, sino de un aumento en la eficiencia de la gestión de las existentes.
Propuestas viables
En este sentido, Ecologistas en Acción propone una moratoria urbanística para todos los municipios situados en el litoral para garantizar que no se sobrepase la capacidad de carga urbanística del territorio, defender que los proyectos urbanísticos se lleven a cabo respondiendo a las necesidades públicas, asegurar previamente los suministros hídricos ante la nuevas instalaciones inmobiliarias, obligar y financiar la instalación de energías renovables en las zonas urbanísticas, y prohibir la construcción de campos de golf en la franja litoral (al menos en un kilómetro hacia el interior).
Asimismo, la organización ecologista recomienda un plan de prevención para evitar la contaminación marina, mediante una mayor y más concreta analítica de los vertidos que van al mar; así como un cambio en los patrones de movilidad para acceder a los transportes públicos. En este sentido, Además, Saez criticó que "se están construyendo muchas carreteras pensando en las necesidades de los complejos turísticos en vez de tener en cuenta las necesidades reales de la población".
Por otra parte, respecto a los trasvases, Oberhuber se mostró claramente en contra de la política de trasvases como medio de solución de la deficiente gestión del agua en determinadas zonas (como Murcia), mientras que se tendría que limitar y regular el acceso al agua, adecuando los recursos hídricos de cada zona a las necesidades de la población. Asimismo, denunció la "falsedad" de la exigencia de demanda de ciertas zonas, ya que algunas sólo pretenden satisfacer a los campos de golf.
En cuanto a la Costa de Levante (Castellón, Valencia, Alicante y Murcia) -con 89 Banderas Negras y 15 Puntos Negros- Saez resaltó que se incumple la normativa estatal y comunitaria respecto al estado de ocupación del litoral y por la multitud de vertidos sin depurar. Además, en estas zonas se está perdiendo el tamaño de las playas, y que empiezan a ver imposibilitada su regeneración natural, y los hábitats sumergidos se ven dañados.
Según Oberhuber, la situación del litoral español se encuentra en una situación "extrema", ya que el modelo de desarrollo intensivo está empezando a pasar factura, y que resulta insostenible a corto plazo. En este sentido, exigió a las administraciones que intenten cambiarlo "urgentemente" a través de un nuevo replanteamiento de las políticas que consideren a las zonas costeras como un auténtico ecosistema. Además, destacó que sistemas dunares y las fanerógamas marinas están en "peligro de extinción inminente".
Uno de los coordinadores de la campaña ´Banderas Negras: Ecosistemas litorales en pel
igro de extinción´, Jorge Saez, explicó que una de las zonas más dañadas es la costa andaluza -Costa del Sol- (con 62 Puntos Negros y 34 Banderas Negras) donde destacan los casos de vertidos sin depurar, generando basura al mar, que puede dañar a diversos ecosistemas como a las tortugas marinas. En esta zona, que tiene un grado de ocupación urbanística "desmesurado", los movimientos especulativos tienden hacia la zona del Golfo de Cádiz y Portugal.
Por su parte, otro coordinador de la campaña, Pablo Álvarez, aseguró que en la Costa Cantábrica la problemática fundamental es la escasa depuración de las aguas; los elevados vertidos industriales, que favorecen la contaminación del mar; y el incremento progresivo de infraestructuras portuarias. En este sentido, afirmó que la demanda actual de la marina mercante española no requiere del desarrollo de este tipo de infraestructuras, sino de un aumento en la eficiencia de la gestión de las existentes.
Propuestas viables
En este sentido, Ecologistas en Acción propone una moratoria urbanística para todos los municipios situados en el litoral para garantizar que no se sobrepase la capacidad de carga urbanística del territorio, defender que los proyectos urbanísticos se lleven a cabo respondiendo a las necesidades públicas, asegurar previamente los suministros hídricos ante la nuevas instalaciones inmobiliarias, obligar y financiar la instalación de energías renovables en las zonas urbanísticas, y prohibir la construcción de campos de golf en la franja litoral (al menos en un kilómetro hacia el interior).
Asimismo, la organización ecologista recomienda un plan de prevención para evitar la contaminación marina, mediante una mayor y más concreta analítica de los vertidos que van al mar; así como un cambio en los patrones de movilidad para acceder a los transportes públicos. En este sentido, Además, Saez criticó que "se están construyendo muchas carreteras pensando en las necesidades de los complejos turísticos en vez de tener en cuenta las necesidades reales de la población".
Por otra parte, respecto a los trasvases, Oberhuber se mostró claramente en contra de la política de trasvases como medio de solución de la deficiente gestión del agua en determinadas zonas (como Murcia), mientras que se tendría que limitar y regular el acceso al agua, adecuando los recursos hídricos de cada zona a las necesidades de la población. Asimismo, denunció la "falsedad" de la exigencia de demanda de ciertas zonas, ya que algunas sólo pretenden satisfacer a los campos de golf.
#Enllaç permanent# Penjat per Plataforma ciutadana : divendres, de juliol 29, 2005
0 Volen comentar
L'Alcalde de Càlig parla
ENTREVISTEM A MANUEL ANGLÉS SOBRE TEMES PENDENTS DE CÀLIG.
Com ve sent habitual , de tant en tant, aquesta redacció, a Càlig, es fica en contacte amb la primera autoritat del poble amb el que parla dels temes que més preocupen a la població . El PGOU que pareix ser una mena de mort que té molt de pes va ésser tractat de forma , gaire bé, prioritaria.
PGOU. Com està el tema?. Tal com està el tema del “boom” urbanístic, com pensen dissenyar aquest complex tema?. Té que ésser molt difícil perquè , d´ entrada , sabreu que mai acabareu per acontentar tota la ciutadania?.
L´ aprovació de to PGOU és un procés llarg i , com bé dius, complex. El fet que s´ haviguen revalorizat tant els terrenys farà que tothom s´ ho miri en lupa. Tenim assumit que mai serà un PGOU a gust de tots.
Es preveu, segons m´ han dit, que a partir de que entri en marxa aquest esperat PGOU. Tota venda que faci un calijó, d´ una propietat seva, tingui que aportar a les arques municipals el 10%.És això cert? .Ens pots dir com es diu aquest impost?.
No és cert en absolut. Si això fora cert tots els Ajuntaments d´ Espanya tindrien solucionats els seus `problemes econòmics. Qui t´ haviga informat, amb tots els respectes, no té idea.
Un altre tema que preocupa molt en els últims temps és la de la salut de les nostres aigües, per exemple amb el tema de la depuradora.Com està el tema, en els últims anys sempre és un tema que queda pendent....com si s´ arrastrès, com si costés ficar en marxa el tema, tan complex és’. De què depèn que Càlig pugui gaudir d´ una planta depuradora que pugui depurar bé les aigües i no tingui problemes tècnics tan sovint?.
La millora de la depuradora ja està en marxa. Fins ara, han fet els moviments de terra per a la decantació de fangs, tenen fins al Novembre per acabar-la.
El rumor és que si hi ha millores, la planta depuradora, es ficarà al mateix lloc on està, però ja no és aquest “il•legal” al trobar-se a menys de 2000 metres del casc urbà?. Si és fa seran conscients d´ això?. S´ han d´ intentar trobar altres altres ubicacions, suposo, que no serà gens fàcil per la complexitat i les condicions que s´ han de reunir, no és així?.
Si és una millora no és una nova depuradora...si se tingués que posar a 2000 metres del casc urbà tindriem que anar al terme de Benicarló.
Què pot passar si algú del poble o algun dels veïns que viuen més prop diuen que no estan d´ acord o es mostren contrariats amb aquesta ubicació, tot i que es pensa millorar amb el tractament de depuració de les nostres aigües?.
No contemplem aquest cas, suposo que ja ha passat el temps d´ al•legacions , seria molt difícil canviar-la.
A qui no li preocupa que des de fa un any llarg que està plovent menys. Tant és així que ,el tema de la sequera, està sent d´ actualitat perquè portem molt de temps sense les esperades aigües. Pensa vostè que podem tindre problemes al poble de Càlig?. Tenen previst alguna mena de pla per a pal•liar alguns problemes derivats de la mancança de pluges?.
Càlig, per al consum humà mai ha tingut problemes....penso que enguany també serà així....
Sabem de cert, que alguns dels pus de reg. del terme, hi ha preocupants alts índex en les concentracions de nitrats i nitrits....és , vostè, sabedor d´ això?. Davant d´ aquest problema, què es podria fer?. Es pensa informar davant d´ un problema que podria afectar la salut dels nostres conreus i en conseqüència, més o menys directa, la salut dels ciutadans de Càlig?.
No m´ han comunicat res dels nitrits...si és així, no farà més que confirmar els problemes que ja s´ han manifestat en alguns pous costaners. Si es donés el cas, s´ actuaria en conseqüència.
El sector de l´ agricultura a més de veure ´s afectat per un mercat que minva i que no transmet seguretat aquest any, com a qualsevol lloc de la província, s´ ha vist afectat per nombrosos robatoris que, almenys ací, han afectat i molt, fins i tot, als fruits secs . Aquesta és la pregunta que li adreçàvem a l´ alcalde i la seua resposta Aquest any s´ han produït robatoris en casetes de camp, en conreus i assalts en alguns establiments de la població. Hi ha cert neguit: creu que és per a preocupar-se ?.
Sempre que hi ha fets d´ aquesta característica és preocupant. El veí vol viure tranquil, sense alteracions brusques....no és bonic, ni bo, el que ha passat, però amb els robatoris de garrofes, hi ha que dir que és molt difícil controlar tot el terme.
Obres durant l´ últim any i mig. Destaca les que s´ han fet i l´ inversió?.
Crec que les més cridaneres han sigut les de La Raval i les dels carrers del casc antic. També les del Socors són per a sentir-se orgullós o acabar l´ Avinguda Blas O´sanz a un costat i l´ altre . Millores en les escoles en 18000 euros, canvi d´ il•luminació d´ una part del poble, la remodelació de la Plaça del País Valencià.
Obres previstes en un futur més o menys pròxim. Destaqueu, per favor, les inversions.
Les més importants seran la remodelació del polisportiu en 100000 euros, després de 23 anys, es necessitava una reforma. El accés per la carretera de Vinaròs, “la costa de ciment” amb 85000 euros ( financiat pel PRODER), el camí de les Solanes(POYS), la tercera fase del Restaurant del Socors(POL de 2005) i sobretot, també financiat pel PRODER al 60%,. Una nova fase de la Torre( encara que tardaran una mica més perquè estan redactant el projecte). Teníem un compromís del Director General de Patrimoni, de pagar-nos el projecte, però tot ha sigut mentida...Però no solament d´ obres es pot valorar l treball d´ un equip de govern : hi ha actuacions com les que hem fet al Consultori Mèdic pintant o instal•lant aire condicionat...el mateix a les escoles o allò més important per a mi el fet d´ abonar al 100% la vacuna PREVENAR als menors d dos anys, vacuna que no està inclosa en els calendaris de vacunes del SVS....això és d´ impacte social, pensa que aquesta vacuna val més de 100 euros i s´ han de posar-ne quatre. Crec que ha sigut una actuació extraordinària, sobretot per a les classes més humils.
L´ assignatura pendent que encara es resisteix al seu equip de govern.
Podria ser la rehabilitació de la Torre, però crec que estem en un on camí....
Un fita important assolida en aquesta legislatura.
Pareixeria una ximpleria, però el fet d´ haver superat els 2.000 habitants...
Vostè va demanar una trobada amb la Plataforma SALVEM EL LITORAL--- col•lectiu cívic que pretén frenar el desenvolupament d´ un futur camp eòlic enfront a la costa de Vinaròs--. Per què va demanar trobar-se?. Quines conclusions va traure de la reunió?.
No vaig ser jo, sinó ells els que van voler parlar amb mi, si bé això no té importància...si és tal com meu van explicar, cosa que crec, és una barbaritat. Tot i això, com ells, estic a favor de l´ energia eòlica. El pròxim Ple presentarem una moció de recolzament a la Plataforma.
Però des de fa més d´ un any allò que preocupa més al poble de Càlig és el tema de l´ abocador .Com està el tema de la planta de tractament de RSU?.
Estem a l ´ espera de l´ estudi d ´ impacte ambiental...m´ han dit que sortirà en Agost o Setembre, veurem aleshores que podem fer. Es sent, vostè, “presionat” pel tema?.
No estic, n absolut, presionat, on anem i on ens reunim dic el que crec que tinc que dir.
A mi, m´ ha donat la impressió, tornant al tema abocador, que l´ equip de govern li han mancat reflexes, que han estat lents a l´ hora d´ afrontar aquest problema, no sé com agafats amb excés de confiança o veure ´s amb impotència?.
Jo crec , i h torno a dir, que el moviment va començar des de l´ Ajuntament quan vam veure el que podia ser. Després la Plataforma ha tingut un paper primordial, però, per exemple, la manifestació va ser organitzada des de l´ Ajuntament i estaràs d´ acord que l´ èxit va ésser total. En quant a l´ impotència, tinc que dir que sí perquè hem tocat tots els botons que pensàvem o que ens dien que havia que tocar i veig que s´ avança poc...En quant a la gent del poble, que ens demanen explicacions , és normal. L´ Ajuntament és l´ administració més propera que té i és al primer lloc que acudeix .Però mira, aquesta setmana hem estat parlant amb el cap de qualitat ambiental del Ministeri de Medi Ambient i ens ha dit que l´ únic que poden fer, des del Ministeri, són recomanacions, però totes les competències en Medi Ambient estan transferides a la Generalitat. Coses com aquestes i les declaracions dels responsables de Medi Ambient: Lamparero, Aparici,, Mundo....fan que, cada vegada els dubtes siguin més grans.
