divendres, d’abril 14, 2006
Moció del Bloc a Vila-real contra l'abocador RTP de Fanzara.
Video del programa TVE2 Línia 900 Triangulo tóxico.El BLOC de Vila-real ha presentant una moció al Ple de l'ajuntament per la paralització del projecte d'abocador de residus tòxics i perillosos a Fanzara. Si bé el paratge
de Fanzara on hi ha projectat l'abocador de residus tòxics i perillosos pot dir-se que és la porta d'entrada a la comarca de l'Alt Millars, aquest lloc és també on naix el més important dels barrancs que té Vila-real: el barranc de Ràtils.Aquest projecte a més d'amenaçar els aqüífers d'Onda, a llarg termini té la capacitat de causar la contaminació dels nostre barranc més preuat, el barranc de Ràtils. Cal dir que aquest curs natural d'aigua, a l'inici duu el nom de barranc del Llosar, després es coneix com a barranc de Beniparrell i ja un poc més avall, només passar el nucli de la població d'Onda, ja es diu el barranc de Ràtils.
Moció presentada:
PASQUAL BATALLA I LLORENS, REGIDOR MEMBRE DEL GRUP MUNICIPAL DEL BLOC, atenent al que disposa l’art. 97 del ROFJ (RD 2568/1986), presenta davant del Plenari de l’Ajuntament de Vila-real la següent moció:
Al conjunt del territori espanyol es generen al voltant de 2 milions de tones de residus tòxics i perillosos l’any, i la xifra està augmentant. Fins ara les comunitats autònomes que no disposaven de dipòsits per a aquests productes resolien la situació duent les seues deixalles tòxiques a altres territoris, a canvi d’un cànon. No obstant això, les noves normatives apliquen el principi de proximitat: que cadascú gestione els seus fems. El conflicte sorgeix a l’hora d’haver d’ubicar aquests abocadors.
El País Valencià és, dins de l’Estat, la tercera autonomia que més residus d’aquesta categoria en genera. Així, entre els productes tòxics, tenen una especial importància els denominats “perillosos”, quant a l’amenaça que suposen per a la salut humana i l’entorn en cas d’emissió per accident o pèrdua en el transport, tractament de forma indeguda o dipòsit en llocs inadequats. Cal considerar “Residu Tòxic i Perillós” (RTP) tot residu que compleix qualsevol d’aquests criteris: inflamabilitat, reactivitat, corrosivitat i/o toxicitat. Aquests residus poden ser originats a hospitals, indústries, centres de recerca...
Des del BLOC considerem que una gestió adequada dels RTP ha de considerar les seues característiques, volum; i fonamentalment: localització, tot alhora contemplant les següents accions:
1) Minimitzar les quantitats generades mitjançant la modificació dels processos industrials.
2) Transferència dels residus a altres indústries que els puguen reutilitzar.
3) Reutilització dels residus o subjecció a tractaments físics, químics o biològics que els facen menys perillosos o innocus.
4) Disposició dins abocadors segurs des del punt de vista sanitari i ambiental.
És utòpic pensar que els RTP vagen a desaparéixer, per la qual cosa cal dissenyar alternatives de gestió que estiguen adreçades a la reducció com a prioritat, però també al seu tractament per tal de fer minvar la seua toxicitat i perillositat, tot evitant dipositar-los en llocs inconvenients.
Així, pel que fa al nostre entorn més immediat, el municipi de Fanzara (l’Alt Millars) ja ha donat el vist-i-plau a un projecte d’abocador de residus tòxics i perillosos. Ara, la Generalitat ha de decidir si aprova o denega el projecte. S’ha posat de manifest que deixar la ubicació d’aquests abcadors en mans dels alcaldes i les empreses pot acabar provocant situacions tan inversemblants com ara que s’instal•len tres abocadors de RTP en un triangle de només 50 km, com és el cas. Així, hem d’afegir a aquesta llista l’abocador de les Coves de Vinromà (la Plana Alta) i el de la Salzadella (Baix Maestrat).
L’equilibri precari que hi ha a la nostra comarca entre les zones industrials, agrícoles, residencials i boscoses o de l’antic secà podria trencar-se definitivament si es duu a terme el “polígon industrial” previst només passar l’ermita del Salvador d’Onda.
