dissabte, de juliol 30, 2005
ELS DUBTES QUE RODETGEN ALS INFORMES UJI versus ABOCADOR “LA BASSSA”
Sussanna Anglés i Querol.
ELS DUBTES QUE RODETGEN ALS INFORMES UJI versus ABOCADOR “LA BASSSA”.
El plànol que acompanya aquestes reflexions, és el lloc part de la partida de LA BASSA , terme municipal de Cervera del Maestrat, però que és propietat, tota íntegra ,de calijons. Alguns dels quals ja estan pensant en pressionar a les autoritats pertinents per a demanar que aquests terrenys, ja que són tots propietat de calijons, passen a formar part del terme municipal de Càlig. Perqué, entre d´altres coses ,argumenten que des de Cervera ,sempre ,se les han vist i desitjat per a que arreglen els trams de camí que, sent terme municipal d´ells, han estat sempre un “pedregal” ,a més sense arreglar, i si s´els han vulgut arreglar els ha tocat arromangar-se als calijons i això que les Contribucions, com és lògic, es paguen a Cervera.
Però per a dubtes aquests que es desprenen arran informes ,per exemple el de a UJI : a la Universitat Jaume I li encomanen un estudi, sota el conveni Universitat Empresa. Qui li encomana? .La UTE ,mitjançant Teconma? Que és qui paga i que, sense dir-ho públicament, volen sentir un determinat dictàment ?, el Consorci?, hi ha hagut acords, sota mà, per part d´alguns polítics i/ o compensacions—ara, em refereixo a compensacions polítiques--?.
El que està més que clar, és que a l´hora de justificar la ubicació a aquest lloc que no surt ni a l´ informe previ d´ estudi de llocs: on n´hi ha , fins i tot set llocs considerats , però no s´anomena en cap moment LA BASSA,. Qui és la persona: tècnic o polític que fica aquest nom damunt la taula?. Per què calla?. Si sigués per a construir un Hospital , un pavelló d´ esports, un parc de bombers forestals o un Institut....mancarien medalles i , aleshores, tots: tècnics, estudiosos i polítics serien els primers en atribuir-se els mèrits. Ara, sota aquest silenci, permeteu-me que vos diga, que , a qui sigui el responsable ,li tremola la mà des de la covardia i la inseguretat que pot portar-li el futur de la salut integral de tota una important zona.
Però sota l´ aval d´aquest estudi, també apuntalen les seues opinions, altres personatges influents en la opinió pública: comentaristes que, segurament mai han anat amb un tècnic a visitar el lloc ni han contrastat la informació que s´els ha facilitat o que s´els ha ofert.
L´ Estudi UJI es va fer a uns 800 metres de la delimitació del lloc on es pensa ubicar l´abocador--- el lloc indicat dins el plànol – i si mireu la foto dels excursionistes, passant pel davant d´aquesta “singlera” --- formació rocosa--, està feta als terrenys on la UJI va fer l´ estudi—foto propietat Fotoclub La Torre de Càlig--. Per això ,és precís, també, que mireu el plànol. La zona, delimitada en color roig ,és la que ocuparà l´ abocador o la planta de tractament de RSU; la delimitada en blau és la que inclou la zona on es pensen puguen haver-hi possibles ampliacions. Voleu dir que ,amb els macro-projectes urbanístics que hi ha en la ment del que podríem reconèixer “gran capital”—sovint especulatiu, cadascú té una vocació--- no hi hauran més deixalles i, per tant, més problemes per a la capacitat de la futura planta?, així es tindria fer més gran, no?, per això ja comencen per dir-ho i planificar-ho. Aguantaran els terrenys?
Tornem al plànol i a explicar-vos allò que està senyalat:
En primer lloc, senyalar ,que es tracta d´un paisatge “càrstic” on apareixen formacions com “dolines” i singles, formacions geològiques que no s´ ubicarien en un paisatge argilós. Una altra formació geològica que està present als paisatges càrstics és el “lapiaz”, que és una roca molt dissolta amb “grestes” impressionants, com a ganivets, .
La UJI ,no fa les analítiques dels punts assenyalats, signa l´ estudi, però les analítiques dels minerals i demés , els fa una altra empresa :GEOLAB a la que , per cert, encara no s´ha tingut, des de la Plataforma, un accés facilitat, només s´ha pogut fer-se amb allò que reflexa la UJI, que no els fica complets.
Hi ha seriosos dubtes sobre les analítiques del punt 4. Havent pogut trobar 2 metres de terra. Més endavant s´ explica amb més claretat.
És un estudi, segons argumentacions de la Plataforma, fet amb poquíssim rigor científic , ja que es va fer l´ assaig de permeabilitat al novembre del 2003, quan el terreny estava empapat per les aigües de les pluges de la tardor. Una anècdota: les rodes de la màquina, que feia els sondeig, es van afonar fins la roca.
