divendres, de juliol 22, 2005
CONTRA LA MÀFIA IMMOBILIÀRIA, AUTO-ORGANITZEM-NOS, CONSTRUIM LA RESPOSTA DEL POBLE!
CONTRA LA MÀFIA IMMOBILIÀRIA, AUTO-ORGANITZEM-NOS, CONSTRUIM LA RESPOSTA DEL POBLE!
El proper dissabte 30 de juliol, ixirem als carrers de Dénia, per a mostrar ben clar el nostre rebuig cap a la política de depredació urbanística que s’està duent a terme a la pràctica totalitat de les poblacions del País Valencià. El mal ja és ben conegut per tots: el capitalisme, la política de lliure mercat, enfonsa l’agricultura, obligant als llauradors a vendre les seues terres, per després els especuladors presentar multitud de Plans d’Actuació Integrada (PAI), incloent la majoria d’ells urbanitzacions de luxe amb milers de vivendes i camps de golf i que ja planegen sobre la immensa majoria de les comarques del país.
Pel que fa a la nostra comarca, la llavor de foscos interesos econòmics al voltant del sector de la construcció que suposà fa uns anys Terra Mítica no ha tardat a generar tota una espiral de frenètica barbàrie constructora, on les primeres poblacions ja afectades han estat les costaneres. Així, pobles com Dénia, Xàbia, Calp, Altea, La Nucia, L’Alfàs del Pi… ja fa anys que poden “gaudir” d’una massificació d’urbanitzacions, hotels, i xiringuitos diversos, fet que ha trastocat notablement la seua fisonomia, i per descomptat, el seu desenvolupament. I darrere d’aquesta primera onada, les constructores, insaciables, tracten d’estirar ara els tentacles cap a tota la resta de poblacions de La Marina: els golfistes i la resta de promotors ja escalfen motors per implantar-se a Pego, Gata, Sanet i Negrals, Ondara, Guadalest, Callosa, Finestrat, Benigembla…, per fagotitzar definitavament les Salines de Calp, el poc entorn de Riu Algar que pot quedar a Altea, per edificar kilòmetres i kilòmetres quadrats de serra al voltant de Terra Mítica i un llarg etc. Sols a La Marina Alta suposen 30.000 noves vivendes i la destrucció de 18 milions de m² de territori. Si parlàrem del País Valencià la llista seria senzillament inacable i esgarrifant.
A més, per si el brutal impacte mediambiental que aquests plans suposen fos poc, volem deixar palès, a més, l’agreujament que suposa el fet de que els nostres ajuntaments han deixat de fer-se càrrec dels que eren fins fa poc els seus ciutadans. La classe política no es preocupa ja, en absolut, de les necessitats d’infrastuctures i serveis dels pobles que governen, la necessitat de construir noves escoles i hospitals és gran, més encara amb el considerable augment de població provocat per la massiva construcció de vivendes. Si ja tenim colapse sanitari, imagineu-se el que ens espera. Tampoc es preocupen aquestos polítics de la veu dels homes i dones als quan diuen representar, car les úniques necessitats que ells entenen són les d’aprofitar aquesta nova cultura del “pilotasso” i gestionar la gallina de les urbanitzacions d’or mentre dure.
I si hui anomenem a polítics i empresaris constructors “Màfia Immòbiliaria” ho fem perquè és senzillament el que són: pura i simple màfia i, com a tal, es comporten amb tot aquell que gosa dur-los la contrària. Cal recordar a tothom que, sense anar massa lluny, aquest mateix any a La Marina s’han patit agressions explícites greus, com ara detencions, atacs a la llibertat d’expressió amb prohibicions d’actes o denúncies i judicis per part dels ajuntaments als ecologistes. Però des d’ací denunciem també que dia a dia, a molts dels nostres pobles, les persones que planten cara a l’especulació estan patint identificacions injustificades, amenaces d’agressió més o menys vetllades, pressions extraoficials per part dels ajuntaments, denúncies improcedents, atacs com ara destrosses de cotxes.... en una paraula, ens estan perseguint!
La llista de mètodes mafiosos que fan servir els mateixos que constantment s’omplen la boca de democràcia, es completa amb activitats ben fosques, i aclaridores a la vegada: suborns dins d’administracions públiques, percentatges sota mànega per a regidors d’urbanisme, compra de voluntats dins del poble per enfrontar uns veïns amb altres i una llei que els emparava, la LRAU, i els empararà, la LUV.