N´ ha parlat de socialista a socialista amb el “company de partit” n´ Adolf Sanmartín?.
He parlat moltes vegades i ell ho é clar: “ el que diguin els tècnics”. Penso que juga amb avantatge, per a mi que ja sap el que diran
Creu que en Sanmartín s´ ha ficat a la seva pell?.
No fa falta que es fiqui en la meva pell. Jo tic la consciència ben trenqui-la. Estem fent tot el que podem...molts no saben o no vol saber qui governa a la Diputació i a la Generalitat. Els que tenen el verdader poder de decisió no és ni Manuel Anglés ni Adolf Sanmartín. I si se trau de LA BASSA, malgrat el gran treball de la Plataforma serà més per qüestions urbanístiques que medioambientals. Aqueixa és la meva opinió.
Vostè, com ha vist l´ actuació de PP davant d tot això?.
El PP de Càlig ens ha recolzat...de portes cap a dins no sé el que pensen.
Pensa que els pot passar un rebut electoral , en les properes eleccions, el poble?.
Això no se sap mai, però si no ens donaren la confiança per l´ abocador ho consideraria injust, perquè res podem decidir des de Càlig.
Faixa una valoració sobre l´ estat del poble just a meitat, si fa o no fa, d´ aquesta legislatura?
L´ evolució del poble és molt gran mai s´ havien donat les condicions que ara es donen per a créixer. Des de l´ Ajuntament també hem d´ adaptar-nos a les necessitats que , cada dia, més es creen.
Per cert, parlant d´ eleccions, els rumors diuen que pot ser, de cara a les eleccions properes, les del 2007, es presenta una altra candidatura d´ esquerra. Què en pensa?.
Puix benvinguda, però això d´ esquerra es demostra amb les actuacions , no amb els titulars
Sussanna Anglès
Com ve sent habitual , de tant en tant, aquesta redacció, a Càlig, es fica en contacte amb la primera autoritat del poble amb el que parla dels temes que més preocupen a la població . El PGOU que pareix ser una mena de mort que té molt de pes va ésser tractat de forma , gaire bé, prioritaria.
PGOU. Com està el tema?. Tal com està el tema del “boom” urbanístic, com pensen dissenyar aquest complex tema?. Té que ésser molt difícil perquè , d´ entrada , sabreu que mai acabareu per acontentar tota la ciutadania?.
L´ aprovació de to PGOU és un procés llarg i , com bé dius, complex. El fet que s´ haviguen revalorizat tant els terrenys farà que tothom s´ ho miri en lupa. Tenim assumit que mai serà un PGOU a gust de tots.
Es preveu, segons m´ han dit, que a partir de que entri en marxa aquest esperat PGOU. Tota venda que faci un calijó, d´ una propietat seva, tingui que aportar a les arques municipals el 10%.És això cert? .Ens pots dir com es diu aquest impost?.
No és cert en absolut. Si això fora cert tots els Ajuntaments d´ Espanya tindrien solucionats els seus `problemes econòmics. Qui t´ haviga informat, amb tots els respectes, no té idea.
Un altre tema que preocupa molt en els últims temps és la de la salut de les nostres aigües, per exemple amb el tema de la depuradora.Com està el tema, en els últims anys sempre és un tema que queda pendent....com si s´ arrastrès, com si costés ficar en marxa el tema, tan complex és’. De què depèn que Càlig pugui gaudir d´ una planta depuradora que pugui depurar bé les aigües i no tingui problemes tècnics tan sovint?.
La millora de la depuradora ja està en marxa. Fins ara, han fet els moviments de terra per a la decantació de fangs, tenen fins al Novembre per acabar-la.
El rumor és que si hi ha millores, la planta depuradora, es ficarà al mateix lloc on està, però ja no és aquest “il•legal” al trobar-se a menys de 2000 metres del casc urbà?. Si és fa seran conscients d´ això?. S´ han d´ intentar trobar altres altres ubicacions, suposo, que no serà gens fàcil per la complexitat i les condicions que s´ han de reunir, no és així?.
Si és una millora no és una nova depuradora...si se tingués que posar a 2000 metres del casc urbà tindriem que anar al terme de Benicarló.
Què pot passar si algú del poble o algun dels veïns que viuen més prop diuen que no estan d´ acord o es mostren contrariats amb aquesta ubicació, tot i que es pensa millorar amb el tractament de depuració de les nostres aigües?.
No contemplem aquest cas, suposo que ja ha passat el temps d´ al•legacions , seria molt difícil canviar-la.
A qui no li preocupa que des de fa un any llarg que està plovent menys. Tant és així que ,el tema de la sequera, està sent d´ actualitat perquè portem molt de temps sense les esperades aigües. Pensa vostè que podem tindre problemes al poble de Càlig?. Tenen previst alguna mena de pla per a pal•liar alguns problemes derivats de la mancança de pluges?.
Càlig, per al consum humà mai ha tingut problemes....penso que enguany també serà així....
Sabem de cert, que alguns dels pus de reg. del terme, hi ha preocupants alts índex en les concentracions de nitrats i nitrits....és , vostè, sabedor d´ això?. Davant d´ aquest problema, què es podria fer?. Es pensa informar davant d´ un problema que podria afectar la salut dels nostres conreus i en conseqüència, més o menys directa, la salut dels ciutadans de Càlig?.
No m´ han comunicat res dels nitrits...si és així, no farà més que confirmar els problemes que ja s´ han manifestat en alguns pous costaners. Si es donés el cas, s´ actuaria en conseqüència.
El sector de l´ agricultura a més de veure ´s afectat per un mercat que minva i que no transmet seguretat aquest any, com a qualsevol lloc de la província, s´ ha vist afectat per nombrosos robatoris que, almenys ací, han afectat i molt, fins i tot, als fruits secs . Aquesta és la pregunta que li adreçàvem a l´ alcalde i la seua resposta Aquest any s´ han produït robatoris en casetes de camp, en conreus i assalts en alguns establiments de la població. Hi ha cert neguit: creu que és per a preocupar-se ?.
Sempre que hi ha fets d´ aquesta característica és preocupant. El veí vol viure tranquil, sense alteracions brusques....no és bonic, ni bo, el que ha passat, però amb els robatoris de garrofes, hi ha que dir que és molt difícil controlar tot el terme.
Obres durant l´ últim any i mig. Destaca les que s´ han fet i l´ inversió?.
Crec que les més cridaneres han sigut les de La Raval i les dels carrers del casc antic. També les del Socors són per a sentir-se orgullós o acabar l´ Avinguda Blas O´sanz a un costat i l´ altre . Millores en les escoles en 18000 euros, canvi d´ il•luminació d´ una part del poble, la remodelació de la Plaça del País Valencià.
Obres previstes en un futur més o menys pròxim. Destaqueu, per favor, les inversions.
Les més importants seran la remodelació del polisportiu en 100000 euros, després de 23 anys, es necessitava una reforma. El accés per la carretera de Vinaròs, “la costa de ciment” amb 85000 euros ( financiat pel PRODER), el camí de les Solanes(POYS), la tercera fase del Restaurant del Socors(POL de 2005) i sobretot, també financiat pel PRODER al 60%,. Una nova fase de la Torre( encara que tardaran una mica més perquè estan redactant el projecte). Teníem un compromís del Director General de Patrimoni, de pagar-nos el projecte, però tot ha sigut mentida...Però no solament d´ obres es pot valorar l treball d´ un equip de govern : hi ha actuacions com les que hem fet al Consultori Mèdic pintant o instal•lant aire condicionat...el mateix a les escoles o allò més important per a mi el fet d´ abonar al 100% la vacuna PREVENAR als menors d dos anys, vacuna que no està inclosa en els calendaris de vacunes del SVS....això és d´ impacte social, pensa que aquesta vacuna val més de 100 euros i s´ han de posar-ne quatre. Crec que ha sigut una actuació extraordinària, sobretot per a les classes més humils.
L´ assignatura pendent que encara es resisteix al seu equip de govern.
Podria ser la rehabilitació de la Torre, però crec que estem en un on camí....
Un fita important assolida en aquesta legislatura.
Pareixeria una ximpleria, però el fet d´ haver superat els 2.000 habitants...
Vostè va demanar una trobada amb la Plataforma SALVEM EL LITORAL--- col•lectiu cívic que pretén frenar el desenvolupament d´ un futur camp eòlic enfront a la costa de Vinaròs--. Per què va demanar trobar-se?. Quines conclusions va traure de la reunió?.
No vaig ser jo, sinó ells els que van voler parlar amb mi, si bé això no té importància...si és tal com meu van explicar, cosa que crec, és una barbaritat. Tot i això, com ells, estic a favor de l´ energia eòlica. El pròxim Ple presentarem una moció de recolzament a la Plataforma.
Però des de fa més d´ un any allò que preocupa més al poble de Càlig és el tema de l´ abocador .Com està el tema de la planta de tractament de RSU?.
Estem a l ´ espera de l´ estudi d ´ impacte ambiental...m´ han dit que sortirà en Agost o Setembre, veurem aleshores que podem fer. Es sent, vostè, “presionat” pel tema?.
No estic, n absolut, presionat, on anem i on ens reunim dic el que crec que tinc que dir.
A mi, m´ ha donat la impressió, tornant al tema abocador, que l´ equip de govern li han mancat reflexes, que han estat lents a l´ hora d´ afrontar aquest problema, no sé com agafats amb excés de confiança o veure ´s amb impotència?.
Jo crec , i h torno a dir, que el moviment va començar des de l´ Ajuntament quan vam veure el que podia ser. Després la Plataforma ha tingut un paper primordial, però, per exemple, la manifestació va ser organitzada des de l´ Ajuntament i estaràs d´ acord que l´ èxit va ésser total. En quant a l´ impotència, tinc que dir que sí perquè hem tocat tots els botons que pensàvem o que ens dien que havia que tocar i veig que s´ avança poc...En quant a la gent del poble, que ens demanen explicacions , és normal. L´ Ajuntament és l´ administració més propera que té i és al primer lloc que acudeix .Però mira, aquesta setmana hem estat parlant amb el cap de qualitat ambiental del Ministeri de Medi Ambient i ens ha dit que l´ únic que poden fer, des del Ministeri, són recomanacions, però totes les competències en Medi Ambient estan transferides a la Generalitat. Coses com aquestes i les declaracions dels responsables de Medi Ambient: Lamparero, Aparici,, Mundo....fan que, cada vegada els dubtes siguin més grans.
N´ ha parlat de socialista a socialista amb el “company de partit” n´ Adolf Sanmartín?.
He parlat moltes vegades i ell ho é clar: “ el que diguin els tècnics”. Penso que juga amb avantatge, per a mi que ja sap el que diran
Creu que en Sanmartín s´ ha ficat a la seva pell?.
No fa falta que es fiqui en la meva pell. Jo tic la consciència ben trenqui-la. Estem fent tot el que podem...molts no saben o no vol saber qui governa a la Diputació i a la Generalitat. Els que tenen el verdader poder de decisió no és ni Manuel Anglés ni Adolf Sanmartín. I si se trau de LA BASSA, malgrat el gran treball de la Plataforma serà més per qüestions urbanístiques que medioambientals. Aqueixa és la meva opinió.
Vostè, com ha vist l´ actuació de PP davant d tot això?.
El PP de Càlig ens ha recolzat...de portes cap a dins no sé el que pensen.
Pensa que els pot passar un rebut electoral , en les properes eleccions, el poble?.
Això no se sap mai, però si no ens donaren la confiança per l´ abocador ho consideraria injust, perquè res podem decidir des de Càlig.
Faixa una valoració sobre l´ estat del poble just a meitat, si fa o no fa, d´ aquesta legislatura?
L´ evolució del poble és molt gran mai s´ havien donat les condicions que ara es donen per a créixer. Des de l´ Ajuntament també hem d´ adaptar-nos a les necessitats que , cada dia, més es creen.
Per cert, parlant d´ eleccions, els rumors diuen que pot ser, de cara a les eleccions properes, les del 2007, es presenta una altra candidatura d´ esquerra. Què en pensa?.
Puix benvinguda, però això d´ esquerra es demostra amb les actuacions , no amb els titulars
Sussanna Anglès
#Enllaç permanent# Penjat per Plataforma ciutadana : divendres, de juliol 29, 2005
0 Volen comentar
PAÑELLA REITERA LA PETICIÓ QUE ES RECONSIDERE LA INSTAL.LACIÓ DE L’ABOCADOR COMARCAL A LES BASSES DE CERVERA
PAÑELLA REITERA LA PETICIÓ QUE ES RECONSIDERE LA INSTAL.LACIÓ DE L’ABOCADOR COMARCAL A LES BASSES DE CERVERA .
El diputat del BLOC recorda que “són els representants de les poblacions més directament afectades els que avisen dels possibles riscos del seu emplaçament”
El diputat provincial del BLOC, Josep Maria Pañella, ha reiterat “les nostres reserves a la idoneitat de la zona de les Basses, dins del terme municipal de Cervera, per construir-hi l’abocador comarcal del Baix Maestrat. Estem d’acord amb el nou president del consorci, l’alcalde les les Coves, Miquel Zaragoza, quan diu que “el fem no té color polític, per la qual cosa hem de treballar tots junts per solucionar el problema”. Justament per això, perquè volem solucionar el problema, i no crear-ne de nous per al futur, des del BLOC continuem pensant que la zona de les Basses no és adequada per rebre aquests abocaments; i constatem que són justament els municipis més directament afectats, independentment del seu color polític, els que s’hi oposen.
