Diari NO TAN A PROP.Basta ya de tirar mierda al mar!!Depuradora ya!!

Expedient: 069/04.AIA
Títol: Millora de la seguretat vial en la carretera CV-141, Peñíscola (Castelló)
Promotor: Conselleria d'Infraestructures i Transport
Autoritat substantiva: Conselleria d'Infraestructures i Transport
Objecte: Desdoblament de la calçada actual de la carretera CV-141, accés a Peñíscola, resolució d'interseccions i execució d'un ramal d'enllaç amb la N-340
Localització: Municipi de Peñíscola
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants de l'actuació prevista
L'origen de l'actuació es localitza en l'enllaç previst pel Ministeri de Foment entre la CV-141 i la N-340, per a finalitzar en la connexió amb la nova carretera Peñíscola-Benicarló, en projecte, que es traça sobre el camí vell de Benicarló.
La carretera projectada està composta per un primer desdoblament de l'actual, i l'execució de quatre glorietes així com d'un ramal de connexió amb la N-340. El tronc principal de la carretera consta d'una longitud d'una miqueta més de 3.800 metres, mentre que el nou ramal que s'ha d'executar arriba als 1.136 metres.
El traçat en planta està dominat per alineacions rectes, sobre el qual se situaran un total de quatre rotondes. D'altra banda, atesa la característica plana de l'entorn, els pendents són, en general, molt suaus, per la qual cosa hi ha absència de terraplens o desmuntes d'entitat.
Pel que fa a la secció tipus de la infraestructura projectada, es distingeixen tres de les mateixes en funció del tram de via. La primera d'elles, que comprén el tram comprés entre la A-7 i la primera de les rotondes projectades, està constituïda per dos carrils per calçada, de 3,5 metres, vorals d'1,5 metres i bermes de 0,75 metres. Del ferm és destacable que la capa de rodament serà drenant.
La segona, que discorre entre la primera i tercera rotondes, tindrà un ample global de 43 metres, dels quals ací són avaluats els 23 m centrals, atés que els restants formen part de les labors d'urbanització sobre sòl urbà que s'executaran en el seu moment per l'autoritat corresponent.
La tercera i última s'estén sobre el tram restant, i està constituïda per dos calçades de 6,50 metres cada una, mitjana de 2 metres, separador de 2 metres, carril bici de 4 metres i vorera de 2 metres.
2. Alternatives
L'estudi ha plantejat diverses alternatives, l'objecte de les quals ha sigut definir tant el desdoblament de la traça actual com la resolució d'un gran nombre d'interseccions presents en aquesta.
Així, s'han analitzat un total de cinc alternatives. Ha d'indicar-se que els traçats en planta de les opcions plantejades són, en la major part dels seus desenvolupaments, coincidents, la qual cosa ocorre, així mateix, sobre la traça actual de la CV-141. A més, les diferències entre els mencionats traçats obeeixen, quasi exclusivament, a criteris de funcionalitat de la infraestructura projectada, la qual cosa comporta que, a efectes ambientals i atesa la naturalesa del projecte, totes es comporten de manera molt semblant.
Cap, en tot cas, referir-se que és l'alternativa 4 la que suposa una variació més substancial respecte als criteris que han definit les tres anteriors. Així, en aquesta opció s'introdueix un ramal d'enllaç entre la CV-141 i les vies N-340 i A-7, i s'encavalca aquell, no obstant això, amb un enllaç previst pel Ministeri de Foment. Davant d'açò, es realitzen dues variacions, denominades alternatives 4a i 4b, les quals corregeixen l'anterior, així com recullen restriccions urbanístiques presents en l'àmbit de l'actuació i introdueixen un nou ramal de connexió entre la via sobre la qual es pretén actuar i una nova carretera, en fase de projecte, entre Peñíscola i Benicarló.
Amb tot, l'última de les alternatives plantejades, açò és, la núm. 5, manté les successives inclusions realitzades sobre les immediatament anteriors, si bé suprimeix el vial de connexió amb l'abans esmentada carretera en projecte Benicarló-Peñíscola.
