dissabte, de juliol 30, 2005
La Unió de Llauradors respón.
LA UNIÓ RESPON: PARLEM SOBRE L ´ AIGÜA
BREU CONVERSA AMB JOSÉ RAMÓN URBÁN, MEMBRE DE LA UNIÓ. DE LLAURADORS I RAMADERS.
José Ramón Urbán de la Vall d´Uxó és la persona encarregada del sindicat d´agricultors i ramaders LA UNIÓ que està encarregada del tema de les aigües. Enn un estiu que està tan empobrit per les èopoques precedents de mancança d´aigua , està bé que s´ens parle tant clar al davant d´unes preguntes que li vam fer molt concrtes. No vam anar a preguntar allò que tots ja sabem, fins la sacietat, que no ha plogut quan habitualment ho fa: la tardor, alguns dies d´hivern, al canvi amb la primavera….També sabem que , tant els agricultors com els ramaders, ho deuen de passar molt malament i que tenen l´ànima apretada mirant al cel perqué possiblement saben que quan plourà ho farà de males maneres i prqué està fent ja molta calor i pensen que això dels mesos que s´apropen pot ésser un infern per a tots.
Li vam fer dos preguntes ,d´aquestes seriosament importants, que passen, soviet i més amb temps de sequera, desapercebudes,
Sr. Urbán m´interessava contrastar el rumor de si és veitat que hi han alts índex de nitrats a les postres aigües? …”si hi ha alts índex de nitrats en la gran majoria dels aqüífers que moren a la Mediterrànea…la majoria dels aqüífers estan contaminats bé sigui per la indústria, agricultura, raramaderia….aquestes aigües són contaminnats per a beure , però no pas a l´hora de regar….amb això, tinc entès, tant els Ajuntaments com les corresponents companyies són riguroses……..”
La OMS va establir, per a consum humà ,un índex amb el que les aigües , per a beure ,han de tindre menys de 50 mg per litre . Davant aquest tema em queden molts dubtes, a molts pobles hi han pous on la gent beu de pous del terme, si els aqüífers estan contaminats, tot i que en Urbán ens diu que s´ utilitza per a regar no afecta a la salut…és possible que a la llarga tingui efectes secundaris ?. Quins índex de nitrats tenen pous d´ aigua potable (del que beuen molts ciutadans….), què hi ha dels altres contaminants ?.
EFECTES DELS NITRATS ENVERS LA SALUT.
El nitrat és una sal del àcid nítric—moltes vegades vestigis es troben a les aigües de les pluges arran, sobretot, de les tronades i aquest és un element càustic que descompon les substàncies orgàniques i es combina amb les bases per a formar els nitrats.
Els nitrats , poden vindre , majoritàriament, de la utilització de plaguicides i compostos fitosanitaris. Això podria dur a la nitrèmia que és un excés d´ elements nitrogenats dins la sang, el que també es coneix com a azoemia, , això, aquest estat, que és un estat tòxic està provocat pel fracàs renal que impedeix l´ extracció d´ urea de la sang el que provoca urèmia que es manifesta amb , principalment aquests símptomes: diarrees, vòmits, cefalees, vertígens,, somnolència, coma, convulsions, i olor de l´ alè i de la suor. És manifesta més afectant a la part cerebral amb la varietat convulsiva, "eclàmtica".
Però el cercle no s´ acaba ací, al març la publicació NATURE, deia el següent: “ els nitrats són, cada vegada, més vulnerables als residus que pervenen dels fertilitzants que utilitzen els agricultors. Al aplegar a la mar aquests residus produeixen "rebots" de les algues marines, això pot arribar a afectar als ecosistemes marítims e inclòs podem produir allò que es coneix com a “àrees mortes”, dins la mar...”.
Un treball des de la Universitat de Stanford —USA-- , ofereix les primeres proves, evidents, d´ aquesta relació i connexió entre els cultius tractats amb abocaments , (que dins de la seva composició porten nitrats) i els rebots de les algues. Segons Stanford: “aquestes són la base de la cadena d´ alimentació marina que poden influir dins l´ ecosistema marí. La productivitat biològica d´ aquests ecosistemes marins genera una considerable quantitat de material orgànic que redueixen, de forma significativa, els nivells d´ oxigen durant la descomposició. Aquest procés pot fer que les bactèries tinguin que anar a cercar el nitrogen per a poder respirar i això, a la vegada, genera un ambient deficient en nitrogen.... “
Recuperem uns extractes d´ un reportatge , signat per S A Q, que tractava sobre la qualitat de les nostres aigües i que aplegava a conclusions així de fermes.