Pañella ha dit que “justament perquè no es tracta d’una qüestió política, sinó de la salut de les persones, no ens sorprén que l’alcalde socialista de Càlig coincidisca amb nosaltres quan valora que “no és un terreny argilós i, en conseqüència, es podrien produir filtracions que podrien posar en perill un dels majors aqüífers de la comarca”, una argumentació que des del BLOC ja vam defensar en el seu dia en el Ple de la Diputació, sense que ni el PP ni el PSOE acceptaren la nostra moció. En el BLOC pensem que la salut de les persones s’ha de posar per davant de tots els interessos, per legítims que siguen, que hi puguen haver. Sobretot si tenim en compte les molèsties i riscs que aquest emplaçament representaria, per exemple, de cara a les zones turístiques properes, tant les ja existents com les previstes. I si existeix aquest risc per a la salut, i tots els estudis semblen indicar que sí que existeix, cal replantejar-s’ho tot, i no agafar-se a argumentacions de pressa i urgència de cap tipus. No hauríem de construir l’abocador fins que no estiguem convençuts al 100% de la seua inocuitat.
Sussanna Anglès.
El diputat del BLOC recorda que “són els representants de les poblacions més directament afectades els que avisen dels possibles riscos del seu emplaçament”
El diputat provincial del BLOC, Josep Maria Pañella, ha reiterat “les nostres reserves a la idoneitat de la zona de les Basses, dins del terme municipal de Cervera, per construir-hi l’abocador comarcal del Baix Maestrat. Estem d’acord amb el nou president del consorci, l’alcalde les les Coves, Miquel Zaragoza, quan diu que “el fem no té color polític, per la qual cosa hem de treballar tots junts per solucionar el problema”. Justament per això, perquè volem solucionar el problema, i no crear-ne de nous per al futur, des del BLOC continuem pensant que la zona de les Basses no és adequada per rebre aquests abocaments; i constatem que són justament els municipis més directament afectats, independentment del seu color polític, els que s’hi oposen.
Pañella ha dit que “justament perquè no es tracta d’una qüestió política, sinó de la salut de les persones, no ens sorprén que l’alcalde socialista de Càlig coincidisca amb nosaltres quan valora que “no és un terreny argilós i, en conseqüència, es podrien produir filtracions que podrien posar en perill un dels majors aqüífers de la comarca”, una argumentació que des del BLOC ja vam defensar en el seu dia en el Ple de la Diputació, sense que ni el PP ni el PSOE acceptaren la nostra moció. En el BLOC pensem que la salut de les persones s’ha de posar per davant de tots els interessos, per legítims que siguen, que hi puguen haver. Sobretot si tenim en compte les molèsties i riscs que aquest emplaçament representaria, per exemple, de cara a les zones turístiques properes, tant les ja existents com les previstes. I si existeix aquest risc per a la salut, i tots els estudis semblen indicar que sí que existeix, cal replantejar-s’ho tot, i no agafar-se a argumentacions de pressa i urgència de cap tipus. No hauríem de construir l’abocador fins que no estiguem convençuts al 100% de la seua inocuitat.
Sussanna Anglès.
#Enllaç permanent# Penjat per Plataforma ciutadana : divendres, de juliol 29, 2005
0 Volen comentar
UBICAR LA PLANTA DE TRACTAMENT DE RSU A LA BASSA COSTARÀ 10 MILIONS D´EUROS MÉS ALS CIUTADANS.
UBICAR LA PLANTA DE TRACTAMENT DE RSU A LA BASSA COSTARÀ 10 MILIONS D´EUROS MÉS ALS CIUTADANS.
Els projecte a ELS CLOTS ---11 de juny del 2003—era de 110.854.541 i ara costarà a la ciutadania 120.973.319 euros.
El canvi d´ emplaçament de la planta de tractament de RSU des d´ Els Clots —antiga mina d´ argila de Cervera—a la partida de La Bassa, també al terme de Cervera, però molt més apropada a altres poblacions comportarà un "sobrecost" de 10 milions d´ euros i no 720.000euros com s´ havia filtrat darrerament a la premsa. De tot això, fent un recordatori de la situació, s´ informava la passada setmana a la premsa en una roda informativa convocada conjuntament per la Plataforma Contra l´ Abocador de La Bassa i el Sindicat de Llauradors i Ramaders La Unió..
El projecte de gestió va ésser presentat, el passat juny, amb aquest important increment, al Consorci per la UTE que vol gestionar el projecte – Teconma, Azahar Envirment y Sistema Ecodeco.
La modificació pressupostària pot tindre gran part del seu origen a les modificacions degut a que al canviar de lloc s´ han de fer unes modificacions, sobretot ja que es tracta d´ una zona calcaria i que pot sofrir moltes filtracions que afectarien a un important aquïífer. Cal recordar que aquest hivern es va perforar un pou i es va trobar aigua i que de la població de Càlig a La Bassa hi ha ubicats uns vuit pous. Així que el fet de transformar o intentar fer que una zona permeable sigui impermeable és el que ha augmentat aquest pressupost. Experts i col•lectius que s´ han vist immersos amb aquests conflictes ens relataven que és impossible impermeabilitzar completament una zona que, geològicament, és permeable. Cap mesura ni cap plàstic és capaç d´ impermeabilitzar una zona permeable. Cosa que des de la mateixa Plataforma ja fa molt de temps que es segueix advertint. Entre d´ altres coses, un d´ els portaveus de la Plataforma, Joaquim Anglés deia el següent: "tenen previst portar argila de la mina de les argiles—la d´ Els Clots—per tal de ficar una capa artificial de un metre, quant en la mina hi ha de 40 a 50 metres de argila compactada al llarg dels anys de forma natural…” Només la construcció de l´ abocador – estructura com a tal--, segons ens deia Anglés “ja suposa un increment de més de 3.300.000 euros i ací hi ha que sumar les obres que seran necessàries en les carreteres d´ accés, per les que, ara, gairebé no pot passar ni un cotxe…”.
Aquest augment pressupostari ho pagaran els 49 pobles que conformen el Consorci del Pla Zonal 1 i que enviaran les deixalles d´ uns 160.000 habitants, tot i que a l´ estiu la població es veu molt més augmentada podent aplegar a sobrepassar els 200.000 habitants.
L´ impost de deixalles passarà de ser de 63’43 euros, a 64´94 euros, tot això amb l´ IVA apart.
La sessió informativa , al davant d nombrosos medis de comunicació, l´ obria Joan Brusca , secretari general del sindicat LA UNIÓ, que va demanar que el mateix consens al que han aplegat recentment el PP i el PSPV-PSOE—en matèria de gestió de RSU-- es tracte de portar a terme quan hi ha casos, com és aquest, en que hi ha , a més d´ un important rebuig social, un perill per a la salut pública i un perill per a la mateixa agricultura.. Tot i això és va mostrar molt preocupat al voltant de com gestionar les deixalles. Destacà que l´ emplaçament de La Bassa no és idoni perquè es tracta de terrenys agrícoles i perquè acabarà afectant a l´ aqüífer: “… no estem en contra perquè sí, tenim els postres raonaments i fonaments, és necessari qualsevol projecte que doni una solució millor al problema dels fems , però tinc que dir que es tenen que complir un mínim de paràmetres que ni perjudiquen a l´ agricultura ni a la societat. Nosaltres, com a organització, i com a membres de la pròpia Plataforma demanem als dos grans partits que es paralitza l projecte i demanem un verdader estudi imparcial e independent per a trobar finalment quina seria la millor ubicació per aqueix abocador…”.
La Plataforma, en veu d´ Albert Querol, va insistir en que no estan en contra de la planta de tractament de RSU, però sí de la seua actual ubicació.
UN XIC DE MEMÒRIA HISTÒRICA SOBRE LA PLANTA DE TRACTAMENTDE RSU.
4 d´ Octubre del 2001.- La Conselleria de Medi Ambient va aprovar el Pla Zonal en el qual, tenint en comte l´ aptitud biològica, la protecció medi ambiental, la distància del centre de gravetat, l´ accessibilitat i l´ impacte visual.. el pla Zonal estudia i es determinen, per ordre de prioritat, set zones per a la ubicació, llocs d´ ubicació: 1ª, és la d´ Els Clots, antiga Mina d´ Argilla de Cervera , Mas de Massip , Mas de Moreno i La Cabaneta a Les Coves de Vinromà., Malentiu a Alcalà de Xivert, Els Garroferets de Vilanova d´Alcolea i, per últim, proposaven La Parreta de Morella. En aquell informa, en cap lloc apareixia LA BASSA.
El 11 de juny del 2003.- El Consorci adjudica la concessió del la gestió de RSU de la Zona 1 a la UTE formada per Teconma, Azahar Enviroment, Sistema Ecodeco a la zona d´ Els Clots de Cervera, mina d´ argila.
1 de Desembre del 2003.- L´ Ajuntament de Cervera no autoritza la instal•lació a l´ àrea d´ Els Clots.
23-3-2004.- El Consorci aprova la localització i l´ emplaçament de l´ abocador de RSU a La Bassa, polígon 51. Lloc calcari, karstificat , ple d´ avencs i sense argila. Aquests fets són els que qualifiquen a qualsevol zona com a no apta per a ubicar una planta de tractament de RSU, reflexat això al Diari oficial de la Generalitat
28-1-2005.- Surt a Informació Pública la sol•licitud d´ autoritzaió ambiental íntegra d´ un complex de valorització i eliminació de RSU a Cervera.
És aquí quan la Plataforma presenta un seguit d´ al-legacions, unes 3000.
31-1-2005.- La Plataforma vol demostrar que hi ha aigua a la zona i això els mou a fer un pou. Es desplaça la zona l´ alguacil de Cervera, la Policia Territorial Valenciana i el SEPRONA amb la intenció d´ aturar les obres del pou.
4-2-2005.- Es roba aigua i es presenta un tècnic de medi ambient , requerit pel comissari d´ aigües de València, que , segons comenta, demana permís fent constar la presència d´ aigua i aixecant acta. Es troba aigua a 150, 160 i 168 metres.
Per a la Plataforma això ratifica l´ informe d´ Ignacio Morell—UJI—que recopila en un informe, al setembre del 2001, que l´ aigua d´ aquest aqüífer formaria part d´ un sistema de recerca d´ aigües subterrànies que alimenten a les poblacions costaneres de Benicarló, Peníscola i la Marjal, Serra d´ Irta , Santa Magdalena, Alcossebre, El Prat d´ Orpesa –Cabanes.
20 de juny del 2005.- S´ aprova, definitivament, l´ adaptació del projecte i l´ increment del pressupost arran del canvi d´ ubicació de la Mina d´ Argila de Cervera a la partida de LA BASSA
Al Juny del 2005, el Sr. Jorge Lamparero, director de Qualitat Ambiental, diu que sortirà l´ informe favorable per a l´ Octubre i que a finals d´ any i a principis del següent començarien les obres , tot i que encara no s´ han contestat cap ni una de les esmentades al•legacions.
Els projecte a ELS CLOTS ---11 de juny del 2003—era de 110.854.541 i ara costarà a la ciutadania 120.973.319 euros.
El canvi d´ emplaçament de la planta de tractament de RSU des d´ Els Clots —antiga mina d´ argila de Cervera—a la partida de La Bassa, també al terme de Cervera, però molt més apropada a altres poblacions comportarà un "sobrecost" de 10 milions d´ euros i no 720.000euros com s´ havia filtrat darrerament a la premsa. De tot això, fent un recordatori de la situació, s´ informava la passada setmana a la premsa en una roda informativa convocada conjuntament per la Plataforma Contra l´ Abocador de La Bassa i el Sindicat de Llauradors i Ramaders La Unió..
El projecte de gestió va ésser presentat, el passat juny, amb aquest important increment, al Consorci per la UTE que vol gestionar el projecte – Teconma, Azahar Envirment y Sistema Ecodeco.
La modificació pressupostària pot tindre gran part del seu origen a les modificacions degut a que al canviar de lloc s´ han de fer unes modificacions, sobretot ja que es tracta d´ una zona calcaria i que pot sofrir moltes filtracions que afectarien a un important aquïífer. Cal recordar que aquest hivern es va perforar un pou i es va trobar aigua i que de la població de Càlig a La Bassa hi ha ubicats uns vuit pous. Així que el fet de transformar o intentar fer que una zona permeable sigui impermeable és el que ha augmentat aquest pressupost. Experts i col•lectius que s´ han vist immersos amb aquests conflictes ens relataven que és impossible impermeabilitzar completament una zona que, geològicament, és permeable. Cap mesura ni cap plàstic és capaç d´ impermeabilitzar una zona permeable. Cosa que des de la mateixa Plataforma ja fa molt de temps que es segueix advertint. Entre d´ altres coses, un d´ els portaveus de la Plataforma, Joaquim Anglés deia el següent: "tenen previst portar argila de la mina de les argiles—la d´ Els Clots—per tal de ficar una capa artificial de un metre, quant en la mina hi ha de 40 a 50 metres de argila compactada al llarg dels anys de forma natural…” Només la construcció de l´ abocador – estructura com a tal--, segons ens deia Anglés “ja suposa un increment de més de 3.300.000 euros i ací hi ha que sumar les obres que seran necessàries en les carreteres d´ accés, per les que, ara, gairebé no pot passar ni un cotxe…”.