No obstant això, constatem per altra banda que cada vegada són majors les reaccions, i darrerament estem assistint a un nivell de mobilitzacions en defensa del territori com feia molts anys que no es donava al País Valencià. Cada vegada són més els que alcen la veu de la dignitat front a la màfia dels camps de golf, però el nombre de projectes urbanístics que se’ns ve al damunt és tan desmesurat que no hi ha cap altra eixida si desitgem seguir existint com a poble que aturar-los. Hem de ser conscients de que no hi haurà prou amb protestes i queixes, aquest cop només ens queda guanyar, per al qual considerem que encara s’han de pujar uns graons més, tant en el grau qualitatiu de les nostres protestes, com en la nostra pròpia organització com a moviment social. En aquest sentit, cal remarcar que últimament hem assistit a demostracions de poder popular molt significatives, a Benissa, a Xixona, a Ondara, a Sanet, a Beniatjar… on moviments veïnals han aturar projectes que semblaven estar ja tancats. Aquests casos no ens han de fer baixar els braços, car només són un primer pas. Però ens mostren el camí, atès que tots els casos neguen els dos pilars fonamentals en els quals es basen els especuladors per a tirar endavant seus projectes: que el poble deixe la política en mans dels polítics i fer-nos veure que l’aprovació dels plans urbanístics és cosa imparable i inevitable.
Però la suposada utopia està moltes vegades més a prop del que ens volen fer creure i l’urbanisme salvatge es pot aturar, precisament, fent que els homes i dones tornen a sentir les polítiques de desenvolupament dels seus pobles com a cosa pròpia i de la qual paga la pena fer-se’n càrrec. I no parlem, és obvi, de que aquesta implicació passe per cap dels partits polítics parlamentaristes existents, ja que tots aquestos són els que estan venent els nostres pobles, sinó que s’ha de construir en base a la creació de noves propostes i alternatives a aquests partits, com ho és el digníssim exemple de participació ciudadana d’Opció Aitana que s’està llançant a la nostra comarca i comarques properes. Animem a la gent, doncs, a la participació i dinamització en aquest projecte o en d’altres projectes participatius i assemblearis com ho podrien ser les assemblees comarcals populars o candidatures populars locals a aquells pobles on la realitat quotidiona ho permeta. Preservar la nostra terra bé s’ho val aquest esforç!
Per la Marina, guanyarem!!
Visca la Terra!
Marina Lliure.
Màfia Immobiliària: La Marina destrossada
Manifestació en defensa del territori
Dissabte 30 de Juliol a les 20:00 h
Llotja de peix de Dénia
PD: Animem a totes les plataformes a portar les seues pròpies pancartes i revindicacions, i a llegir si volen el seu propi comunicat en acabar la manifestació. Aquesta és una manifestació per denunciar TOTS els macropojectes urbanístics. Volem mostrar el nostre rebuig a aquesta situació als polítics, així com mostrar al turisme la situació que vivim.
El proper dissabte 30 de juliol, ixirem als carrers de Dénia, per a mostrar ben clar el nostre rebuig cap a la política de depredació urbanística que s’està duent a terme a la pràctica totalitat de les poblacions del País Valencià. El mal ja és ben conegut per tots: el capitalisme, la política de lliure mercat, enfonsa l’agricultura, obligant als llauradors a vendre les seues terres, per després els especuladors presentar multitud de Plans d’Actuació Integrada (PAI), incloent la majoria d’ells urbanitzacions de luxe amb milers de vivendes i camps de golf i que ja planegen sobre la immensa majoria de les comarques del país.
Pel que fa a la nostra comarca, la llavor de foscos interesos econòmics al voltant del sector de la construcció que suposà fa uns anys Terra Mítica no ha tardat a generar tota una espiral de frenètica barbàrie constructora, on les primeres poblacions ja afectades han estat les costaneres. Així, pobles com Dénia, Xàbia, Calp, Altea, La Nucia, L’Alfàs del Pi… ja fa anys que poden “gaudir” d’una massificació d’urbanitzacions, hotels, i xiringuitos diversos, fet que ha trastocat notablement la seua fisonomia, i per descomptat, el seu desenvolupament. I darrere d’aquesta primera onada, les constructores, insaciables, tracten d’estirar ara els tentacles cap a tota la resta de poblacions de La Marina: els golfistes i la resta de promotors ja escalfen motors per implantar-se a Pego, Gata, Sanet i Negrals, Ondara, Guadalest, Callosa, Finestrat, Benigembla…, per fagotitzar definitavament les Salines de Calp, el poc entorn de Riu Algar que pot quedar a Altea, per edificar kilòmetres i kilòmetres quadrats de serra al voltant de Terra Mítica i un llarg etc. Sols a La Marina Alta suposen 30.000 noves vivendes i la destrucció de 18 milions de m² de territori. Si parlàrem del País Valencià la llista seria senzillament inacable i esgarrifant.