El fet verídic és que hi ha importants zones urbanes del nostre país on s´ ajunten els dos factor: la contaminació atmosfèrica i la contaminació de les aigües. La zona, anteriorment citada , que en la dècada dels vuitanta va ubicar tantes plantes e indústries dedicades a la ceràmica en són clars exemples.
La substància que es forma de la unió de la matèria orgànica de les aigües i el clor s ´ anomena Trihalometà—THM--. El estudi d´ aleshores va medir la qualitat de les aigües corrents en sis capitals de tot l ´ Estat Espanyol i va demostrar que dins la Conca Mediterrània es concentren quantitats superiors a 60 microorganismes per litre --- la quantitat just per baix del que enregistra Brussel•les.
El nombre de 60 microorganismes per litres és una mitjana, el cert és que cadascun dels pous, rius o subministraments d´ aigües poden enregistra un nombre de microorganismes. I el també cert és que a més nombre de microorganismes més THM es derivaran després del procés de cloració.
La conclusió que podem traure de tot aquest preàmbul és que pot ser que la cloració no sigui cap garantia per a la salut pública i, un altre factor, important ,és que certes zones del nostre territori que ja alcen el crit al cel per la contaminació atmosfèrica, com és la zona de la Plana o part de la zona de la comarca de l´ Alt Maestrat i Els Ports que, per raons geogràfiques ,es troben ubicades relativament prop de la central tèrmica d´ Andorra i dels seus efectes.. Seran , per simple lògica, zones molt més sensibles a aquesta mena de suma de factors que afecten a la nostra salut ambiental i que, després, es derivaran en la pèrdua de la salut orgànica.
Les ciutats de la conca del Mediterrani són les que enregistren més alts nivells de trihalometants amb referència a l´ estudi del CSIC de la tardor del 2001.
De totes formes cal conèixer que la qualitat de les nostres aigües depèn directament del seu origen així com de la seva història, o sigui , d´ on ve i quines absorcions ha pogut tindre. Altres factors que intervenen en la qualitat de les aigües són les condicions climatològiques, geogràfiques i geològiques. Caldria aclarir què són els triolometants: són compostos volàtils que entren en contacte amb l´ home ja sigui per via digestiva, com per via respiratòria com per , com per la pell.Són substàncies que es porten detectant des de l´ any 1974, però la seva toxicitat es va començar a determinat al votant del vuitanta. Són productes de la cloració que és el mètode de tractament d´ aigües per a beure, aquesta cloració s´ efectua per tal de desinfectar les aigües abans de consumir-la.
Amb l´ aigua embotellada els microorganismes no s´ eliminen totalment, sinó estaríem parlant d´ aigua destil•lada, el cert és que una botella d´ un litre d´ aigua embotellada té uns 36% menys de microorganismes i, per tant, al voltant d´ un 35% menys de THM finals.
El més conegut dels trihalometans és el cloroform que a principis de segle s´ utilitzava per a combatre la transmissió de microorganismes i la proliferació d´aquests amb l ´ aigua. ¿Solucions?, n´ hi ha , però sembla que costoses, ja que pobles del nord del País no tenen garantitzat la depuració de les seves aigües. Ja que una de les solucions podria passar per depurar millor les aigües i el basaments de caire agrícola i e industrial. La contaminació sumada dels purins, al nord de la província de Castelló i el tractament de les aigües residuals de la indústria ceràmica, segons estudis i especialistes ecològics--- així com membres de certs col•lectius ciutadans—deixem mols interrogants.
L´ aigua com menys clor necessita , millor. Això ho diuen, tant els científics de les administracions com els que treballen, quasi d´ amagat, per a plataformes i entitats ecologistes. Ací pren molta importància el procés de la cloració, però que és i què comporta aquest procés? La cloració , és la introducció de clor dins l´ aigua, no només per a desinfectar-la, sinó , també, per a obtindre altres resultats biològics i/o químics. Moltes de les aigües que bevem estan reclorades, això vol dir que s´ aplica clor a l´ aigua en un o en altre punt del sistema de distribució, després d´ un tractament anterior de cloració. A vegades, també hi ha una precloració que és quan es fica clor a l´ aigua abans de qualsevol altre tractament tant si és amb clor o no.