Finalment, l'alternativa seleccionada, basant-se en l'estudi de solucions que inclou el projecte, és la núm. 5. Els criteris que han assenyalat la major idoneïtat d'aquella s'han centrat en raons de seguretat vial, ordenació del trànsit, resolució de moviments i connexió a altres vies.
Tramitació administrativa
1. Informació pública
En data 22 de març de 2004 la Conselleria d'Infraestructures i Transport va remetre el document tècnic i l'estudi d'impacte ambiental (EIA) corresponents al projecte: Millora de la seguretat vial en la carretera CV-141, Peñíscola (Castelló).
L'estudi d'impacte ambiental, com a part integrant del projecte bàsic, Millora de la seguretat vial en la carretera CV-141, Peñíscola (Castelló), ha sigut sotmés a informació pública mitjançant un anunci publicat en el DOGV núm. 4737 de 22 d'abril de 2004, i en el BOE núm. 081 de data 3 d'abril de 2004, i s'hi han presentat dues al·legacions per part de l'Ajuntament de Peñíscola i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
2. Resum d'al·legacions
La primera de les al·legacions a què s'ha fet referència en el punt anterior, açò és, la relativa a l'Ajuntament de Peñíscola, es refereix a certs aspectes que es presumeixen objecte de possible variació o correcció, sempre en el context de l'informe favorable al projecte en què s'inclouen. Aquests aspectes no presenten caràcter ambiental, per la qual cosa no s'entrarà a valorar-los.
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer, així mateix, ha exposat una sèrie de consideracions relatives a les conques drenants interceptades pel traçat, així com que es garantisca la no-afecció a les formacions vegetals de ribera. Atés el seu caràcter genèric no es transcriuen ara, encara quan a efectes d'aquesta declaració, seran enteses en qualitat de condicionants ambientals al projecte.
Afeccions legals
D'acord amb el contingut de l'estudi d'impacte ambiental i una altra documentació consultada cal assenyalar que existeix, per part de les obres projectades, afecció a les següents servituds legals:
. D'acord Llei d'aigües 29/1985, modificada per la Llei 46/99, se afecta el domini públic hidràulic.
. Per raó de la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, hi ha afecció al camí ramader assagador de la Creu.
. Segons l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Govern Valencià, d'aprovació del Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana, es presumeix que hi ha afecció a la zona humida denominada marjal de Peñíscola, en tant s'afecta el perímetre de protecció d'aquesta.
. La major part del traçat discorre sobre terrenys classificats com a sòl urbà, a excepció del ramal de connexió, el qual també afecta sòl no urbanitzable.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure's afectats de manera important per l'actuació
L'estudi ha caracteritzat l'estat actual de l'atmosfera, evidentment a escala local, açò és, corresponent a l'àmbit d'actuació. Amb aquest fi, d'un costat, s'ha realitzat una aproximació al nivell actual de contaminants químics, per al que s'ha recorregut a les dades recollides en l'estació de Sant Jordi. D'un altre, s'ha aportat un estudi acústic el qual sí que hi ha previst les condicions actuals a aquest respecte, establint-se la localització de les línies isòfones el que permetrà, posteriorment, la correcta delimitació de les afeccions creades.
La zona d'actuació es localitza en el límit de dues unitats geomorfològiques distintes, com són la plana costanera i serres carbonatades. És per això pel que podran afectar-se terrenys calcaris i, amb major predominança, materials quaternaris (cantells calcaris amb Intercalacions limoargiloses). Finalment, cal indicar-se que, d'acord amb l'estudi, no s'hi han detectat riscs geomorfològics significatius.
Respecte als sòls presents en l'àmbit estudiat, sobre els materials quaternaris s'han descrit aquells com calcisòls hàplics i fluvisòls calcaris, mentre que sobre els rocosos es tenen leptosòls rendzínics i lítics. S'ha destacat que, per als primers, la capacitat d'ús és alta i que, per als últims, el risc d'erosió potencial és alt.
Pel que fa a les aigües superficials, s'han distingit nou conques que resultaran interceptades pel traçat. D'aquestes s'han determinat els cabals confluents, per als punts d'intercepció i diferents períodes de retorn. S'ha ressenyat la proximitat d'una àrea inundable, com és la marjal de Peñíscola, si bé es destaca que, en l'àrea estudiada, no s'ha identificat el mateix.