Seriosos dubtes, també, sobre el sondeig que indica el punt 3 , perqué en una zona càrstica es dubtós que es tingui un coeficient de permeabilitat: K= 10 –elevat a menys 11—metres de penetració en la terra per segon. Això indica poquíssima capacitat de permeabilitat en la terra , però en la zona de l´ argila--- zona Clots--, primer enclavament en el Pla Zonal nª1—hi havia un estudi, demanat per TECONMA, on els resultats són de K= 2´67 per 10--- elevat a menys 8--- metres de penetració a la terra per segon.
Conclusió: la zona de LA BASSA és unes 500 vegades menys permeable que a la mina d´ argila--- Zona Clots , primer enclavament del Pla Zonal nª1---.
RESULTATS QUE ES REFLEXEN A L´INFORME UJI QUE VA FER GEOLAB—20-11-2003-.
Punt 1 o ,allò que és mateix sondeig 1:
Terra fins a 1 metre 20 centímetres . De 1 metre 20 cm a 10 metres, zona calcàreca amb 3 nivells fracturats i “grietes” de dissolució.
Punt 2 o , allò que és el mateix, sondeig 2:
!/2 metres de terra. De mig metre a 10 metres: roca calcàrea amb tres nivells fracturats amb “grietes” de dissolució.
Punt 3 o allò que és el mateix, sondeig 3:
40 centímetres de terra de 0´4 a 10 metres de roca calcàrea amb 3 nivells fracturats amb “grietes” de dissolució.
Punt 4 o, el que és el mateix, sondeig 4:
Fins dos metes de terra i de dos metres a 9 metres, roca calcàrea amb dos nivells fracturats—un d´ells d´un metre i 50 centímetres de “grietes” de dissolució.
El terme o el mot de terra, es refereix a cobertura vegetal.
Què hi ha a la cobertura vegetal del sondeig 2 i 4 on fan, a més, l´ analítica granulomètrica?
Al sondeig 4, la mostra estudiada que s´ extrau ; entre un metre i 20 centímetres i 1 metre i 50 centímetres, hi ha :
32´5% de graves i arenes-, fins a 0´082 mm de diàmetre.
67´5% d´ argiles igual o inferior a 0´82mm. Ells ho consideren, ja, argila, però es considera argila a partir de 0´001 mm de diàmetre.
Al sondeig 2, mostra que s´ extrau, entre 1 mtre´35 centímetres i 1 metre i 45 centímetres de profunditat, hi ha:
85´2%.- graves i arenes.
14´8% .- igual o inferior a 0´82 mm de diàmetre.
A partir d´aquests resultats, consideren, (des de la Plataforma encara es pregunten : qui?), que tot els fons de LA BASSA són d´ argila i, per tant, poc permeables.
A més , en aquesta zona hi ha avencs, per exemple—si mireu el plànol--- entre el sondeig 2 i 4 hi ha dos avencs que es poden veure.
ELS DUBTES QUE RODETGEN ALS INFORMES UJI versus ABOCADOR “LA BASSSA”.
El plànol que acompanya aquestes reflexions, és el lloc part de la partida de LA BASSA , terme municipal de Cervera del Maestrat, però que és propietat, tota íntegra ,de calijons. Alguns dels quals ja estan pensant en pressionar a les autoritats pertinents per a demanar que aquests terrenys, ja que són tots propietat de calijons, passen a formar part del terme municipal de Càlig. Perqué, entre d´altres coses ,argumenten que des de Cervera ,sempre ,se les han vist i desitjat per a que arreglen els trams de camí que, sent terme municipal d´ells, han estat sempre un “pedregal” ,a més sense arreglar, i si s´els han vulgut arreglar els ha tocat arromangar-se als calijons i això que les Contribucions, com és lògic, es paguen a Cervera.
Però per a dubtes aquests que es desprenen arran informes ,per exemple el de a UJI : a la Universitat Jaume I li encomanen un estudi, sota el conveni Universitat Empresa. Qui li encomana? .La UTE ,mitjançant Teconma? Que és qui paga i que, sense dir-ho públicament, volen sentir un determinat dictàment ?, el Consorci?, hi ha hagut acords, sota mà, per part d´alguns polítics i/ o compensacions—ara, em refereixo a compensacions polítiques--?.
El que està més que clar, és que a l´hora de justificar la ubicació a aquest lloc que no surt ni a l´ informe previ d´ estudi de llocs: on n´hi ha , fins i tot set llocs considerats , però no s´anomena en cap moment LA BASSA,. Qui és la persona: tècnic o polític que fica aquest nom damunt la taula?. Per què calla?. Si sigués per a construir un Hospital , un pavelló d´ esports, un parc de bombers forestals o un Institut....mancarien medalles i , aleshores, tots: tècnics, estudiosos i polítics serien els primers en atribuir-se els mèrits. Ara, sota aquest silenci, permeteu-me que vos diga, que , a qui sigui el responsable ,li tremola la mà des de la covardia i la inseguretat que pot portar-li el futur de la salut integral de tota una important zona.
Però sota l´ aval d´aquest estudi, també apuntalen les seues opinions, altres personatges influents en la opinió pública: comentaristes que, segurament mai han anat amb un tècnic a visitar el lloc ni han contrastat la informació que s´els ha facilitat o que s´els ha ofert.