Aquest augment pressupostari ho pagaran els 49 pobles que conformen el Consorci del Pla Zonal 1 i que enviaran les deixalles d´ uns 160.000 habitants, tot i que a l´ estiu la població es veu molt més augmentada podent aplegar a sobrepassar els 200.000 habitants.
L´ impost de deixalles passarà de ser de 63’43 euros, a 64´94 euros, tot això amb l´ IVA apart.
La sessió informativa , al davant d nombrosos medis de comunicació, l´ obria Joan Brusca , secretari general del sindicat LA UNIÓ, que va demanar que el mateix consens al que han aplegat recentment el PP i el PSPV-PSOE—en matèria de gestió de RSU-- es tracte de portar a terme quan hi ha casos, com és aquest, en que hi ha , a més d´ un important rebuig social, un perill per a la salut pública i un perill per a la mateixa agricultura.. Tot i això és va mostrar molt preocupat al voltant de com gestionar les deixalles. Destacà que l´ emplaçament de La Bassa no és idoni perquè es tracta de terrenys agrícoles i perquè acabarà afectant a l´ aqüífer: “… no estem en contra perquè sí, tenim els postres raonaments i fonaments, és necessari qualsevol projecte que doni una solució millor al problema dels fems , però tinc que dir que es tenen que complir un mínim de paràmetres que ni perjudiquen a l´ agricultura ni a la societat. Nosaltres, com a organització, i com a membres de la pròpia Plataforma demanem als dos grans partits que es paralitza l projecte i demanem un verdader estudi imparcial e independent per a trobar finalment quina seria la millor ubicació per aqueix abocador…”.
La Plataforma, en veu d´ Albert Querol, va insistir en que no estan en contra de la planta de tractament de RSU, però sí de la seua actual ubicació.
UN XIC DE MEMÒRIA HISTÒRICA SOBRE LA PLANTA DE TRACTAMENTDE RSU.
4 d´ Octubre del 2001.- La Conselleria de Medi Ambient va aprovar el Pla Zonal en el qual, tenint en comte l´ aptitud biològica, la protecció medi ambiental, la distància del centre de gravetat, l´ accessibilitat i l´ impacte visual.. el pla Zonal estudia i es determinen, per ordre de prioritat, set zones per a la ubicació, llocs d´ ubicació: 1ª, és la d´ Els Clots, antiga Mina d´ Argilla de Cervera , Mas de Massip , Mas de Moreno i La Cabaneta a Les Coves de Vinromà., Malentiu a Alcalà de Xivert, Els Garroferets de Vilanova d´Alcolea i, per últim, proposaven La Parreta de Morella. En aquell informa, en cap lloc apareixia LA BASSA.
El 11 de juny del 2003.- El Consorci adjudica la concessió del la gestió de RSU de la Zona 1 a la UTE formada per Teconma, Azahar Enviroment, Sistema Ecodeco a la zona d´ Els Clots de Cervera, mina d´ argila.
1 de Desembre del 2003.- L´ Ajuntament de Cervera no autoritza la instal•lació a l´ àrea d´ Els Clots.
23-3-2004.- El Consorci aprova la localització i l´ emplaçament de l´ abocador de RSU a La Bassa, polígon 51. Lloc calcari, karstificat , ple d´ avencs i sense argila. Aquests fets són els que qualifiquen a qualsevol zona com a no apta per a ubicar una planta de tractament de RSU, reflexat això al Diari oficial de la Generalitat
28-1-2005.- Surt a Informació Pública la sol•licitud d´ autoritzaió ambiental íntegra d´ un complex de valorització i eliminació de RSU a Cervera.
És aquí quan la Plataforma presenta un seguit d´ al-legacions, unes 3000.
31-1-2005.- La Plataforma vol demostrar que hi ha aigua a la zona i això els mou a fer un pou. Es desplaça la zona l´ alguacil de Cervera, la Policia Territorial Valenciana i el SEPRONA amb la intenció d´ aturar les obres del pou.
4-2-2005.- Es roba aigua i es presenta un tècnic de medi ambient , requerit pel comissari d´ aigües de València, que , segons comenta, demana permís fent constar la presència d´ aigua i aixecant acta. Es troba aigua a 150, 160 i 168 metres.
Per a la Plataforma això ratifica l´ informe d´ Ignacio Morell—UJI—que recopila en un informe, al setembre del 2001, que l´ aigua d´ aquest aqüífer formaria part d´ un sistema de recerca d´ aigües subterrànies que alimenten a les poblacions costaneres de Benicarló, Peníscola i la Marjal, Serra d´ Irta , Santa Magdalena, Alcossebre, El Prat d´ Orpesa –Cabanes.
20 de juny del 2005.- S´ aprova, definitivament, l´ adaptació del projecte i l´ increment del pressupost arran del canvi d´ ubicació de la Mina d´ Argila de Cervera a la partida de LA BASSA
Al Juny del 2005, el Sr. Jorge Lamparero, director de Qualitat Ambiental, diu que sortirà l´ informe favorable per a l´ Octubre i que a finals d´ any i a principis del següent començarien les obres , tot i que encara no s´ han contestat cap ni una de les esmentades al•legacions.
#Enllaç permanent# Penjat per Plataforma ciutadana : divendres, de juliol 29, 2005
0 Volen comentar
¿MILAGRO EN PEÑISCOLA?
¿MILAGRO EN PEÑISCOLA?
Un aplauso muy grande para el Ayuntamiento de Peñiscola por haber conseguido la bandera azul para la playa Sur, sólo algunos días después de haber sido decretado que las aguas de dicha playa eran NO APTAS PARA EL BAÑO por contaminación de aguas fecales. ¿Será un milagro?
Gracias por no haber avisado a los bañistas, se hubieran espantados y que haría Peñiscola sin los turistas!
Sin embargo los que vivimos cerca del "Raco Calent" vemos periódicamente residuos fecales flotando por la bahía y nos extraña de sobremanera que los concejales que hablan por la radio se sorprendan que se haya podido contaminar la playa sur puesto que averiguaron que no había fugas en la " Sangonera " o en el emisario.
¿Sabrán en realidad lo que es un emisario? Tengo entendido que sirve para echar las aguas fecales al mar por falta de DEPURADORAS en Peñiscola, Benicarló y Vinaroz. ¿Quién se sorprende que las corrientes marinas traigan los residuos fecales devuelta a las costas? Señores no busquen fugas, la fuga es el emisario.
Ahora me pregunto ¿cómo se consigue una bandera azul?
M. Delgado
Un aplauso muy grande para el Ayuntamiento de Peñiscola por haber conseguido la bandera azul para la playa Sur, sólo algunos días después de haber sido decretado que las aguas de dicha playa eran NO APTAS PARA EL BAÑO por contaminación de aguas fecales. ¿Será un milagro?
Gracias por no haber avisado a los bañistas, se hubieran espantados y que haría Peñiscola sin los turistas!
Sin embargo los que vivimos cerca del "Raco Calent" vemos periódicamente residuos fecales flotando por la bahía y nos extraña de sobremanera que los concejales que hablan por la radio se sorprendan que se haya podido contaminar la playa sur puesto que averiguaron que no había fugas en la " Sangonera " o en el emisario.
¿Sabrán en realidad lo que es un emisario? Tengo entendido que sirve para echar las aguas fecales al mar por falta de DEPURADORAS en Peñiscola, Benicarló y Vinaroz. ¿Quién se sorprende que las corrientes marinas traigan los residuos fecales devuelta a las costas? Señores no busquen fugas, la fuga es el emisario.
Ahora me pregunto ¿cómo se consigue una bandera azul?
M. Delgado
#Enllaç permanent# Penjat per Plataforma ciutadana : divendres, de juliol 29, 2005
2 Volen comentar
dimarts, de juliol 26, 2005
Manifest de Compromís pel Territori
Mai en la història de la nostra comunitat havíem presenciat una transformació del territori com la que s'està donant hui en dia. La constant construcció d'urbanitzacions en el litoral i també en zones de muntanya, les ampliacions de ports de qualsevol tipus, la falta de dotacions públiques en barris en benefici de construccions privades, la instalació indiscriminada de parcs eòlics, les polèmiques ubicacions d'abocadors, els camps de golf en este país assedegat, ... Durant el últim any, la quantitat d'agressions urbanístiques s'ha multiplicat exponencialment.
Enfront d'esta realitat, un grup de col·lectius que venim oposant-nos a agressions concretes hem decidit –a més de continuar la nostra lluita particular- unir les forces i iniciar una gran campanya contra la Política Territorial que seguixen les nostres autoritats. Dur a terme accions que ens permeten:
•
Aconseguir una Moratòria Urbanística Immediata. Cal paralitzar tots els PAIS que estan en marxa.
•
Redactar una nova normativa d'ordenació del territori comptant amb la ciutadania, amb l'objectiu de frenar l'especulació i protegir el medi natural i social.
•
Llançar un gran debat en què puguen participar l'Administració en totes les seues formes, institucciones públiques i privades, universitat, empresaris, però també la societat civil organitzada en col·lectius i plataformes, AA de VV, etc.
Compromís pel territori és una iniciativa oberta a tots els col·lectius, plataformes o associacions al llarg i ample del País que se senten identificades amb estes reivindicacions i afectades per les agressions urbanístiques.
La campanya s’allargarà el temps necessari per a aconseguir els objectius marcats i una autèntica xarxa de suport, solidaritat, intercanvi d'experiències dels grups que estan en l'actualitat oposant-se a la barbàrie urbanística que patim.
En l'actualitat, Comprom's pel Territori esta format pels col·lectius més amunt indicats, encara que se s'estima que se sumaran molts més a mesura que es vaja donant a conéixer el projecte.
MANIFEST DE “COMPROMÍS PEL TERRITORI”
NOSALTRES, CIUTADANS I CIUTADANES, en el nostre propi nom, així com els col·lectius, organitzacions i entitats cíviques que s’adhereixen,
CONSCIENTS DE LA GREU SITUACIÓ DEL TERRITORI VALENCIÀ: constants agressions al medi ambient, especulació de la terra i de l’aigua, destrucció del paisatge, de la natura i del patrimoni cultural. Això com a conseqüència d’una economia basada en la construcció i en la producció de l’oci, en detriment de sectors com ara la indústria i l’agricultura, i tot amb l’exclusiva finalitat del benefici particular immediat, sense cap benefici social, i en manifesta hostilitat cap a l’opinió ciutadana.
ENS COMPROMETEM, DE FORMA CORRESPONSABLE, a la defensa del territori i dels seus recursos contra aquestes agressions, en demanda de mesures que, en un marc de polítiques socials avançades, subordinen l’economia a les necessitats reals de la població, deixant de potenciar turisme i construcció com activitats primordials, racionalitzant la indústria i endreçant el treball del camp. El nostre compromís s’estén a la demanda de vies efectives de participació ciutadana en tots els àmbits de l’Administració, i més concretament en els processos que afecten projectes urbanístics, infrastructures, actuacions sobre el medi i ordenació del territori.
CONSEQÜENTMENT, EXIGIM a les Administracions locals, autonòmiques, estatals i europees, en els àmbits que els corresponga:
La no aprovació, la suspensió o la paralització de projectes, urbanístics o no, que no acrediten o no hagen acreditat la suficient transparència informativa, així com els requisits d’acord previ amb els ciutadans afectats i d’àmplia acceptació social, tant en els objectius concrets del projecte com en el seu impacte ambiental i cultural.
Una nova normativa legal, elaborada amb la participació ciutadana, que tinga com a objectius clars frenar l’especulació i primar la protecció del medi, del paisatge i del patrimoni cultural sobre els objectius concrets dels projectes, i que, a més, procure vies efectives de participació ciutadana. Fins l’aprovació d’eixa normativa ha de quedar en suspens la tramitació o l’execució de qualsevol projecte que afecte de forma important el territori.
L’obertura d’un ampli debat social amb l’objectiu de delimitar les línies mestres d’un model territorial, social, econòmic i energètic que responga a les necessitats reals de la població, racionalitze els sectors productius, limite l’activitat urbanística, impedesca l’especulació, protegesca i respecte de forma efectiva el medi natural i el patrimoni cultural, i fomente l’ús racional dels recursos naturals i energètics.
PER UNA NOVA CULTURA DEL TERRITORI
ATUREM LA DESTRUCCIÓ PER A PENSAR EL PAÍS QUE VOLEM
PEL NOSTRE FUTUR, DEFENSEM EL TERRITORI
Gràcies per la vostra atenció.
Compromís pel territori.
Enfront d'esta realitat, un grup de col·lectius que venim oposant-nos a agressions concretes hem decidit –a més de continuar la nostra lluita particular- unir les forces i iniciar una gran campanya contra la Política Territorial que seguixen les nostres autoritats. Dur a terme accions que ens permeten:
•
Aconseguir una Moratòria Urbanística Immediata. Cal paralitzar tots els PAIS que estan en marxa.
•
Redactar una nova normativa d'ordenació del territori comptant amb la ciutadania, amb l'objectiu de frenar l'especulació i protegir el medi natural i social.
•
Llançar un gran debat en què puguen participar l'Administració en totes les seues formes, institucciones públiques i privades, universitat, empresaris, però també la societat civil organitzada en col·lectius i plataformes, AA de VV, etc.
Compromís pel territori és una iniciativa oberta a tots els col·lectius, plataformes o associacions al llarg i ample del País que se senten identificades amb estes reivindicacions i afectades per les agressions urbanístiques.
La campanya s’allargarà el temps necessari per a aconseguir els objectius marcats i una autèntica xarxa de suport, solidaritat, intercanvi d'experiències dels grups que estan en l'actualitat oposant-se a la barbàrie urbanística que patim.