Cal dir sobre la ubicació d’aquest abocador, situat a un indret denominat, “Sector 4 – Baladrar de Fanzara”, que una part important del subministrament d’aigua potable d’Onda prové de la Font del Baladrar. Donada l’alta perillositat de les matèries que van a ser tractades i dipositades en la zona, es posa de manifest la incompatibilitat del pas d’una tuberia que subministre aigua potable. De fet, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha informat desfavorablement a la modificació puntual del PGOU de Fanzara a la rodalia del la font del Baladrar per tal de situar aquesta planta de residus.
A més, entre la zona de l’abocador i el nucli urbà d’Onda hi ha multitud de captacions d’aigua, per a ús domèstic o per a reg de cítrics. Una indústria de tractament de substàncies perilloses que s’instal•lara en aquesta àrea se situaria en un terreny geològic permeable, la qual cosa implica el pas de contaminants, per acció de la circulació d’aigües en superfície, cap a l’aqüífer.
Aquest abocador afecta, a més a un dels paratges més representatius de la nostra comarca: el Parc Natural de la Serra d’Espadà. L’article 64 del Decret 218/1997, pel qual s’aprova el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d’Espadà indica que aquest espai està classificat com a àrea natural, atenent la seua qualificació d’àrea d’amortiment d’impactes del Parc Natural de la Serra d’Espadà, almenys abans del pas de sòl rústic a urbà industrial. La zona conforma una unitat paisatgística de gran valor, amb tot el que la vista pot albirar des d’allí, excepte, naturalment, la carretera. Cal considerar que aquest espai és justament la porta d’entrada de la comarca de l’Alt Millars.
Finalment, cal tindre en compte un aspecte que ateny directament Vila-real. Bona part de les aigües pluvials del lloc on vol instal•lar-se l’abocador de RTP van a parar al barranc del Llosar, que desemboca en el de Beniparrell, el qual no és un altre que el nostre barranc de Ràtils, uns quilòmetres més amunt. Recordem que després el barranc de Ràtils desemboca al riu Sec o Anna just al límit amb Borriana i així les seues aigües superficials i l’aqüífer associat, arriben a entrar el contacte amb el mar al Clot de la Mare de Déu (espai natural municipal protegit).
Açò significa que l’abocador de RTP està projectat per a ser instal•lat en el naixement mateix del barranc de Ràtils, la qual cosa resulta absolutament incongruent amb un projecte industrial que ha d’habilitar-se dins les màximes garanties de seguretat. El BLOC ja ha manifestat reiteradament que, ara mateix, el barranc de Ràtils, en la seua part alta i mitja, té problemes per canalitzar tota l’aigua que rep. Aquests problemes tendiran a incrementar-se per l’augment de les aportacions procedents del Sector 4 – Baladrar.
Així, el barranc de Ràtils en aquella zona es tracta d’un espai ben conservat, amb abundància d’espècies vegetals, algunes d’elles protegides. Com que no està prevista cap acció en el polígon sobre les aigües pluvials, no seria improbable que aparegueren alguns contaminants en l’aigua del barranc. Els efectes serien negatius en la pròpia vegetació d’aquest curs natural d’aigua i també en les nombroses captacions d’aigua a poca profunditat que hi ha a les seues vores, en les partides del Tis, Sala, Beniparrell i Torrassa d’Onda i més avall, ja dins el terme de Vila-real. Algú podria imaginar que s’instal•lara un abocador de residus tòxics al naixement del riu Millars?
Pels motius adés assenyalats, el Grup Municipal del Bloc presenta al Ple de l’Ajuntament de Vila-real, per tal de debatre i, si s’escau aprovar, els següents A C O R D S:
a) L’Ajuntament de Vila-real instarà la Conselleria de Territori i Habitatge a què no informe favorablement al projecte d’abocador de residus tòxics i perillosos a Fanzara, mentre no es constituisca la Comissió de Seguiment de l’Acord Marc de Residus.
b) L’Ajuntament de Vila-real instarà la Conselleria de Territori i Habitatge a què, una vegada constituïda la Comissió de Seguiment de l’Acord Marc de Residus, analitze la problemàtica de la situació dels abocadors de RTP, i faça les accions adients per tal que es redacte un Pla Zonal que servisca per a donar solució al problema dels residus, tractant-lo dins una visió integral d’ordenació del territori.
c) L’Ajuntament de Vila-real comunicarà la seua posició contrària a l’execució d’aquest abocador a la Comissió de Seguiment de l’Acord Marc de Residus, una volta constituïda. Aquest pronunciament prendrà com a fonament l’afecció que produiria l’esmentada activitat sobre el barranc de Ràtils i l’aqüífer associat.