L´ Estudi UJI es va fer a uns 800 metres de la delimitació del lloc on es pensa ubicar l´abocador--- el lloc indicat dins el plànol – i si mireu la foto dels excursionistes, passant pel davant d´aquesta “singlera” --- formació rocosa--, està feta als terrenys on la UJI va fer l´ estudi—foto propietat Fotoclub La Torre de Càlig--. Per això ,és precís, també, que mireu el plànol. La zona, delimitada en color roig ,és la que ocuparà l´ abocador o la planta de tractament de RSU; la delimitada en blau és la que inclou la zona on es pensen puguen haver-hi possibles ampliacions. Voleu dir que ,amb els macro-projectes urbanístics que hi ha en la ment del que podríem reconèixer “gran capital”—sovint especulatiu, cadascú té una vocació--- no hi hauran més deixalles i, per tant, més problemes per a la capacitat de la futura planta?, així es tindria fer més gran, no?, per això ja comencen per dir-ho i planificar-ho. Aguantaran els terrenys?
Tornem al plànol i a explicar-vos allò que està senyalat:
En primer lloc, senyalar ,que es tracta d´un paisatge “càrstic” on apareixen formacions com “dolines” i singles, formacions geològiques que no s´ ubicarien en un paisatge argilós. Una altra formació geològica que està present als paisatges càrstics és el “lapiaz”, que és una roca molt dissolta amb “grestes” impressionants, com a ganivets, .
La UJI ,no fa les analítiques dels punts assenyalats, signa l´ estudi, però les analítiques dels minerals i demés , els fa una altra empresa :GEOLAB a la que , per cert, encara no s´ha tingut, des de la Plataforma, un accés facilitat, només s´ha pogut fer-se amb allò que reflexa la UJI, que no els fica complets.
Hi ha seriosos dubtes sobre les analítiques del punt 4. Havent pogut trobar 2 metres de terra. Més endavant s´ explica amb més claretat.
És un estudi, segons argumentacions de la Plataforma, fet amb poquíssim rigor científic , ja que es va fer l´ assaig de permeabilitat al novembre del 2003, quan el terreny estava empapat per les aigües de les pluges de la tardor. Una anècdota: les rodes de la màquina, que feia els sondeig, es van afonar fins la roca.
Seriosos dubtes, també, sobre el sondeig que indica el punt 3 , perqué en una zona càrstica es dubtós que es tingui un coeficient de permeabilitat: K= 10 –elevat a menys 11—metres de penetració en la terra per segon. Això indica poquíssima capacitat de permeabilitat en la terra , però en la zona de l´ argila--- zona Clots--, primer enclavament en el Pla Zonal nª1—hi havia un estudi, demanat per TECONMA, on els resultats són de K= 2´67 per 10--- elevat a menys 8--- metres de penetració a la terra per segon.
Conclusió: la zona de LA BASSA és unes 500 vegades menys permeable que a la mina d´ argila--- Zona Clots , primer enclavament del Pla Zonal nª1---.
RESULTATS QUE ES REFLEXEN A L´INFORME UJI QUE VA FER GEOLAB—20-11-2003-.
Punt 1 o ,allò que és mateix sondeig 1:
Terra fins a 1 metre 20 centímetres . De 1 metre 20 cm a 10 metres, zona calcàreca amb 3 nivells fracturats i “grietes” de dissolució.
Punt 2 o , allò que és el mateix, sondeig 2:
!/2 metres de terra. De mig metre a 10 metres: roca calcàrea amb tres nivells fracturats amb “grietes” de dissolució.
Punt 3 o allò que és el mateix, sondeig 3:
40 centímetres de terra de 0´4 a 10 metres de roca calcàrea amb 3 nivells fracturats amb “grietes” de dissolució.
Punt 4 o, el que és el mateix, sondeig 4:
Fins dos metes de terra i de dos metres a 9 metres, roca calcàrea amb dos nivells fracturats—un d´ells d´un metre i 50 centímetres de “grietes” de dissolució.
El terme o el mot de terra, es refereix a cobertura vegetal.
Què hi ha a la cobertura vegetal del sondeig 2 i 4 on fan, a més, l´ analítica granulomètrica?
Al sondeig 4, la mostra estudiada que s´ extrau ; entre un metre i 20 centímetres i 1 metre i 50 centímetres, hi ha :
32´5% de graves i arenes-, fins a 0´082 mm de diàmetre.
67´5% d´ argiles igual o inferior a 0´82mm. Ells ho consideren, ja, argila, però es considera argila a partir de 0´001 mm de diàmetre.
Al sondeig 2, mostra que s´ extrau, entre 1 mtre´35 centímetres i 1 metre i 45 centímetres de profunditat, hi ha:
85´2%.- graves i arenes.
14´8% .- igual o inferior a 0´82 mm de diàmetre.
A partir d´aquests resultats, consideren, (des de la Plataforma encara es pregunten : qui?), que tot els fons de LA BASSA són d´ argila i, per tant, poc permeables.
A més , en aquesta zona hi ha avencs, per exemple—si mireu el plànol--- entre el sondeig 2 i 4 hi ha dos avencs que es poden veure.