Alternatives....
Des de les instàncies publiques, tampoc es defineixen alternatives lluny de la química s´ ofereix diòxid de clor, cloramines o l´ ús de l´ ozó. Els científics afirmen que aquests compostos deixen com a producte final menys THM. Classificació per coagulació, decantació o mitjançant la filtració directa o l´ absorció prenent , com a principi de filtració, el carbó actiu.
Les solucions, segons científics i analistes, està en que l´ aigua que bevem és massa barata i que les solucions millors encareixen aquest producte de primera necessitat
Sectors tecnològics i científics de caire privat han desenvolupat una alternativa amb la depuració d´ osmosis inversa.
Ara, anem al tema dels trasvasaments. A José Ramón Urbán li plantegem el tema així: a veure , la Generalitat, el govern del PP, ha ficat sempre com a moneda de canvi, amb els trasvassaments de l´Ebre o el Xúquer-Vinalopó als agricultors ramaders perqué diuen depén de l´aigua tant la seua economia i la seva forma de viure i que l´aigua és de tots….però ens surten en que ,quan s´els presenta la possiblitat de ficar en marxa desalinitzadores, com la que es pensa construir davant de Marina D´Or no pensen amb vosaltres…què dieu a això, per nomencionar els grans proyectes en macrourbanitzaions i camps de golf…què em pot dir front a això?. “Ara els llauradors hem fet un esforç i no gastem tanta aigua, estem estalvian , respecte a altres èpoques, fins un 38%....així millorem els aqüífers i li donem vida al riu…….no estem en contra d´altres tipus—referint-se a Marina DÓr i grans urbanitzacions—de guanyar-se la vida, però si el que volem és una societat sostenible…això que estan fent seu han de pensar….pel que em dius del trasvasament de l´Ebre a les postres terres…puix, seguim pensant que faens fa falta que ens aplegue fins a Sagunt, per a les Valls d´Interior, ja no només per el regadiu o la terra, sinó perqué, sense suficient igua, aquestes zones es desdoblen……d´aquesta manera seríem, a la vegada, solidaris amb el Vinalopó perqué estem estirant molt des d´aquestes terres i deixem un Vinalopó molt empobrit”
Enten, vostè, la postura dels que diuen no al trasvasament , de la gent del no al trasvasament? Sí…
BREU CONVERSA AMB JOSÉ RAMÓN URBÁN, MEMBRE DE LA UNIÓ. DE LLAURADORS I RAMADERS.
José Ramón Urbán de la Vall d´Uxó és la persona encarregada del sindicat d´agricultors i ramaders LA UNIÓ que està encarregada del tema de les aigües. Enn un estiu que està tan empobrit per les èopoques precedents de mancança d´aigua , està bé que s´ens parle tant clar al davant d´unes preguntes que li vam fer molt concrtes. No vam anar a preguntar allò que tots ja sabem, fins la sacietat, que no ha plogut quan habitualment ho fa: la tardor, alguns dies d´hivern, al canvi amb la primavera….També sabem que , tant els agricultors com els ramaders, ho deuen de passar molt malament i que tenen l´ànima apretada mirant al cel perqué possiblement saben que quan plourà ho farà de males maneres i prqué està fent ja molta calor i pensen que això dels mesos que s´apropen pot ésser un infern per a tots.
Li vam fer dos preguntes ,d´aquestes seriosament importants, que passen, soviet i més amb temps de sequera, desapercebudes,
Sr. Urbán m´interessava contrastar el rumor de si és veitat que hi han alts índex de nitrats a les postres aigües? …”si hi ha alts índex de nitrats en la gran majoria dels aqüífers que moren a la Mediterrànea…la majoria dels aqüífers estan contaminats bé sigui per la indústria, agricultura, raramaderia….aquestes aigües són contaminnats per a beure , però no pas a l´hora de regar….amb això, tinc entès, tant els Ajuntaments com les corresponents companyies són riguroses……..”
La OMS va establir, per a consum humà ,un índex amb el que les aigües , per a beure ,han de tindre menys de 50 mg per litre . Davant aquest tema em queden molts dubtes, a molts pobles hi han pous on la gent beu de pous del terme, si els aqüífers estan contaminats, tot i que en Urbán ens diu que s´ utilitza per a regar no afecta a la salut…és possible que a la llarga tingui efectes secundaris ?. Quins índex de nitrats tenen pous d´ aigua potable (del que beuen molts ciutadans….), què hi ha dels altres contaminants ?.