D'altra banda, l'àrea estudiada s'emplaça sobre la divisòria de dos sistemes aqüífers, com són el de La Plana de Vinaròs-Peñíscola i Maestrat, si bé la descripció de la hidrogeologia local s'ha referit, únicament, al primer d'ells. Així, respecte a aquell s'ha indicat que el mateix està conformat per una primera formació detrítica i un substrat calcari profund, el qual queda aïllat de l'anterior per una formació margoargilosa. Cal destacar, amb tot, que el nivell freàtic es troba relativament succint, atés que oscil·la, segons localitzacions, entre els 0,25 i els 2 metres. La vulnerabilitat de les aigües subterrànies és mitjana en tot l'àmbit analitzat.
Respecte a la vegetació existent en la zona, l'estudi s'ha referit a la predominança d'espècies pròpies del cultiu de fruiters, ja siguen de secà (ametlers, oliveres i garroferes) o de regadiu (tarongers i mandariners), i existeix, així mateix, grans superfícies destinades al cultiu d'hortalisses. En tot cas, s'evidencia l'alta transformació del medi, el qual, per tant, no té unitats vegetals naturals que meresquen ser ressenyades.
Atesa la primacia dels cultius descrita en l'anterior paràgraf, i conegudes, doncs, les característiques d'aquests com a ecosistemes, no es presenten comunitats faunístiques ressenyables. No obstant això, l'estudi ha inventariat, fruit de la gran proximitat de la zona d'actuació a la marjal de Peñíscola, quantes espècies d'aus nidifiquen en l'entorn citat. És necessari referir-se, ara, a la doble condició de Lloc d'interés comunitari i zona humida de què és objecte l'esmentada marjal, si bé no està prevista com a Zona d'especial protecció per a aus.
Hauria d'afegir-se, a tot l'anterior, que la traça que es pretén desdoblar s'entén que es localitza en l'ecotò de dos ecosistemes diferents i, per altres, de gran valor, com són la Serra d'Irta i la marjal de Peñíscola. Això converteix la zona en un enclavament en què, a priori, cabria pensar-se que puga donar-se un cert trànsit d'individus de determinades espècies. No obstant això, atesa l'antropització del medi, la qual cosa així recull l'estudi, el trànsit comentat, si es dóna, es presumeix que haguera de realitzar-se a través d'aquells punts que encara conservarien unes característiques naturals suficients, com, per exemple, el barranc dels Montxells, o altres semblants que, en tant corredors fluvials, podrien afavorir aquesta funció. Amb tot, s'entén que l'estudi hauria d'haver aprofundit una miqueta més en l'aspecte ara assenyalat, encara quan, atesa la naturalesa de l'actuació, i el fet de la preexistència del corredor de comunicació viària de la carretera que s'ha de desdoblar, fan preveure una escassa influència, en el sentit apuntat, de l'actuació que s'ha de desenvolupar.
El paisatge s'ha descrit, en el conjunt d'aquest, com un entorn de qualitat baixa.
Respecte al patrimoni cultural, d'acord amb l'estudi només cal destacar-se la presència de material ceràmic en superfície, al voltant de la urbanització Loma Bella.
Finalment, cal referir-se que l'estudi no ha obviat la presència, relativament pròxima, del Lloc d'interés comunitari Serra d'Irta.
2. Identificació, descripció i valoració dels impactes més rellevants
Sota aquest epígraf es pretén fer insistència en els efectes generats per l'actuació que, d'entre els estudiats en l'estudi d'impacte ambiental, presenten major rellevància.
Ens fixarem, ara, en el traçat finalment triat, destacant del mateix aquells impactes més ressenyables per a les fases tant de construcció com d'explotació.
Per a la fase de construcció, s'han valorat com a moderats els impactes que s'enumeren a continuació, sense que hagen merescut major consideració qualssevol altres d'entre els identificats per l'estudi:
. L'alteració de les característiques fisicoquímiques dels sòls vinguda tant dels camins d'obra que hagen de disposar-se com de les operacions de rebuig i desbrossament que es practiquen.
. Pertorbació sobre la xarxa de carreteres local a raó de les desviacions d'obra.