A més, per si el brutal impacte mediambiental que aquests plans suposen fos poc, volem deixar palès, a més, l’agreujament que suposa el fet de que els nostres ajuntaments han deixat de fer-se càrrec dels que eren fins fa poc els seus ciutadans. La classe política no es preocupa ja, en absolut, de les necessitats d’infrastuctures i serveis dels pobles que governen, la necessitat de construir noves escoles i hospitals és gran, més encara amb el considerable augment de població provocat per la massiva construcció de vivendes. Si ja tenim colapse sanitari, imagineu-se el que ens espera. Tampoc es preocupen aquestos polítics de la veu dels homes i dones als quan diuen representar, car les úniques necessitats que ells entenen són les d’aprofitar aquesta nova cultura del “pilotasso” i gestionar la gallina de les urbanitzacions d’or mentre dure.
I si hui anomenem a polítics i empresaris constructors “Màfia Immòbiliaria” ho fem perquè és senzillament el que són: pura i simple màfia i, com a tal, es comporten amb tot aquell que gosa dur-los la contrària. Cal recordar a tothom que, sense anar massa lluny, aquest mateix any a La Marina s’han patit agressions explícites greus, com ara detencions, atacs a la llibertat d’expressió amb prohibicions d’actes o denúncies i judicis per part dels ajuntaments als ecologistes. Però des d’ací denunciem també que dia a dia, a molts dels nostres pobles, les persones que planten cara a l’especulació estan patint identificacions injustificades, amenaces d’agressió més o menys vetllades, pressions extraoficials per part dels ajuntaments, denúncies improcedents, atacs com ara destrosses de cotxes.... en una paraula, ens estan perseguint!
La llista de mètodes mafiosos que fan servir els mateixos que constantment s’omplen la boca de democràcia, es completa amb activitats ben fosques, i aclaridores a la vegada: suborns dins d’administracions públiques, percentatges sota mànega per a regidors d’urbanisme, compra de voluntats dins del poble per enfrontar uns veïns amb altres i una llei que els emparava, la LRAU, i els empararà, la LUV.
No obstant això, constatem per altra banda que cada vegada són majors les reaccions, i darrerament estem assistint a un nivell de mobilitzacions en defensa del territori com feia molts anys que no es donava al País Valencià. Cada vegada són més els que alcen la veu de la dignitat front a la màfia dels camps de golf, però el nombre de projectes urbanístics que se’ns ve al damunt és tan desmesurat que no hi ha cap altra eixida si desitgem seguir existint com a poble que aturar-los. Hem de ser conscients de que no hi haurà prou amb protestes i queixes, aquest cop només ens queda guanyar, per al qual considerem que encara s’han de pujar uns graons més, tant en el grau qualitatiu de les nostres protestes, com en la nostra pròpia organització com a moviment social. En aquest sentit, cal remarcar que últimament hem assistit a demostracions de poder popular molt significatives, a Benissa, a Xixona, a Ondara, a Sanet, a Beniatjar… on moviments veïnals han aturar projectes que semblaven estar ja tancats. Aquests casos no ens han de fer baixar els braços, car només són un primer pas. Però ens mostren el camí, atès que tots els casos neguen els dos pilars fonamentals en els quals es basen els especuladors per a tirar endavant seus projectes: que el poble deixe la política en mans dels polítics i fer-nos veure que l’aprovació dels plans urbanístics és cosa imparable i inevitable.
Però la suposada utopia està moltes vegades més a prop del que ens volen fer creure i l’urbanisme salvatge es pot aturar, precisament, fent que els homes i dones tornen a sentir les polítiques de desenvolupament dels seus pobles com a cosa pròpia i de la qual paga la pena fer-se’n càrrec. I no parlem, és obvi, de que aquesta implicació passe per cap dels partits polítics parlamentaristes existents, ja que tots aquestos són els que estan venent els nostres pobles, sinó que s’ha de construir en base a la creació de noves propostes i alternatives a aquests partits, com ho és el digníssim exemple de participació ciudadana d’Opció Aitana que s’està llançant a la nostra comarca i comarques properes. Animem a la gent, doncs, a la participació i dinamització en aquest projecte o en d’altres projectes participatius i assemblearis com ho podrien ser les assemblees comarcals populars o candidatures populars locals a aquells pobles on la realitat quotidiona ho permeta. Preservar la nostra terra bé s’ho val aquest esforç!