En l'actualitat, Comprom's pel Territori esta format pels col·lectius més amunt indicats, encara que se s'estima que se sumaran molts més a mesura que es vaja donant a conéixer el projecte.
MANIFEST DE “COMPROMÍS PEL TERRITORI”
NOSALTRES, CIUTADANS I CIUTADANES, en el nostre propi nom, així com els col·lectius, organitzacions i entitats cíviques que s’adhereixen,
CONSCIENTS DE LA GREU SITUACIÓ DEL TERRITORI VALENCIÀ: constants agressions al medi ambient, especulació de la terra i de l’aigua, destrucció del paisatge, de la natura i del patrimoni cultural. Això com a conseqüència d’una economia basada en la construcció i en la producció de l’oci, en detriment de sectors com ara la indústria i l’agricultura, i tot amb l’exclusiva finalitat del benefici particular immediat, sense cap benefici social, i en manifesta hostilitat cap a l’opinió ciutadana.
ENS COMPROMETEM, DE FORMA CORRESPONSABLE, a la defensa del territori i dels seus recursos contra aquestes agressions, en demanda de mesures que, en un marc de polítiques socials avançades, subordinen l’economia a les necessitats reals de la població, deixant de potenciar turisme i construcció com activitats primordials, racionalitzant la indústria i endreçant el treball del camp. El nostre compromís s’estén a la demanda de vies efectives de participació ciutadana en tots els àmbits de l’Administració, i més concretament en els processos que afecten projectes urbanístics, infrastructures, actuacions sobre el medi i ordenació del territori.
CONSEQÜENTMENT, EXIGIM a les Administracions locals, autonòmiques, estatals i europees, en els àmbits que els corresponga:
La no aprovació, la suspensió o la paralització de projectes, urbanístics o no, que no acrediten o no hagen acreditat la suficient transparència informativa, així com els requisits d’acord previ amb els ciutadans afectats i d’àmplia acceptació social, tant en els objectius concrets del projecte com en el seu impacte ambiental i cultural.
Una nova normativa legal, elaborada amb la participació ciutadana, que tinga com a objectius clars frenar l’especulació i primar la protecció del medi, del paisatge i del patrimoni cultural sobre els objectius concrets dels projectes, i que, a més, procure vies efectives de participació ciutadana. Fins l’aprovació d’eixa normativa ha de quedar en suspens la tramitació o l’execució de qualsevol projecte que afecte de forma important el territori.
L’obertura d’un ampli debat social amb l’objectiu de delimitar les línies mestres d’un model territorial, social, econòmic i energètic que responga a les necessitats reals de la població, racionalitze els sectors productius, limite l’activitat urbanística, impedesca l’especulació, protegesca i respecte de forma efectiva el medi natural i el patrimoni cultural, i fomente l’ús racional dels recursos naturals i energètics.
PER UNA NOVA CULTURA DEL TERRITORI
ATUREM LA DESTRUCCIÓ PER A PENSAR EL PAÍS QUE VOLEM
PEL NOSTRE FUTUR, DEFENSEM EL TERRITORI
Gràcies per la vostra atenció.
Compromís pel territori.
divendres, de juliol 22, 2005
CONTRA LA MÀFIA IMMOBILIÀRIA, AUTO-ORGANITZEM-NOS, CONSTRUIM LA RESPOSTA DEL POBLE!
CONTRA LA MÀFIA IMMOBILIÀRIA, AUTO-ORGANITZEM-NOS, CONSTRUIM LA RESPOSTA DEL POBLE!
El proper dissabte 30 de juliol, ixirem als carrers de Dénia, per a mostrar ben clar el nostre rebuig cap a la política de depredació urbanística que s’està duent a terme a la pràctica totalitat de les poblacions del País Valencià. El mal ja és ben conegut per tots: el capitalisme, la política de lliure mercat, enfonsa l’agricultura, obligant als llauradors a vendre les seues terres, per després els especuladors presentar multitud de Plans d’Actuació Integrada (PAI), incloent la majoria d’ells urbanitzacions de luxe amb milers de vivendes i camps de golf i que ja planegen sobre la immensa majoria de les comarques del país.
Pel que fa a la nostra comarca, la llavor de foscos interesos econòmics al voltant del sector de la construcció que suposà fa uns anys Terra Mítica no ha tardat a generar tota una espiral de frenètica barbàrie constructora, on les primeres poblacions ja afectades han estat les costaneres. Així, pobles com Dénia, Xàbia, Calp, Altea, La Nucia, L’Alfàs del Pi… ja fa anys que poden “gaudir” d’una massificació d’urbanitzacions, hotels, i xiringuitos diversos, fet que ha trastocat notablement la seua fisonomia, i per descomptat, el seu desenvolupament. I darrere d’aquesta primera onada, les constructores, insaciables, tracten d’estirar ara els tentacles cap a tota la resta de poblacions de La Marina: els golfistes i la resta de promotors ja escalfen motors per implantar-se a Pego, Gata, Sanet i Negrals, Ondara, Guadalest, Callosa, Finestrat, Benigembla…, per fagotitzar definitavament les Salines de Calp, el poc entorn de Riu Algar que pot quedar a Altea, per edificar kilòmetres i kilòmetres quadrats de serra al voltant de Terra Mítica i un llarg etc. Sols a La Marina Alta suposen 30.000 noves vivendes i la destrucció de 18 milions de m² de territori. Si parlàrem del País Valencià la llista seria senzillament inacable i esgarrifant.
A més, per si el brutal impacte mediambiental que aquests plans suposen fos poc, volem deixar palès, a més, l’agreujament que suposa el fet de que els nostres ajuntaments han deixat de fer-se càrrec dels que eren fins fa poc els seus ciutadans. La classe política no es preocupa ja, en absolut, de les necessitats d’infrastuctures i serveis dels pobles que governen, la necessitat de construir noves escoles i hospitals és gran, més encara amb el considerable augment de població provocat per la massiva construcció de vivendes. Si ja tenim colapse sanitari, imagineu-se el que ens espera. Tampoc es preocupen aquestos polítics de la veu dels homes i dones als quan diuen representar, car les úniques necessitats que ells entenen són les d’aprofitar aquesta nova cultura del “pilotasso” i gestionar la gallina de les urbanitzacions d’or mentre dure.
I si hui anomenem a polítics i empresaris constructors “Màfia Immòbiliaria” ho fem perquè és senzillament el que són: pura i simple màfia i, com a tal, es comporten amb tot aquell que gosa dur-los la contrària. Cal recordar a tothom que, sense anar massa lluny, aquest mateix any a La Marina s’han patit agressions explícites greus, com ara detencions, atacs a la llibertat d’expressió amb prohibicions d’actes o denúncies i judicis per part dels ajuntaments als ecologistes. Però des d’ací denunciem també que dia a dia, a molts dels nostres pobles, les persones que planten cara a l’especulació estan patint identificacions injustificades, amenaces d’agressió més o menys vetllades, pressions extraoficials per part dels ajuntaments, denúncies improcedents, atacs com ara destrosses de cotxes.... en una paraula, ens estan perseguint!
La llista de mètodes mafiosos que fan servir els mateixos que constantment s’omplen la boca de democràcia, es completa amb activitats ben fosques, i aclaridores a la vegada: suborns dins d’administracions públiques, percentatges sota mànega per a regidors d’urbanisme, compra de voluntats dins del poble per enfrontar uns veïns amb altres i una llei que els emparava, la LRAU, i els empararà, la LUV.
No obstant això, constatem per altra banda que cada vegada són majors les reaccions, i darrerament estem assistint a un nivell de mobilitzacions en defensa del territori com feia molts anys que no es donava al País Valencià. Cada vegada són més els que alcen la veu de la dignitat front a la màfia dels camps de golf, però el nombre de projectes urbanístics que se’ns ve al damunt és tan desmesurat que no hi ha cap altra eixida si desitgem seguir existint com a poble que aturar-los. Hem de ser conscients de que no hi haurà prou amb protestes i queixes, aquest cop només ens queda guanyar, per al qual considerem que encara s’han de pujar uns graons més, tant en el grau qualitatiu de les nostres protestes, com en la nostra pròpia organització com a moviment social. En aquest sentit, cal remarcar que últimament hem assistit a demostracions de poder popular molt significatives, a Benissa, a Xixona, a Ondara, a Sanet, a Beniatjar… on moviments veïnals han aturar projectes que semblaven estar ja tancats. Aquests casos no ens han de fer baixar els braços, car només són un primer pas. Però ens mostren el camí, atès que tots els casos neguen els dos pilars fonamentals en els quals es basen els especuladors per a tirar endavant seus projectes: que el poble deixe la política en mans dels polítics i fer-nos veure que l’aprovació dels plans urbanístics és cosa imparable i inevitable.
Però la suposada utopia està moltes vegades més a prop del que ens volen fer creure i l’urbanisme salvatge es pot aturar, precisament, fent que els homes i dones tornen a sentir les polítiques de desenvolupament dels seus pobles com a cosa pròpia i de la qual paga la pena fer-se’n càrrec. I no parlem, és obvi, de que aquesta implicació passe per cap dels partits polítics parlamentaristes existents, ja que tots aquestos són els que estan venent els nostres pobles, sinó que s’ha de construir en base a la creació de noves propostes i alternatives a aquests partits, com ho és el digníssim exemple de participació ciudadana d’Opció Aitana que s’està llançant a la nostra comarca i comarques properes. Animem a la gent, doncs, a la participació i dinamització en aquest projecte o en d’altres projectes participatius i assemblearis com ho podrien ser les assemblees comarcals populars o candidatures populars locals a aquells pobles on la realitat quotidiona ho permeta. Preservar la nostra terra bé s’ho val aquest esforç!
Per la Marina, guanyarem!!
Visca la Terra!
Marina Lliure.
Màfia Immobiliària: La Marina destrossada
Manifestació en defensa del territori
Dissabte 30 de Juliol a les 20:00 h
Llotja de peix de Dénia
PD: Animem a totes les plataformes a portar les seues pròpies pancartes i revindicacions, i a llegir si volen el seu propi comunicat en acabar la manifestació. Aquesta és una manifestació per denunciar TOTS els macropojectes urbanístics. Volem mostrar el nostre rebuig a aquesta situació als polítics, així com mostrar al turisme la situació que vivim.
El proper dissabte 30 de juliol, ixirem als carrers de Dénia, per a mostrar ben clar el nostre rebuig cap a la política de depredació urbanística que s’està duent a terme a la pràctica totalitat de les poblacions del País Valencià. El mal ja és ben conegut per tots: el capitalisme, la política de lliure mercat, enfonsa l’agricultura, obligant als llauradors a vendre les seues terres, per després els especuladors presentar multitud de Plans d’Actuació Integrada (PAI), incloent la majoria d’ells urbanitzacions de luxe amb milers de vivendes i camps de golf i que ja planegen sobre la immensa majoria de les comarques del país.
Pel que fa a la nostra comarca, la llavor de foscos interesos econòmics al voltant del sector de la construcció que suposà fa uns anys Terra Mítica no ha tardat a generar tota una espiral de frenètica barbàrie constructora, on les primeres poblacions ja afectades han estat les costaneres. Així, pobles com Dénia, Xàbia, Calp, Altea, La Nucia, L’Alfàs del Pi… ja fa anys que poden “gaudir” d’una massificació d’urbanitzacions, hotels, i xiringuitos diversos, fet que ha trastocat notablement la seua fisonomia, i per descomptat, el seu desenvolupament. I darrere d’aquesta primera onada, les constructores, insaciables, tracten d’estirar ara els tentacles cap a tota la resta de poblacions de La Marina: els golfistes i la resta de promotors ja escalfen motors per implantar-se a Pego, Gata, Sanet i Negrals, Ondara, Guadalest, Callosa, Finestrat, Benigembla…, per fagotitzar definitavament les Salines de Calp, el poc entorn de Riu Algar que pot quedar a Altea, per edificar kilòmetres i kilòmetres quadrats de serra al voltant de Terra Mítica i un llarg etc. Sols a La Marina Alta suposen 30.000 noves vivendes i la destrucció de 18 milions de m² de territori. Si parlàrem del País Valencià la llista seria senzillament inacable i esgarrifant.
A més, per si el brutal impacte mediambiental que aquests plans suposen fos poc, volem deixar palès, a més, l’agreujament que suposa el fet de que els nostres ajuntaments han deixat de fer-se càrrec dels que eren fins fa poc els seus ciutadans. La classe política no es preocupa ja, en absolut, de les necessitats d’infrastuctures i serveis dels pobles que governen, la necessitat de construir noves escoles i hospitals és gran, més encara amb el considerable augment de població provocat per la massiva construcció de vivendes. Si ja tenim colapse sanitari, imagineu-se el que ens espera. Tampoc es preocupen aquestos polítics de la veu dels homes i dones als quan diuen representar, car les úniques necessitats que ells entenen són les d’aprofitar aquesta nova cultura del “pilotasso” i gestionar la gallina de les urbanitzacions d’or mentre dure.
I si hui anomenem a polítics i empresaris constructors “Màfia Immòbiliaria” ho fem perquè és senzillament el que són: pura i simple màfia i, com a tal, es comporten amb tot aquell que gosa dur-los la contrària. Cal recordar a tothom que, sense anar massa lluny, aquest mateix any a La Marina s’han patit agressions explícites greus, com ara detencions, atacs a la llibertat d’expressió amb prohibicions d’actes o denúncies i judicis per part dels ajuntaments als ecologistes. Però des d’ací denunciem també que dia a dia, a molts dels nostres pobles, les persones que planten cara a l’especulació estan patint identificacions injustificades, amenaces d’agressió més o menys vetllades, pressions extraoficials per part dels ajuntaments, denúncies improcedents, atacs com ara destrosses de cotxes.... en una paraula, ens estan perseguint!