EFECTES DELS NITRATS ENVERS LA SALUT.
El nitrat és una sal del àcid nítric—moltes vegades vestigis es troben a les aigües de les pluges arran, sobretot, de les tronades i aquest és un element càustic que descompon les substàncies orgàniques i es combina amb les bases per a formar els nitrats.
Els nitrats , poden vindre , majoritàriament, de la utilització de plaguicides i compostos fitosanitaris. Això podria dur a la nitrèmia que és un excés d´ elements nitrogenats dins la sang, el que també es coneix com a azoemia, , això, aquest estat, que és un estat tòxic està provocat pel fracàs renal que impedeix l´ extracció d´ urea de la sang el que provoca urèmia que es manifesta amb , principalment aquests símptomes: diarrees, vòmits, cefalees, vertígens,, somnolència, coma, convulsions, i olor de l´ alè i de la suor. És manifesta més afectant a la part cerebral amb la varietat convulsiva, "eclàmtica".
Però el cercle no s´ acaba ací, al març la publicació NATURE, deia el següent: “ els nitrats són, cada vegada, més vulnerables als residus que pervenen dels fertilitzants que utilitzen els agricultors. Al aplegar a la mar aquests residus produeixen "rebots" de les algues marines, això pot arribar a afectar als ecosistemes marítims e inclòs podem produir allò que es coneix com a “àrees mortes”, dins la mar...”.
Un treball des de la Universitat de Stanford —USA-- , ofereix les primeres proves, evidents, d´ aquesta relació i connexió entre els cultius tractats amb abocaments , (que dins de la seva composició porten nitrats) i els rebots de les algues. Segons Stanford: “aquestes són la base de la cadena d´ alimentació marina que poden influir dins l´ ecosistema marí. La productivitat biològica d´ aquests ecosistemes marins genera una considerable quantitat de material orgànic que redueixen, de forma significativa, els nivells d´ oxigen durant la descomposició. Aquest procés pot fer que les bactèries tinguin que anar a cercar el nitrogen per a poder respirar i això, a la vegada, genera un ambient deficient en nitrogen.... “
Recuperem uns extractes d´ un reportatge , signat per S A Q, que tractava sobre la qualitat de les nostres aigües i que aplegava a conclusions així de fermes.
El fet verídic és que hi ha importants zones urbanes del nostre país on s´ ajunten els dos factor: la contaminació atmosfèrica i la contaminació de les aigües. La zona, anteriorment citada , que en la dècada dels vuitanta va ubicar tantes plantes e indústries dedicades a la ceràmica en són clars exemples.
La substància que es forma de la unió de la matèria orgànica de les aigües i el clor s ´ anomena Trihalometà—THM--. El estudi d´ aleshores va medir la qualitat de les aigües corrents en sis capitals de tot l ´ Estat Espanyol i va demostrar que dins la Conca Mediterrània es concentren quantitats superiors a 60 microorganismes per litre --- la quantitat just per baix del que enregistra Brussel•les.
El nombre de 60 microorganismes per litres és una mitjana, el cert és que cadascun dels pous, rius o subministraments d´ aigües poden enregistra un nombre de microorganismes. I el també cert és que a més nombre de microorganismes més THM es derivaran després del procés de cloració.
La conclusió que podem traure de tot aquest preàmbul és que pot ser que la cloració no sigui cap garantia per a la salut pública i, un altre factor, important ,és que certes zones del nostre territori que ja alcen el crit al cel per la contaminació atmosfèrica, com és la zona de la Plana o part de la zona de la comarca de l´ Alt Maestrat i Els Ports que, per raons geogràfiques ,es troben ubicades relativament prop de la central tèrmica d´ Andorra i dels seus efectes.. Seran , per simple lògica, zones molt més sensibles a aquesta mena de suma de factors que afecten a la nostra salut ambiental i que, després, es derivaran en la pèrdua de la salut orgànica.
Les ciutats de la conca del Mediterrani són les que enregistren més alts nivells de trihalometants amb referència a l´ estudi del CSIC de la tardor del 2001.
