dimecres, de març 22, 2006
Pasar de l'aire. Plataforma contra l'aplicació del Plà Eòlic Zona 5
Passar de l’aire. Una expressió que fa referència a aquelles persones que, per la seua falta de previsió, tenen moltes
probabilitats de passar-ho malament per poder menjar en un futur pròxim.
El President de RENOMAR, l’empresa que ha construït el primer Parc Eòlic que ha començat a funcionar a Olocau del
Rei (Castelló), pretén que tota la comarca passe de l’aire: “Voy a dar un buen consejo a todos los alcaldes: invertid mucho,
bien y en vuestros pueblos, para dar el bienestar a todos vuestros vecinos. El viento pagará todas las inversiones”.
I, mentrestant, l’únic particular a qui li han arrendat les terres a eixe Parc Eòlic que ja està produint beneficis per a
l’empresa RENOMAR, no sap encara ni quan ni quant cobrarà; i els ajuntaments de la comarca no saben encara ni
quan, ni quant, ni com cobraran, ni qui els ha de pagar, ni on aniran eixos diners.
Totes les tramitacions del Pla Eòlic s’han fet sense tindre en compte als ajuntaments o als veïns dels pobles afectats, passant
per damunt de les seues opinions, de les seues al·legacions o de les seues propostes, però se’ls diu que esperen
amb els braços creuats, que l’aire els farà rics.
Se’ls diu que ells no recaptaran, però que ja ho faran a l’Agència Valenciana de l’Energia, que després repartirà els diners
entre tots; ningú sap (o igual sí que ho sap algú, però no ho vol dir) quants diners recaptarà l’Agència Valenciana
de l’Energia, quants diners li tocarà a cada ajuntament (de fet, no saben ni si els ha de tocar algun pessic), a què aniran
destinats els diners en cas de què els arribe algun euro, quan rebran eixos diners en cas de que l’Agència Valenciana de
l’Energia considere que són dignes de rebre’ls...
Mesures compensatòries, els diuen. Com si arrasar les muntanyes de l’interior de Castelló es poguera compensar amb
diners; com si els paratges naturals valgueren una quantitat d’euros que, per a més inri, han de determinar persones que
mai han vist eixos paratges naturals; com si fore obligació dels ajuntaments demanar diners en forma de subvenció per
reparar el mal que una empresa privada ha fet en uns dies a unes terres que eixos ajuntaments han protegit durant segles.
I hi ha qui encara demana (suplica, estaria més ben dit) que els aerogeneradors es fabriquen a la comarca, mentre el
Conseller d’Infraestructures no diu res al respecte, perquè a la Vall d’Uixó ja està en funcionament una fàbrica de RENOMAR
des de fa uns mesos.
Passarem de l’aire, doncs. O de l’argila. O dels residus tòxics. I haurem de donar les gràcies, clar, a tots els que han
aconseguit que l’aire, l’argila o els residus tòxics siguen un bon aliment per a nosaltres. ¿L’ardor d’estomac? Això es passa
amb una bona dosi de bicarbonat.