La llista de mètodes mafiosos que fan servir els mateixos que constantment s’omplen la boca de democràcia, es completa amb activitats ben fosques, i aclaridores a la vegada: suborns dins d’administracions públiques, percentatges sota mànega per a regidors d’urbanisme, compra de voluntats dins del poble per enfrontar uns veïns amb altres i una llei que els emparava, la LRAU, i els empararà, la LUV.
No obstant això, constatem per altra banda que cada vegada són majors les reaccions, i darrerament estem assistint a un nivell de mobilitzacions en defensa del territori com feia molts anys que no es donava al País Valencià. Cada vegada són més els que alcen la veu de la dignitat front a la màfia dels camps de golf, però el nombre de projectes urbanístics que se’ns ve al damunt és tan desmesurat que no hi ha cap altra eixida si desitgem seguir existint com a poble que aturar-los. Hem de ser conscients de que no hi haurà prou amb protestes i queixes, aquest cop només ens queda guanyar, per al qual considerem que encara s’han de pujar uns graons més, tant en el grau qualitatiu de les nostres protestes, com en la nostra pròpia organització com a moviment social. En aquest sentit, cal remarcar que últimament hem assistit a demostracions de poder popular molt significatives, a Benissa, a Xixona, a Ondara, a Sanet, a Beniatjar… on moviments veïnals han aturar projectes que semblaven estar ja tancats. Aquests casos no ens han de fer baixar els braços, car només són un primer pas. Però ens mostren el camí, atès que tots els casos neguen els dos pilars fonamentals en els quals es basen els especuladors per a tirar endavant seus projectes: que el poble deixe la política en mans dels polítics i fer-nos veure que l’aprovació dels plans urbanístics és cosa imparable i inevitable.
Però la suposada utopia està moltes vegades més a prop del que ens volen fer creure i l’urbanisme salvatge es pot aturar, precisament, fent que els homes i dones tornen a sentir les polítiques de desenvolupament dels seus pobles com a cosa pròpia i de la qual paga la pena fer-se’n càrrec. I no parlem, és obvi, de que aquesta implicació passe per cap dels partits polítics parlamentaristes existents, ja que tots aquestos són els que estan venent els nostres pobles, sinó que s’ha de construir en base a la creació de noves propostes i alternatives a aquests partits, com ho és el digníssim exemple de participació ciudadana d’Opció Aitana que s’està llançant a la nostra comarca i comarques properes. Animem a la gent, doncs, a la participació i dinamització en aquest projecte o en d’altres projectes participatius i assemblearis com ho podrien ser les assemblees comarcals populars o candidatures populars locals a aquells pobles on la realitat quotidiona ho permeta. Preservar la nostra terra bé s’ho val aquest esforç!
Per la Marina, guanyarem!!
Visca la Terra!
Marina Lliure.
Màfia Immobiliària: La Marina destrossada
Manifestació en defensa del territori
Dissabte 30 de Juliol a les 20:00 h
Llotja de peix de Dénia
PD: Animem a totes les plataformes a portar les seues pròpies pancartes i revindicacions, i a llegir si volen el seu propi comunicat en acabar la manifestació. Aquesta és una manifestació per denunciar TOTS els macropojectes urbanístics. Volem mostrar el nostre rebuig a aquesta situació als polítics, així com mostrar al turisme la situació que vivim.
#Enllaç permanent# Penjat per Plataforma ciutadana : divendres, de juliol 22, 2005
1 Volen comentar
La LRAU y las cuentas del Gran Capitán.
La LRAU y las cuentas del Gran Capitán.
Erase una vez una época en la que, cuando un ayuntamiento deseaba
urbanizar una zona, debía abrir un procedimiento más o menos
democrático, público y transparente. Los vecinos eran informados de los
planes municipales y podían presentar alegaciones respecto a un solo
proyecto, el presentado por el ayuntamiento. Incluso es posible que los
partidos se pronunciaran en las campañas electorales sobre la
conveniencia o no de urbanizar, con lo que los ciudadanos tenían la
impresión de saber lo que iba a hacer el partido por el que votaran. Al
final, los vecinos afectados tenían que pagar en forma de contribuciones
especiales la parte que les correspondiera del coste de las obras de
urbanización.
Algunos detalles importantes: el ayuntamiento estaba sujeto a
limitaciones presupuestarias, así que sólo podía realizar la obra
pública estrictamente necesaria para el interés público. Y, por
supuesto, tenía que someterse a las obligaciones que impone la
legislación sobre contratos públicos. ¿Qué significa esto? Primero:
había que establecer un pliego de condiciones, explicando exactamente lo
que quisiera hacer. Segundo: había que publicar un anuncio en el
Boletín Oficial del Estado (y, en su caso, en el de la Unión Europea),
para que cualquier empresa interesada pudiera hacer una oferta. Al
final, el ayuntamiento estaba obligado a elegir la oferta económicamente
más ventajosa, y su discrecionalidad estaba limitada por una serie de
criterios objetivos que tenía que respetar.
Y en estas llegó la LRAU. Esa ley que ha permitido "crear ciudad" hasta
en los lugares más inimaginables de la costa o la montaña valenciana, de
una forma que produce la envidia de todos los urbanistas del mundo
mundial. Que ha posibilitado un desarrollo sostenible, respetuoso con
el medio ambiente, creador de riqueza para las generaciones futuras, y
que ha dado lugar a una modélica ordenación del territorio. Todo ello,
dentro de un marco democrático de participación ciudadana y
socialización de las plusvalías urbanísticas que, como es público y
notorio, ha producido un rápido y sostenido descenso de los precios de
la vivienda en la Comunidad Valenciana.
Gracias a la LRAU, el ciudadano no tiene que molestarse en leer lo que
los partidos dicen que van a hacer con el territorio. Para eso está el
Agente Urbanizador (artículo 44 LRAU: iniciativa particular), que sin
necesidad de ser el propietario de los terrenos (ni tan siquiera de una
parte de ellos), y sin tener que tomarse la molestia de notificar a
quienes tuvieron la infeliz idea de instalar en dichos terrenos su
domicilio, presenta un proyecto de urbanización cuatro días después de
las elecciones municipales, no vaya a ser que alguien tenga la terrible
idea de preguntarle a los vecinos su opinión al respecto.
Si quisiéramos pensar mal, diríamos que el candidato que presenta
primero un proyecto de urbanización ha tenido todo el tiempo que ha
querido para prepararlo, y luego elige el momento más favorable para
iniciar el procedimiento, disponiendo así de todas las ventajas respecto
de otros posibles candidatos. Pero, en vez de pensar mal, sigamos
creyendo en la igualdad de oportunidades y expliquemos cómo dice la LRAU
que hay que hacer las cosas.
El ayuntamiento somete el proyecto a información pública, e informa de
lo siguiente: aquí hay alguien que quiere hacer algo con unos terrenos;
nosotros no decimos ni sí ni no, pero si alguien más quiere hacer algo,
que lo diga. Y lo publican en el Diario Oficial de la Generalitat
Valenciana, para que en un plazo de 20 a 40 días, otros candidatos
puedan presentar planes alternativos. Por cierto: ¿se trata de elegir
el mejor proyecto para urbanizar una zona en defensa del interés
público, o de batir el record de velocidad en la preparación de
proyectos? Cuarenta días quizás sea un plazo razonable para preparar un
proyecto de urbanización de unas pocas hectáreas, pero ¿alguien piensa
que se puede hacer un proyecto completo de urbanización de un área de
varios millones de metros cuadrados, como ocurre casi a diario en
nuestra Comunidad?
Examinemos a continuación cómo se desarrolla la competencia entre los
candidatos a urbanizar. Uno de ellos pudo preparar su proyecto durante
años, mientras que otros han tenido entre 20 y 40 días para presentar un
proyecto alternativo. Pues bien, una vez que acaban esos 40 días,
cualquiera (artículo 46.1 LRAU) puede presentar una oferta de precio
para ejecutar el contrato. Entonces, ¿de qué nos quejamos? Si
"cualquiera" (es decir, hasta usted o nosotros) puede presentar una
oferta, ¿dónde vamos a encontrar un sistema más democrático y que
facilite más la competencia?.
Bueno, es que hay dos pequeños detalles, casi sin importancia: el
ayuntamiento todavía no ha decidido qué proyecto va a aprobar (ni
siquiera si va a aprobar uno o ninguno); y el plazo para presentar las
ofertas es de. cinco días. O sea: que la competencia juega a ciegas,
porque usted tendría que examinar todos los proyectos presentados, y
presentar una oferta para cada uno de ellos, o arriesgarse a ofertar por
unos sí y otros no. y la competencia juega deprisa y corriendo. O sea,
que no hay competencia.
Y no estamos hablando de contratos para asfaltar cinco metros de calzada
que hubo que levantar para reparar unas tuberías, sino de contratos que
pueden rondar o superar los 100 millones de euros. Recordemos que, cada
vez que un contrato de obras supera los 5 millones de euros, la
legislación española y comunitaria exigen que la entidad pública diga
exactamente qué es lo que quiere hacer (pliego de condiciones), y lo
publique en el Boletín Oficial del Estado y en el de la Unión Europea,
para que cualquier empresa comunitaria pueda hacer una oferta. ¿Para
qué? Para que la entidad pública elija la mejor oferta, la más
favorable para el interés público y para la cartera de los ciudadanos
que pagan. Más o menos, lo contrario de lo que ocurre aquí.
Bueno, pues ya están presentadas todas las ofertas. Ahora hay que
elegir, y el ayuntamiento puede aprobar un plan, o no aprobar ninguno.
Y también puede aprobar un plan de urbanización con las modificaciones
que estime oportunas. Una vez que ha decidido lo que hay que hacer, el
ayuntamiento tiene que decidir quién lo hace, y para ello ha de seguir
unos criterios que se apartan de lo que exige la legislación española y
europea. En román paladino: el ayuntamiento puede hacer lo que le dé
la real gana. Al no existir pliego de condiciones, se abre la puerta a
la discrecionalidad (y arbitrariedad) más absoluta, ya que cada
alternativa propone obras distintas: ¿cómo comparar un proyecto que
propone construir viviendas unifamiliares y un campo de golf, con otro
que propone edificios de tres pisos y un palacio de congresos? ¿cómo se
pueden comparar los precios, si cada uno de los candidatos propone
proyectos distintos, y por consiguiente obras distintas?
No quisiéramos aburrir al lector, pero déjennos explicarles lo que dice
el artículo 47.5 LRAU, porque no tiene desperdicio: si el ayuntamiento
elige el proyecto de la empresa A, pero luego no tiene más remedio que
decidir que lo ejecute la empresa Z porque ofrecía un precio más
económico. la empresa A (que seguramente era el candidato que el
ayuntamiento tenía en mente desde el principio) podrá ejecutar las obras
si acepta las mismas condiciones que propuso su competidora. Bueno, no
exageremos. ¿Qué tiene eso de malo, si el precio va a ser el mismo?
Pues que el precio no va a ser el mismo: que el precio varía en cuanto
así lo acuerden el ayuntamiento y el urbanizador. ¿Cuándo? Al fijar
el ayuntamiento las cuotas de urbanización "sobre la base de una memoria
y una cuenta detallada y justificada" presentada por el urbanizador. O
sea, que si el ayuntamiento y el urbanizador están de acuerdo. échense
los vecinos a temblar, porque no hay ningún mecanismo de control.
Ninguno. ¿Dónde se ha visto que el precio de una obra pública se fije
de común acuerdo entre la entidad pública y el adjudicatario sobre la
base de una cuenta detallada y justificada? ¿dónde están los concursos
públicos con precio cerrado, en garantía de los ciudadanos que pagan?
Los planes de urbanización de la LRAU se aprueban sobre la base de un
presupuesto global en el que no aparecen desglosados los costes de la
urbanización, lo que impide que se puedan controlar y corregir las
mediciones. La consecuencia es clara: puertas abiertas a presupuestos
excesivos, que se plasman en cuotas de urbanización excesivas. Y si el
vecino "beneficiario" de la urbanización no puede pagar en metálico las
cuotas desorbitadas que se le exigen. tendrá que ceder más terreno.
Acabáramos. Ahí queríamos llegar: al final, el urbanizador se hace con
enormes cantidades de terreno gracias a las corruptelas que permite (y
casi diríamos que incentiva) la LRAU.
Estas son las cuentas del Gran Capitán que han permitido y siguen
permitiendo el saqueo de terrenos y del medio ambiente en la Comunidad
Valenciana. Y la argumentación que hemos avanzado aquí la hemos
desarrollado con todo tipo de detalles en la denuncia formal que
presentamos en julio ante la Comisión Europea valiéndonos del ejemplo de
los nueve proyectos de urbanización de Sant Joan d'Alacant por importe
superior a cien millones de euros. Sin descalificaciones y sin juicios
de valor. Nuestro análisis coincide con los argumentos del Tribunal
Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana cuando planteó la
inconstitucionalidad de la LRAU en 2001. No vamos de farol. Estamos
defendiendo la legalidad y los derechos fundamentales.