Vila-real, a 12 d’abril de 2006.
Pasqual Batalla i Llorens
Regidor del G.M. BLOC Vila-real
de Fanzara on hi ha projectat l'abocador de residus tòxics i perillosos pot dir-se que és la porta d'entrada a la comarca de l'Alt Millars, aquest lloc és també on naix el més important dels barrancs que té Vila-real: el barranc de Ràtils.Aquest projecte a més d'amenaçar els aqüífers d'Onda, a llarg termini té la capacitat de causar la contaminació dels nostre barranc més preuat, el barranc de Ràtils. Cal dir que aquest curs natural d'aigua, a l'inici duu el nom de barranc del Llosar, després es coneix com a barranc de Beniparrell i ja un poc més avall, només passar el nucli de la població d'Onda, ja es diu el barranc de Ràtils.Moció presentada:
PASQUAL BATALLA I LLORENS, REGIDOR MEMBRE DEL GRUP MUNICIPAL DEL BLOC, atenent al que disposa l’art. 97 del ROFJ (RD 2568/1986), presenta davant del Plenari de l’Ajuntament de Vila-real la següent moció:
Al conjunt del territori espanyol es generen al voltant de 2 milions de tones de residus tòxics i perillosos l’any, i la xifra està augmentant. Fins ara les comunitats autònomes que no disposaven de dipòsits per a aquests productes resolien la situació duent les seues deixalles tòxiques a altres territoris, a canvi d’un cànon. No obstant això, les noves normatives apliquen el principi de proximitat: que cadascú gestione els seus fems. El conflicte sorgeix a l’hora d’haver d’ubicar aquests abocadors.
El País Valencià és, dins de l’Estat, la tercera autonomia que més residus d’aquesta categoria en genera. Així, entre els productes tòxics, tenen una especial importància els denominats “perillosos”, quant a l’amenaça que suposen per a la salut humana i l’entorn en cas d’emissió per accident o pèrdua en el transport, tractament de forma indeguda o dipòsit en llocs inadequats. Cal considerar “Residu Tòxic i Perillós” (RTP) tot residu que compleix qualsevol d’aquests criteris: inflamabilitat, reactivitat, corrosivitat i/o toxicitat. Aquests residus poden ser originats a hospitals, indústries, centres de recerca...
Des del BLOC considerem que una gestió adequada dels RTP ha de considerar les seues característiques, volum; i fonamentalment: localització, tot alhora contemplant les següents accions:
1) Minimitzar les quantitats generades mitjançant la modificació dels processos industrials.
2) Transferència dels residus a altres indústries que els puguen reutilitzar.
3) Reutilització dels residus o subjecció a tractaments físics, químics o biològics que els facen menys perillosos o innocus.
4) Disposició dins abocadors segurs des del punt de vista sanitari i ambiental.
És utòpic pensar que els RTP vagen a desaparéixer, per la qual cosa cal dissenyar alternatives de gestió que estiguen adreçades a la reducció com a prioritat, però també al seu tractament per tal de fer minvar la seua toxicitat i perillositat, tot evitant dipositar-los en llocs inconvenients.
Així, pel que fa al nostre entorn més immediat, el municipi de Fanzara (l’Alt Millars) ja ha donat el vist-i-plau a un projecte d’abocador de residus tòxics i perillosos. Ara, la Generalitat ha de decidir si aprova o denega el projecte. S’ha posat de manifest que deixar la ubicació d’aquests abcadors en mans dels alcaldes i les empreses pot acabar provocant situacions tan inversemblants com ara que s’instal•len tres abocadors de RTP en un triangle de només 50 km, com és el cas. Així, hem d’afegir a aquesta llista l’abocador de les Coves de Vinromà (la Plana Alta) i el de la Salzadella (Baix Maestrat).
L’equilibri precari que hi ha a la nostra comarca entre les zones industrials, agrícoles, residencials i boscoses o de l’antic secà podria trencar-se definitivament si es duu a terme el “polígon industrial” previst només passar l’ermita del Salvador d’Onda.
Cal dir sobre la ubicació d’aquest abocador, situat a un indret denominat, “Sector 4 – Baladrar de Fanzara”, que una part important del subministrament d’aigua potable d’Onda prové de la Font del Baladrar. Donada l’alta perillositat de les matèries que van a ser tractades i dipositades en la zona, es posa de manifest la incompatibilitat del pas d’una tuberia que subministre aigua potable. De fet, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha informat desfavorablement a la modificació puntual del PGOU de Fanzara a la rodalia del la font del Baladrar per tal de situar aquesta planta de residus.