Per la Marina, guanyarem!!
Visca la Terra!
Marina Lliure.
Màfia Immobiliària: La Marina destrossada
Manifestació en defensa del territori
Dissabte 30 de Juliol a les 20:00 h
Llotja de peix de Dénia
PD: Animem a totes les plataformes a portar les seues pròpies pancartes i revindicacions, i a llegir si volen el seu propi comunicat en acabar la manifestació. Aquesta és una manifestació per denunciar TOTS els macropojectes urbanístics. Volem mostrar el nostre rebuig a aquesta situació als polítics, així com mostrar al turisme la situació que vivim.
Comments:
<< Home
Pretextándose procurar “apartamentos de verano para todos” como oferta “turística” cuando los veranos son cada vez más tórridos y calurosos, y más peligroso el sol directo sobre la piel humana, los PGOU del litoral de nuestra Comunidad Valenciana, anteponiendo el interés económico rápido al sostenible, previeron una explotación urbanística e inmobiliaria, dirigida a copar todo el espacio con apartamentos orientados al sol, configurando un paisaje urbano, de resultado idéntico al de cualquier barriada moderna de una ciudad cualquiera, a costa de desplazar el paisaje definitorio de aquellos LUGARES, deformándolos, que en su origen significaban el atractivo que llamó y sedujo al visitante, en donde preponderaban como carácter dominante, o de influencia, las bellezas naturales y su visión, por encima del espacio antropizado desvirtuador del original que, creciendo y desarrollándose sin integrarse en aquellos caracteres ni respetándolos en su rededor, carece de sentido.
Y es peligroso, porque deriva en lo anti-turístico. Impacta como una contaminación enajenante, fuera de su propio entorno natural, tradicional, o rústico, no adaptándolo, sino por el contrario, dichas materias primas las aplastan bajo un insípido hormigón vulgar y de fábrica, sin dejar ni añadir nada que lo diferencie de otro sitio. Diseño y materiales están copiados de otra parte como si no tuviéramos etnografía propia que conservar o reproducir, como expresión de nuestra originalidad.
Cuando nuestro territorio rural y pueblos valencianos equivalgan a ser la misma montaña de bloques en hilera de apartamentos a pie de acera que se da en la Malvarrosa de Valencia, o en Salou, o en Castelldefells, y tantos otros sitios, no hará falta desplazarse desde tan lejos para encontrarnos en un lugar no muy diferente, como podrían serlo, para asarnos del calor refractado por asépticos muros, hirvientes al sol, sin otra visión como horizonte, que la angustia de muros y ventanas hirvientes al sol, que en definitiva sustituyen y tapan el paisaje rústico o natural, bajo cuyo impacto e influencia embaucados por sus bellezas, hoy amenazadas, deseábamos vivir, los VALENCIANOS.
Publica un comentari a l'entrada
Y es peligroso, porque deriva en lo anti-turístico. Impacta como una contaminación enajenante, fuera de su propio entorno natural, tradicional, o rústico, no adaptándolo, sino por el contrario, dichas materias primas las aplastan bajo un insípido hormigón vulgar y de fábrica, sin dejar ni añadir nada que lo diferencie de otro sitio. Diseño y materiales están copiados de otra parte como si no tuviéramos etnografía propia que conservar o reproducir, como expresión de nuestra originalidad.
Cuando nuestro territorio rural y pueblos valencianos equivalgan a ser la misma montaña de bloques en hilera de apartamentos a pie de acera que se da en la Malvarrosa de Valencia, o en Salou, o en Castelldefells, y tantos otros sitios, no hará falta desplazarse desde tan lejos para encontrarnos en un lugar no muy diferente, como podrían serlo, para asarnos del calor refractado por asépticos muros, hirvientes al sol, sin otra visión como horizonte, que la angustia de muros y ventanas hirvientes al sol, que en definitiva sustituyen y tapan el paisaje rústico o natural, bajo cuyo impacto e influencia embaucados por sus bellezas, hoy amenazadas, deseábamos vivir, los VALENCIANOS.
# posted by 
: 12:40 a. m.
: 12:40 a. m.<< Home