Charles Svoboda, Presidente
Enrique Climent, Vicepresidente
Abusos Urbanisticos NO
ASOCIACION VALENCIANA
EN DEFENSA DE LOS DERECHOS
HUMANOS, MEDIOAMBIENTALES Y
EN CONTRA DE LOS ABUSOS URBANISTICOS
aun@abusos-no.org
Erase una vez una época en la que, cuando un ayuntamiento deseaba
urbanizar una zona, debía abrir un procedimiento más o menos
democrático, público y transparente. Los vecinos eran informados de los
planes municipales y podían presentar alegaciones respecto a un solo
proyecto, el presentado por el ayuntamiento. Incluso es posible que los
partidos se pronunciaran en las campañas electorales sobre la
conveniencia o no de urbanizar, con lo que los ciudadanos tenían la
impresión de saber lo que iba a hacer el partido por el que votaran. Al
final, los vecinos afectados tenían que pagar en forma de contribuciones
especiales la parte que les correspondiera del coste de las obras de
urbanización.
Algunos detalles importantes: el ayuntamiento estaba sujeto a
limitaciones presupuestarias, así que sólo podía realizar la obra
pública estrictamente necesaria para el interés público. Y, por
supuesto, tenía que someterse a las obligaciones que impone la
legislación sobre contratos públicos. ¿Qué significa esto? Primero:
había que establecer un pliego de condiciones, explicando exactamente lo
que quisiera hacer. Segundo: había que publicar un anuncio en el
Boletín Oficial del Estado (y, en su caso, en el de la Unión Europea),
para que cualquier empresa interesada pudiera hacer una oferta. Al
final, el ayuntamiento estaba obligado a elegir la oferta económicamente
más ventajosa, y su discrecionalidad estaba limitada por una serie de
criterios objetivos que tenía que respetar.
Y en estas llegó la LRAU. Esa ley que ha permitido "crear ciudad" hasta
en los lugares más inimaginables de la costa o la montaña valenciana, de
una forma que produce la envidia de todos los urbanistas del mundo
mundial. Que ha posibilitado un desarrollo sostenible, respetuoso con
el medio ambiente, creador de riqueza para las generaciones futuras, y
que ha dado lugar a una modélica ordenación del territorio. Todo ello,
dentro de un marco democrático de participación ciudadana y
socialización de las plusvalías urbanísticas que, como es público y
notorio, ha producido un rápido y sostenido descenso de los precios de
la vivienda en la Comunidad Valenciana.
Gracias a la LRAU, el ciudadano no tiene que molestarse en leer lo que
los partidos dicen que van a hacer con el territorio. Para eso está el
Agente Urbanizador (artículo 44 LRAU: iniciativa particular), que sin
necesidad de ser el propietario de los terrenos (ni tan siquiera de una
parte de ellos), y sin tener que tomarse la molestia de notificar a
quienes tuvieron la infeliz idea de instalar en dichos terrenos su
domicilio, presenta un proyecto de urbanización cuatro días después de
las elecciones municipales, no vaya a ser que alguien tenga la terrible
idea de preguntarle a los vecinos su opinión al respecto.
Si quisiéramos pensar mal, diríamos que el candidato que presenta
primero un proyecto de urbanización ha tenido todo el tiempo que ha
querido para prepararlo, y luego elige el momento más favorable para
iniciar el procedimiento, disponiendo así de todas las ventajas respecto
de otros posibles candidatos. Pero, en vez de pensar mal, sigamos
creyendo en la igualdad de oportunidades y expliquemos cómo dice la LRAU
que hay que hacer las cosas.
El ayuntamiento somete el proyecto a información pública, e informa de
lo siguiente: aquí hay alguien que quiere hacer algo con unos terrenos;
nosotros no decimos ni sí ni no, pero si alguien más quiere hacer algo,
que lo diga. Y lo publican en el Diario Oficial de la Generalitat
Valenciana, para que en un plazo de 20 a 40 días, otros candidatos
puedan presentar planes alternativos. Por cierto: ¿se trata de elegir
el mejor proyecto para urbanizar una zona en defensa del interés
público, o de batir el record de velocidad en la preparación de
proyectos? Cuarenta días quizás sea un plazo razonable para preparar un
proyecto de urbanización de unas pocas hectáreas, pero ¿alguien piensa
que se puede hacer un proyecto completo de urbanización de un área de
varios millones de metros cuadrados, como ocurre casi a diario en
nuestra Comunidad?
Examinemos a continuación cómo se desarrolla la competencia entre los
candidatos a urbanizar. Uno de ellos pudo preparar su proyecto durante
años, mientras que otros han tenido entre 20 y 40 días para presentar un
proyecto alternativo. Pues bien, una vez que acaban esos 40 días,
cualquiera (artículo 46.1 LRAU) puede presentar una oferta de precio
para ejecutar el contrato. Entonces, ¿de qué nos quejamos? Si
"cualquiera" (es decir, hasta usted o nosotros) puede presentar una
oferta, ¿dónde vamos a encontrar un sistema más democrático y que
facilite más la competencia?.
Bueno, es que hay dos pequeños detalles, casi sin importancia: el
ayuntamiento todavía no ha decidido qué proyecto va a aprobar (ni
siquiera si va a aprobar uno o ninguno); y el plazo para presentar las
ofertas es de. cinco días. O sea: que la competencia juega a ciegas,
porque usted tendría que examinar todos los proyectos presentados, y
presentar una oferta para cada uno de ellos, o arriesgarse a ofertar por
unos sí y otros no. y la competencia juega deprisa y corriendo. O sea,
que no hay competencia.
Y no estamos hablando de contratos para asfaltar cinco metros de calzada
que hubo que levantar para reparar unas tuberías, sino de contratos que
pueden rondar o superar los 100 millones de euros. Recordemos que, cada
vez que un contrato de obras supera los 5 millones de euros, la
legislación española y comunitaria exigen que la entidad pública diga
exactamente qué es lo que quiere hacer (pliego de condiciones), y lo
publique en el Boletín Oficial del Estado y en el de la Unión Europea,
para que cualquier empresa comunitaria pueda hacer una oferta. ¿Para
qué? Para que la entidad pública elija la mejor oferta, la más
favorable para el interés público y para la cartera de los ciudadanos
que pagan. Más o menos, lo contrario de lo que ocurre aquí.
Bueno, pues ya están presentadas todas las ofertas. Ahora hay que
elegir, y el ayuntamiento puede aprobar un plan, o no aprobar ninguno.
Y también puede aprobar un plan de urbanización con las modificaciones
que estime oportunas. Una vez que ha decidido lo que hay que hacer, el
ayuntamiento tiene que decidir quién lo hace, y para ello ha de seguir
unos criterios que se apartan de lo que exige la legislación española y
europea. En román paladino: el ayuntamiento puede hacer lo que le dé
la real gana. Al no existir pliego de condiciones, se abre la puerta a
la discrecionalidad (y arbitrariedad) más absoluta, ya que cada
alternativa propone obras distintas: ¿cómo comparar un proyecto que
propone construir viviendas unifamiliares y un campo de golf, con otro
que propone edificios de tres pisos y un palacio de congresos? ¿cómo se
pueden comparar los precios, si cada uno de los candidatos propone
proyectos distintos, y por consiguiente obras distintas?
No quisiéramos aburrir al lector, pero déjennos explicarles lo que dice
el artículo 47.5 LRAU, porque no tiene desperdicio: si el ayuntamiento
elige el proyecto de la empresa A, pero luego no tiene más remedio que
decidir que lo ejecute la empresa Z porque ofrecía un precio más
económico. la empresa A (que seguramente era el candidato que el
ayuntamiento tenía en mente desde el principio) podrá ejecutar las obras
si acepta las mismas condiciones que propuso su competidora. Bueno, no
exageremos. ¿Qué tiene eso de malo, si el precio va a ser el mismo?
Pues que el precio no va a ser el mismo: que el precio varía en cuanto
así lo acuerden el ayuntamiento y el urbanizador. ¿Cuándo? Al fijar
el ayuntamiento las cuotas de urbanización "sobre la base de una memoria
y una cuenta detallada y justificada" presentada por el urbanizador. O
sea, que si el ayuntamiento y el urbanizador están de acuerdo. échense
los vecinos a temblar, porque no hay ningún mecanismo de control.
Ninguno. ¿Dónde se ha visto que el precio de una obra pública se fije
de común acuerdo entre la entidad pública y el adjudicatario sobre la
base de una cuenta detallada y justificada? ¿dónde están los concursos
públicos con precio cerrado, en garantía de los ciudadanos que pagan?
Los planes de urbanización de la LRAU se aprueban sobre la base de un
presupuesto global en el que no aparecen desglosados los costes de la
urbanización, lo que impide que se puedan controlar y corregir las
mediciones. La consecuencia es clara: puertas abiertas a presupuestos
excesivos, que se plasman en cuotas de urbanización excesivas. Y si el
vecino "beneficiario" de la urbanización no puede pagar en metálico las
cuotas desorbitadas que se le exigen. tendrá que ceder más terreno.
Acabáramos. Ahí queríamos llegar: al final, el urbanizador se hace con
enormes cantidades de terreno gracias a las corruptelas que permite (y
casi diríamos que incentiva) la LRAU.
Estas son las cuentas del Gran Capitán que han permitido y siguen
permitiendo el saqueo de terrenos y del medio ambiente en la Comunidad
Valenciana. Y la argumentación que hemos avanzado aquí la hemos
desarrollado con todo tipo de detalles en la denuncia formal que
presentamos en julio ante la Comisión Europea valiéndonos del ejemplo de
los nueve proyectos de urbanización de Sant Joan d'Alacant por importe
superior a cien millones de euros. Sin descalificaciones y sin juicios
de valor. Nuestro análisis coincide con los argumentos del Tribunal
Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana cuando planteó la
inconstitucionalidad de la LRAU en 2001. No vamos de farol. Estamos
defendiendo la legalidad y los derechos fundamentales.
Charles Svoboda, Presidente
Enrique Climent, Vicepresidente
Abusos Urbanisticos NO
ASOCIACION VALENCIANA
EN DEFENSA DE LOS DERECHOS
HUMANOS, MEDIOAMBIENTALES Y
EN CONTRA DE LOS ABUSOS URBANISTICOS
aun@abusos-no.org
#Enllaç permanent# Penjat per Plataforma ciutadana : divendres, de juliol 22, 2005
2 Volen comentar
dilluns, de juliol 18, 2005
DAVID HAMMERSTEIN, D ´ ELS VERDS, VA DONAR SUPORT A LA PLATAFORMA CONTRA L ´ ABOCADOR A LA BASSA.
DAVID HAMMERSTEIN, D ´ ELS VERDS, VA DONAR SUPORT A LA PLATAFORMA CONTRA L ´ ABOCADOR A LA BASSA.
David Hammerstein d´ Els Verds es va passar aquest pasta dilluns per Càlig per tal d´ informar-se i d´ escoltar els fonaments del la Plataforma contra l´ Abocador de LA BASSA. Hammerstein, a més va visitar el primer lloc que es proposava en els Plans Zonals per tal d´ ubicar la Planta de Tractament de RSU, l´ antiga mina d´ argila i , després va visitar la zona de LA BASSA. En Hammertein es va mostrar sorprès al davant de certs trets que va qualificar de no gaire ortodoxes, com ara la ubicació al damunt de l´ aqüífer que passa pel subsòl d´ aquesta partida del terme de Cervera vulnerant la directiva de les aigües d´ Europa; la mancança d´ alternatives o la manca d´ accés a important documentació--- com a l´ informe que la CHJ va demanar al geòleg de Madrid i que La Unió intenta fer-se amb ell i no hi ha manera— hi ha que aclarir que, aquest fet, vulnera la Convenció ARUS de la Unió Europea. ; el fet de que hi haviga un important augment de les despeses amb el canvi d´ ubicació des del primer lloc que contempla el Pla Zonal a LA BASSA o la evidència de que no hi ha cap informe rigorós i clarament neutral sobre aquest tema. David Hammerstein, a més, també, va mirar de destapar alguns dels dubtes que tenien els membres de la Plataforma per a fer front a certes noves iniciatives. Queda clar, des d´ ara , que la lluita de la Plataforma s´ en anirà cap a Europa i és ací on es va centrar part de la conversa ,ja que en Hammerstein , amb molt de pes dins ELS VERDS i al Parlament Europeu pensa mirar-se el tema amb profunditat.
David Hammerstein d´ Els Verds es va passar aquest pasta dilluns per Càlig per tal d´ informar-se i d´ escoltar els fonaments del la Plataforma contra l´ Abocador de LA BASSA. Hammerstein, a més va visitar el primer lloc que es proposava en els Plans Zonals per tal d´ ubicar la Planta de Tractament de RSU, l´ antiga mina d´ argila i , després va visitar la zona de LA BASSA. En Hammertein es va mostrar sorprès al davant de certs trets que va qualificar de no gaire ortodoxes, com ara la ubicació al damunt de l´ aqüífer que passa pel subsòl d´ aquesta partida del terme de Cervera vulnerant la directiva de les aigües d´ Europa; la mancança d´ alternatives o la manca d´ accés a important documentació--- com a l´ informe que la CHJ va demanar al geòleg de Madrid i que La Unió intenta fer-se amb ell i no hi ha manera— hi ha que aclarir que, aquest fet, vulnera la Convenció ARUS de la Unió Europea. ; el fet de que hi haviga un important augment de les despeses amb el canvi d´ ubicació des del primer lloc que contempla el Pla Zonal a LA BASSA o la evidència de que no hi ha cap informe rigorós i clarament neutral sobre aquest tema. David Hammerstein, a més, també, va mirar de destapar alguns dels dubtes que tenien els membres de la Plataforma per a fer front a certes noves iniciatives. Queda clar, des d´ ara , que la lluita de la Plataforma s´ en anirà cap a Europa i és ací on es va centrar part de la conversa ,ja que en Hammerstein , amb molt de pes dins ELS VERDS i al Parlament Europeu pensa mirar-se el tema amb profunditat.
dijous, de juliol 14, 2005
Los vertederos españoles no cumplen la Ley
Los vertederos españoles no cumplen la Ley
RESIDUOS 17/07/2005
El 16 de julio de 2005 entraron en vigor los criterios de admisión de residuos en vertederos de la Directiva 1999/31/CEE. Según estos criterios, los residuos no podrán ser admitidos sin haber sido sometidos previamente a tratamiento o si están contaminados en una medida que aumente el riesgo asociado al residuo en modo tal que justifique su eliminación en otras instalaciones.