A més, entre la zona de l’abocador i el nucli urbà d’Onda hi ha multitud de captacions d’aigua, per a ús domèstic o per a reg de cítrics. Una indústria de tractament de substàncies perilloses que s’instal•lara en aquesta àrea se situaria en un terreny geològic permeable, la qual cosa implica el pas de contaminants, per acció de la circulació d’aigües en superfície, cap a l’aqüífer.
Aquest abocador afecta, a més a un dels paratges més representatius de la nostra comarca: el Parc Natural de la Serra d’Espadà. L’article 64 del Decret 218/1997, pel qual s’aprova el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d’Espadà indica que aquest espai està classificat com a àrea natural, atenent la seua qualificació d’àrea d’amortiment d’impactes del Parc Natural de la Serra d’Espadà, almenys abans del pas de sòl rústic a urbà industrial. La zona conforma una unitat paisatgística de gran valor, amb tot el que la vista pot albirar des d’allí, excepte, naturalment, la carretera. Cal considerar que aquest espai és justament la porta d’entrada de la comarca de l’Alt Millars.
Finalment, cal tindre en compte un aspecte que ateny directament Vila-real. Bona part de les aigües pluvials del lloc on vol instal•lar-se l’abocador de RTP van a parar al barranc del Llosar, que desemboca en el de Beniparrell, el qual no és un altre que el nostre barranc de Ràtils, uns quilòmetres més amunt. Recordem que després el barranc de Ràtils desemboca al riu Sec o Anna just al límit amb Borriana i així les seues aigües superficials i l’aqüífer associat, arriben a entrar el contacte amb el mar al Clot de la Mare de Déu (espai natural municipal protegit).
Açò significa que l’abocador de RTP està projectat per a ser instal•lat en el naixement mateix del barranc de Ràtils, la qual cosa resulta absolutament incongruent amb un projecte industrial que ha d’habilitar-se dins les màximes garanties de seguretat. El BLOC ja ha manifestat reiteradament que, ara mateix, el barranc de Ràtils, en la seua part alta i mitja, té problemes per canalitzar tota l’aigua que rep. Aquests problemes tendiran a incrementar-se per l’augment de les aportacions procedents del Sector 4 – Baladrar.
Així, el barranc de Ràtils en aquella zona es tracta d’un espai ben conservat, amb abundància d’espècies vegetals, algunes d’elles protegides. Com que no està prevista cap acció en el polígon sobre les aigües pluvials, no seria improbable que aparegueren alguns contaminants en l’aigua del barranc. Els efectes serien negatius en la pròpia vegetació d’aquest curs natural d’aigua i també en les nombroses captacions d’aigua a poca profunditat que hi ha a les seues vores, en les partides del Tis, Sala, Beniparrell i Torrassa d’Onda i més avall, ja dins el terme de Vila-real. Algú podria imaginar que s’instal•lara un abocador de residus tòxics al naixement del riu Millars?
Pels motius adés assenyalats, el Grup Municipal del Bloc presenta al Ple de l’Ajuntament de Vila-real, per tal de debatre i, si s’escau aprovar, els següents A C O R D S:
a) L’Ajuntament de Vila-real instarà la Conselleria de Territori i Habitatge a què no informe favorablement al projecte d’abocador de residus tòxics i perillosos a Fanzara, mentre no es constituisca la Comissió de Seguiment de l’Acord Marc de Residus.
b) L’Ajuntament de Vila-real instarà la Conselleria de Territori i Habitatge a què, una vegada constituïda la Comissió de Seguiment de l’Acord Marc de Residus, analitze la problemàtica de la situació dels abocadors de RTP, i faça les accions adients per tal que es redacte un Pla Zonal que servisca per a donar solució al problema dels residus, tractant-lo dins una visió integral d’ordenació del territori.
c) L’Ajuntament de Vila-real comunicarà la seua posició contrària a l’execució d’aquest abocador a la Comissió de Seguiment de l’Acord Marc de Residus, una volta constituïda. Aquest pronunciament prendrà com a fonament l’afecció que produiria l’esmentada activitat sobre el barranc de Ràtils i l’aqüífer associat.
Vila-real, a 12 d’abril de 2006.
Pasqual Batalla i Llorens
Regidor del G.M. BLOC Vila-real
