dilluns, d’abril 03, 2006
¿Incineració sostenible?
L'empresa Ecoenergia Montsià-Maestrat ha iniciat les obres de la futura planta de revalorització de residus del moble al nou polígon de la Sénia. Des de fora es podria veure com una ....inofensiva bio-incineradora, diferenciant-la de les incineradores convencionals de residus sòlids urbans, com la de Constantí, o de les plantes de cogeneració a partir de combustibles fòssils. Però no ens enganyem, doncs podem parlar amb propietat d'un "gegant energètic" per la enorme quantitat d'energia que generarà i l'enorme consum de biomassa vegetal que això implicarà.
Ens trobem davant del primer gegant "bio-incinerador" a les terres catalanes, sorgit del consorci entre diverses empreses del sector energètic que han vist amb molt bons ulls el filó que suposa la incineració de biomassa. Possiblement en vindran més de gegants devoradors de fusta, un darrera l'altre, famolencs de residus orgànics i de tot allò que pugui donar energia a baix cost, monstres fumejants que no arriben a entendre que allò de què s'alimenten forma part d'un tot indivisible que anomenen natura.
Avuí no toca parlar de balanços, que és un terme que agrada molt als enginyers industrials, forestals i agrícoles, sinò d'un altre terme que sovint se'ls escapa de les mans. Parlem de fluxos. Parlem de fluxos de fixació de CO2 a les masses forestals, de fluxos de transport de fusta cap a indrets forans, i de fluxos de gasos emesos per aquestes fustes rostides fins a la darrera guspira. Però com l'empresa ECOENERGIA Montsià-Baix Maestrat, S.A. no n'entèn com caldria de fluxos, decideix encarregar el següent estudi a la Universitat de Barcelona:
Codi: 030870
Títol: "Estudi de la dispersió atmosfèrica a l'àrea del Montsià amb models gaussians i de mesoscala pel projecte de gestió sostenible de residuos i subproductes del sector del moble, agrícola i forestal de les comarques del Montsià i Baix Maestrat."
Nom IP: Maria Rosa Soler Duffour
Codi oficial: 302994 Any inicial: 2004 Any final: 2004
Organisme: Tesmac, S.L.
Programa: Contracte de recerca
Nombre d'investigadors: 03 Import: 9.500,00
Soler, M.R., Soriano, C., Beneito, J.
Dit en paraules més entenedores, a l'any 2004 ECOENERGIA planteja al Departament d'Astronomia i Meteorolgia de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona un estudi de modelització per conèixer la dispersió que tindrà lloc a l'atmosfera de les emissions que generi la INCINERADORA de residus fusters i agrícoles. És a dir, que ECOENERGIA preveu clarament i amb anticipació l'important impacte mediambiental que tindrà la incineradora de biomassa de La Sènia a tota l'àrea del Montsià (i comarques properes), i que es reflecteix en dit estudi.
Des del Gepec, conscients de la trascendència mediambiental que pot tenir la implantació d'incineradores de biomassa com la de La Sènia, demanen a l'administració que s'extremi la cautela en les autoritzacions d'activitat i que s'extremin els controls PERIÒDICS d'emissions i cendres en el cas de que s'aprovés l'explotació d'aquesta nova incineradora. Ja cal parlar sense embuts d'incineradores i no de plantes de valorització de residus, doncs ens podem trobar amb la paradoxa, a curt termini, de que es cremi fusta sobrant de països subdesenvolupats (a través de restes de fusteria), i fins i tot, a llarg termini, i que es creïn grans extensions de plantacions silvícoles que serveixin únicament per al proveïment de "combustible renovable de baix cost". No cal dir que una situació semblant ja s'ha donat a grans extensions de Galícia i el nord d'Espanya, amb plantaciones d'arbredes de creixement ràpid i escàs valor afegit (eucaliptus, xops), amb la consegüent eliminació del bosc nadiu.
Una altra preocupació del Gepec, relativa a la bioincineració de residus provinents de la indústria del moble, és la incineració de substàncies incorporades a la fusta com a aditius, que poden generar compostos molt contaminants en el procés d'incineració. Donada la heterogeneïtat del material a incinerar, no podem suposar a priori que tota la fusta que cremin contingui sempre vernissos i/o aditius, o fins i tot que la quantitatd'aquests compostos (pintures, decapants, fitosanitaris, colorants, etc...) sigui prou significativa, però per si de cas no perdem de vista el que marca la llei quant a emissions (dioxines, furans, COV, COT, etc...):
REAL DECRETO 1217/1997, de 18 de julio, sobre incineración de residuos peligrosos y de modificación del Real Decreto 1088/92, de 11 de septiembre, relativo a las instalaciones de incineración de residuos municipales, i que prové de la "Directiva 94/67/CE del Consejo, de 16 de diciembre de 1994, relativa a la incineración de residuos peligrosos"
Resumint, hem de valorar el que costa "fabricar" un quilo de fusta i el que costa cremarlo (incloent-hi sempre el cost ambiental), i hem de veure si surten els números i si l'energia generada per les bio-incineradors prové només de residus "autòctons i sostenibles" o necessitarà altres fonts menys sostenibles i menys autòctones per a fer-ho rendible. La bondat o maldat de la planta de biomassa dependrà fortament dels fluxos, i si aquests no estan ben controlats i entra material que no se sap d'on és, o al final s'acaba cremant-ho tot, ambientalment la planta no servirà de res. Del GEPEC