En la práctica esto supone que a los vertederos no podrán llegar residuos peligrosos de ningún tipo, ni materia orgánica ni ningún material sujeto a recogida selectiva. Evidentemente, a partir del 16 de julio la gran mayoría de vertederos españoles serán ilegales.
Algunas Comunidades Autónomas (CC AA) han hecho prueba de imaginación para soslayar sus obligaciones legales, como instaurar una “línea de estabilización” consistente en echar cal viva sobre los residuos biodegradables, pero la mayoría parece decidida a aplicar la política de hechos consumados. No se han organizado controles de admisión, los residuos siguen llegando a los vertederos mezclados y son vertidos sin ningún tipo de aprovechamiento ni de separación previa. Además, la gestión de los residuos en España sigue sin aplicar la prevención y la reutilización como primer paso hacia la sostenibilidad.
Ecologistas en Acción siempre ha abogado por la recogida selectiva en origen de la materia orgánica para poder obtener un compost de calidad en pequeñas o medianas instalaciones, y por medidas de prevención y reutilización para reducir la cantidad de basura generada.
Por el contrario, la administración suele apostar por carísimas y gigantescas infraestructuras, mal diseñadas y mal gestionadas, algunas tan sofisticadas que ni siquiera funcionan, y que no evitan que los vertederos sigan llenándose de valiosos recursos. Primando la rentabilidad de unos sistemas de gestión de materiales en vez de una gestión social y ambientalmente sostenible, las CC AA hacen un flaco favor a nuestro maltrecho entorno.
Ecologistas En Acción
RESIDUOS 17/07/2005
El 16 de julio de 2005 entraron en vigor los criterios de admisión de residuos en vertederos de la Directiva 1999/31/CEE. Según estos criterios, los residuos no podrán ser admitidos sin haber sido sometidos previamente a tratamiento o si están contaminados en una medida que aumente el riesgo asociado al residuo en modo tal que justifique su eliminación en otras instalaciones.
En la práctica esto supone que a los vertederos no podrán llegar residuos peligrosos de ningún tipo, ni materia orgánica ni ningún material sujeto a recogida selectiva. Evidentemente, a partir del 16 de julio la gran mayoría de vertederos españoles serán ilegales.
Algunas Comunidades Autónomas (CC AA) han hecho prueba de imaginación para soslayar sus obligaciones legales, como instaurar una “línea de estabilización” consistente en echar cal viva sobre los residuos biodegradables, pero la mayoría parece decidida a aplicar la política de hechos consumados. No se han organizado controles de admisión, los residuos siguen llegando a los vertederos mezclados y son vertidos sin ningún tipo de aprovechamiento ni de separación previa. Además, la gestión de los residuos en España sigue sin aplicar la prevención y la reutilización como primer paso hacia la sostenibilidad.
Ecologistas en Acción siempre ha abogado por la recogida selectiva en origen de la materia orgánica para poder obtener un compost de calidad en pequeñas o medianas instalaciones, y por medidas de prevención y reutilización para reducir la cantidad de basura generada.
Por el contrario, la administración suele apostar por carísimas y gigantescas infraestructuras, mal diseñadas y mal gestionadas, algunas tan sofisticadas que ni siquiera funcionan, y que no evitan que los vertederos sigan llenándose de valiosos recursos. Primando la rentabilidad de unos sistemas de gestión de materiales en vez de una gestión social y ambientalmente sostenible, las CC AA hacen un flaco favor a nuestro maltrecho entorno.
Ecologistas En Acción
dimecres, de juliol 13, 2005
ARNAL DEMANA “COHERÈNCIA” AL PSPV-PSOE I QUE NO PERMETA LA INCINERACIÓ DE RESIDUS
ARNAL DEMANA “COHERÈNCIA” AL PSPV-PSOE I QUE NO PERMETA LA INCINERACIÓ DE RESIDUS
El diputat d’Els Verds-Esquerra Ecologista (l’Entesa) diu que “no tindria sentit que els socialistes continuen recolzant un pacte sobre el fem que incloga la incineració”
El diputat autonòmic d’Els Verds-Esquerra Ecologista (l’Entesa), Carles Arnal, s’ha felicitat aquest matí pel recolzament del secretari general dels socialistes valencians, Joan Ignasi Pla, a les organitzacions ecologistes en el seu rebuig a la incineració de residus. Arnal ha saludat aquesta posició com “oportuna i saludable, en la línia del que venim defensant nosaltres des de fa molt de temps”, però no obstant això ha demanat “coherència” al PSPV-PSOE i l’ha emplaçat a trencar el pacte del fem amb el PP perquè “inclou la incineració com a mètode de tractament dels residus, una pràctica molt agressiva amb el medi ambient, molt contaminant i que va en la direcció contrària d’una gestió sostenible de minitmitzar, recuperar i reciclar”.
Arnal, en eixe sentit, va advertir que “tot i que el Pla Integral de Residus (PIR) no al•ludeix directament a la incineració, és una pràctica que no descarta i tenim constància que hi ha plans immediats del conseller Rafael Blasco de construir una incineradora per província i la primera serà a la Vall d’Alba, a Castelló, on està prevista la construcció d’una d’aquelles instal•lacions”. “Per tant, si el PP considera que en el pacte signat amb els PSPV-PSOE sobre el tractament de residus es contempla la qüestió de l’incineració, no tindria sentit que els socialistes continuaren recolzant un pacte sobre el fem que incloga això”, va especificar.
El diputat ecologista, finalment, va advertir els socialistes que “entén que hi haja determinades qüestions en què els dos grans partits vulguen arribar a acords, però en matèria mediambiental el PP és un pèssim company de viatge i no té cap tipus de credibilitat ni fiabilitat. Seria més interessant pensar en 2007 i anar dissenyant entre tots una alternativa molt més racional, ecològica i sostenible al tema dels residus”.
El diputat d’Els Verds-Esquerra Ecologista (l’Entesa) diu que “no tindria sentit que els socialistes continuen recolzant un pacte sobre el fem que incloga la incineració”
El diputat autonòmic d’Els Verds-Esquerra Ecologista (l’Entesa), Carles Arnal, s’ha felicitat aquest matí pel recolzament del secretari general dels socialistes valencians, Joan Ignasi Pla, a les organitzacions ecologistes en el seu rebuig a la incineració de residus. Arnal ha saludat aquesta posició com “oportuna i saludable, en la línia del que venim defensant nosaltres des de fa molt de temps”, però no obstant això ha demanat “coherència” al PSPV-PSOE i l’ha emplaçat a trencar el pacte del fem amb el PP perquè “inclou la incineració com a mètode de tractament dels residus, una pràctica molt agressiva amb el medi ambient, molt contaminant i que va en la direcció contrària d’una gestió sostenible de minitmitzar, recuperar i reciclar”.
Arnal, en eixe sentit, va advertir que “tot i que el Pla Integral de Residus (PIR) no al•ludeix directament a la incineració, és una pràctica que no descarta i tenim constància que hi ha plans immediats del conseller Rafael Blasco de construir una incineradora per província i la primera serà a la Vall d’Alba, a Castelló, on està prevista la construcció d’una d’aquelles instal•lacions”. “Per tant, si el PP considera que en el pacte signat amb els PSPV-PSOE sobre el tractament de residus es contempla la qüestió de l’incineració, no tindria sentit que els socialistes continuaren recolzant un pacte sobre el fem que incloga això”, va especificar.
El diputat ecologista, finalment, va advertir els socialistes que “entén que hi haja determinades qüestions en què els dos grans partits vulguen arribar a acords, però en matèria mediambiental el PP és un pèssim company de viatge i no té cap tipus de credibilitat ni fiabilitat. Seria més interessant pensar en 2007 i anar dissenyant entre tots una alternativa molt més racional, ecològica i sostenible al tema dels residus”.
diumenge, de juliol 10, 2005
ornadas sobre Delincuencia Urbanística
Los cerca de 100 expertos que se han reunido este fin de semana en Madrid convocados por Ecologistas en Acción en las primeras Jornadas sobre Delincuencia Urbanística han discutido sobre la problemática jurídica (penal, pero también contenciosa) de las ilegalidades que se cometen en las prácticas urbanísticas.
Los abogados, fiscales y expertos en urbanismo reunidos han constatado que existe una gran impunidad en muchas zonas de la geografía española con las construcciones ilegales. Las grandes áreas metropolitanas y el litoral concentran gran parte de esas actividades ilícitas.
En la mayoría de los casos las irregularidades se amparan en una generalizada falta de vigilancia y control por parte de las administraciones encargadas de ello y en una fuerte presión de algunos poderes económicos locales. En algunos casos, incluso, empiezan a estar ligadas a mafias que irrumpen con un tremendo poder económico y que crean dinámicas sociales y políticas muy difíciles de controlar.
Entre las conclusiones que se han planteado en las Jornadas se destaca que: Hace falta una reforma de la legislación del suelo, de vivienda y de fiscalidad y haciendas locales que permita proteger de la actividad urbanizadora las zonas forestales y otras de interés ambiental, que incentive la rehabilitación y el alquiler de viviendas vacías y que reoriente la financiación de los Ayuntamientos de manera que no dependan de los ingresos derivados de las licencias urbanísticas.
Se deben reforzar los mecanismos de vigilancia, control e investigación de las ilegalidades urbanísticas tanto a nivel administrativo como judicial:
Reforzamiento de las Secciones de Medio Ambiente y Urbanismo de las Fiscalías y apoyo desde la Jefaturas de las mismas y desde la Fiscalía General del Estado a los fiscales ante las presiones de los poderes públicos y económicos.
Reforzamiento del SEPRONA y de las policías autonómicas para poder atender con más efectividad a este tipo de infracciones.
Consideración explícita del carácter de policía judicial de los colectivos de Agentes Forestales, de manera que no puedan ser cuestionadas sus actuaciones en la persecución de los delitos contra la ordenación del territorio y su acceso directo a las fiscalías.
Se deben incrementar los instrumentos legales (procesales y de medios) para hacer efectivas las resoluciones, tanto administrativas como judiciales, de paralización y, en su caso, de demolición de obras y edificaciones ilegales.
Hace falta un desarrollo adecuado de la jurisprudencia sobre los delitos contra la ordenación del territorio de manera que queden superadas algunas interpretaciones restrictivas que se están haciendo por parte de juzgados como, por ejemplo, no incluir al autoconstructor como posible sujeto activo del delito.
MAS INFORMACION DE LAS JORNADAS
Los abogados, fiscales y expertos en urbanismo reunidos han constatado que existe una gran impunidad en muchas zonas de la geografía española con las construcciones ilegales. Las grandes áreas metropolitanas y el litoral concentran gran parte de esas actividades ilícitas.
En la mayoría de los casos las irregularidades se amparan en una generalizada falta de vigilancia y control por parte de las administraciones encargadas de ello y en una fuerte presión de algunos poderes económicos locales. En algunos casos, incluso, empiezan a estar ligadas a mafias que irrumpen con un tremendo poder económico y que crean dinámicas sociales y políticas muy difíciles de controlar.
Entre las conclusiones que se han planteado en las Jornadas se destaca que: Hace falta una reforma de la legislación del suelo, de vivienda y de fiscalidad y haciendas locales que permita proteger de la actividad urbanizadora las zonas forestales y otras de interés ambiental, que incentive la rehabilitación y el alquiler de viviendas vacías y que reoriente la financiación de los Ayuntamientos de manera que no dependan de los ingresos derivados de las licencias urbanísticas.
Se deben reforzar los mecanismos de vigilancia, control e investigación de las ilegalidades urbanísticas tanto a nivel administrativo como judicial:
Reforzamiento de las Secciones de Medio Ambiente y Urbanismo de las Fiscalías y apoyo desde la Jefaturas de las mismas y desde la Fiscalía General del Estado a los fiscales ante las presiones de los poderes públicos y económicos.
Reforzamiento del SEPRONA y de las policías autonómicas para poder atender con más efectividad a este tipo de infracciones.
Consideración explícita del carácter de policía judicial de los colectivos de Agentes Forestales, de manera que no puedan ser cuestionadas sus actuaciones en la persecución de los delitos contra la ordenación del territorio y su acceso directo a las fiscalías.
Se deben incrementar los instrumentos legales (procesales y de medios) para hacer efectivas las resoluciones, tanto administrativas como judiciales, de paralización y, en su caso, de demolición de obras y edificaciones ilegales.
Hace falta un desarrollo adecuado de la jurisprudencia sobre los delitos contra la ordenación del territorio de manera que queden superadas algunas interpretaciones restrictivas que se están haciendo por parte de juzgados como, por ejemplo, no incluir al autoconstructor como posible sujeto activo del delito.
MAS INFORMACION DE LAS JORNADAS