De totes formes cal conèixer que la qualitat de les nostres aigües depèn directament del seu origen així com de la seva història, o sigui , d´ on ve i quines absorcions ha pogut tindre. Altres factors que intervenen en la qualitat de les aigües són les condicions climatològiques, geogràfiques i geològiques. Caldria aclarir què són els triolometants: són compostos volàtils que entren en contacte amb l´ home ja sigui per via digestiva, com per via respiratòria com per , com per la pell.Són substàncies que es porten detectant des de l´ any 1974, però la seva toxicitat es va començar a determinat al votant del vuitanta. Són productes de la cloració que és el mètode de tractament d´ aigües per a beure, aquesta cloració s´ efectua per tal de desinfectar les aigües abans de consumir-la.
Amb l´ aigua embotellada els microorganismes no s´ eliminen totalment, sinó estaríem parlant d´ aigua destil•lada, el cert és que una botella d´ un litre d´ aigua embotellada té uns 36% menys de microorganismes i, per tant, al voltant d´ un 35% menys de THM finals.
El més conegut dels trihalometans és el cloroform que a principis de segle s´ utilitzava per a combatre la transmissió de microorganismes i la proliferació d´aquests amb l ´ aigua. ¿Solucions?, n´ hi ha , però sembla que costoses, ja que pobles del nord del País no tenen garantitzat la depuració de les seves aigües. Ja que una de les solucions podria passar per depurar millor les aigües i el basaments de caire agrícola i e industrial. La contaminació sumada dels purins, al nord de la província de Castelló i el tractament de les aigües residuals de la indústria ceràmica, segons estudis i especialistes ecològics--- així com membres de certs col•lectius ciutadans—deixem mols interrogants.
L´ aigua com menys clor necessita , millor. Això ho diuen, tant els científics de les administracions com els que treballen, quasi d´ amagat, per a plataformes i entitats ecologistes. Ací pren molta importància el procés de la cloració, però que és i què comporta aquest procés? La cloració , és la introducció de clor dins l´ aigua, no només per a desinfectar-la, sinó , també, per a obtindre altres resultats biològics i/o químics. Moltes de les aigües que bevem estan reclorades, això vol dir que s´ aplica clor a l´ aigua en un o en altre punt del sistema de distribució, després d´ un tractament anterior de cloració. A vegades, també hi ha una precloració que és quan es fica clor a l´ aigua abans de qualsevol altre tractament tant si és amb clor o no.
Alternatives....
Des de les instàncies publiques, tampoc es defineixen alternatives lluny de la química s´ ofereix diòxid de clor, cloramines o l´ ús de l´ ozó. Els científics afirmen que aquests compostos deixen com a producte final menys THM. Classificació per coagulació, decantació o mitjançant la filtració directa o l´ absorció prenent , com a principi de filtració, el carbó actiu.
Les solucions, segons científics i analistes, està en que l´ aigua que bevem és massa barata i que les solucions millors encareixen aquest producte de primera necessitat
Sectors tecnològics i científics de caire privat han desenvolupat una alternativa amb la depuració d´ osmosis inversa.
Ara, anem al tema dels trasvasaments. A José Ramón Urbán li plantegem el tema així: a veure , la Generalitat, el govern del PP, ha ficat sempre com a moneda de canvi, amb els trasvassaments de l´Ebre o el Xúquer-Vinalopó als agricultors ramaders perqué diuen depén de l´aigua tant la seua economia i la seva forma de viure i que l´aigua és de tots….però ens surten en que ,quan s´els presenta la possiblitat de ficar en marxa desalinitzadores, com la que es pensa construir davant de Marina D´Or no pensen amb vosaltres…què dieu a això, per nomencionar els grans proyectes en macrourbanitzaions i camps de golf…què em pot dir front a això?. “Ara els llauradors hem fet un esforç i no gastem tanta aigua, estem estalvian , respecte a altres èpoques, fins un 38%....així millorem els aqüífers i li donem vida al riu…….no estem en contra d´altres tipus—referint-se a Marina DÓr i grans urbanitzacions—de guanyar-se la vida, però si el que volem és una societat sostenible…això que estan fent seu han de pensar….pel que em dius del trasvasament de l´Ebre a les postres terres…puix, seguim pensant que faens fa falta que ens aplegue fins a Sagunt, per a les Valls d´Interior, ja no només per el regadiu o la terra, sinó perqué, sense suficient igua, aquestes zones es desdoblen……d´aquesta manera seríem, a la vegada, solidaris amb el Vinalopó perqué estem estirant molt des d´aquestes terres i deixem un Vinalopó molt empobrit”
Enten, vostè, la postura dels que diuen no al trasvasament , de la gent del no al trasvasament? Sí…