. L'alteració de l'atmosfera per emissió de matèria pulverulenta i fums a aquesta, fruit de les operacions d'execució d'explanacions.
Durant la fase d'explotació, l'únic impacte que, des del criteri de què s'ha servit l'estudi per a la valoració d'aquests, ha merescut ser considerat com a moderat ha sigut l'acústic.
L'estudi no ha descrit els possibles impactes indirectes de l'actuació, d'entre els quals els més significatius serien aquells que pogueren produir-se sobre la marjal de Peñíscola, i, en concret, els derivats de l'aportació d'aigües contaminades fruit dels efluents generats per la vessament superficial de la calçada. No obstant això, sí que ha pres en consideració l'anterior en tant s'ha implementat una mesura correctora, sobre la xarxa de drenatge de la carretera, que encertadament minimitza els efectes danyosos per al medi, els quals són vinguts dels efluents abans comentats. Açò serà descrit en posterior apartat d'aquesta declaració.
En conjunt, l'estudi ha assenyalat que, a més del sòl i la xarxa de carreteres, els cultius, en tant de factor ambiental, són, d'entre aquests, un dels més afectats per l'actuació, si bé els impactes que de la mateixa s'han derivat sobre tal factor s'han considerat, en tots els casos, compatibles.
3. Consideracions sobre les mesures correctores i el programa de vigilància ambiental
L'estudi d'impacte ambiental ha previst les mesures correctores que són d'habitual aplicació en obres lineals, com és el cas. Aquestes s'encaminen a minimitzar els impactes derivats de les accions que són inherents a la construcció d'aquest tipus d'infraestructures viàries. S'ha procedit igualment amb els impactes propis de la fase d'explotació.
Així mateix, el mateix disseny de la infraestructura incorpora elements que, en si mateixos, constitueixen mesures preventives, com, per exemple, el fet d'haver-hi disposat que la capa de rodament del ferm projectat siga porosa.
Algunes de les mesures més significatives d'entre aquelles a què es fa referència, són les següents:
. Reg dels camins no pavimentats, control del reglatge dels motors de la maquinària d'obra, disposició de filtres en les sitges de ciment i maneig d'aquest en instal·lacions tancades, aspiració localitzada i carenats en les plantes d'insistència, filtres de mànegues en les plantes de producció de mescles bituminoses, entre altres.
. Es delimitaran les àrees de treball.
. La capa vegetal serà retirada i reutilitzada.
. Es procedirà al transinsubordinació d'aquelles espècies vegetals de port arbori que, per l'entitat i naturalesa d'aquestes, així ho permeten i aconsellen.
. S'habilitaran totes les obres de drenatge com a passos de fauna, per al que es duran a terme diverses accions sobre aquestes. No obstant això, ha d'assenyalar-se, en línia amb allò que s'ha comentat en anterior apartat d'aquesta declaració, que, abans que procedir a executar una mesura correctora tal com l'ara descrita, serà més convenient assegurar quines són les vies de trànsit preferent per a les diferents espècies que pogueren estar implicades, si fóra el cas i com així pot presumir-se, a fi que, conegudes aquestes vies, es puguen establir, sobre les mateixes i en funció de les espècies que les freqüenten, les accions més idònies per a, d'aquesta manera, garantir la màxima eficiència dels passos de fauna llavors establits. Ha d'assenyalar-se que s'entendria com a possible que, fruit de l'anàlisi descrita, no cabera l'establiment de cap mesura per a facilitar o incrementar la permeabilitat pretesa en la infraestructura projectada.
. L'estudi ha incorporat una sèrie de mesures encaminades a facilitar la integració paisatgística de la infraestructura, totes les quals s'entenen satisfactòries amb aquest fi.
. D'acord amb l'estudi de patrimoni cultural que incorpora l'estudi d'impacte, no s'ha establit cap mesura correctora a aquest respecte. No obstant això, s'assenyala que, si durant l'execució de les obres es trobara presència de restes arqueològiques, el fet s'informarà de la Direcció General de Política i Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, de manera immediata, i s'adoptaran les mesures pertinents amb vista a la protecció i conservació d'aquestes, de conformitat amb el que preveuen els articles 63 i 65 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià.
. S'ha recollit, en l'estudi, la consulta que es realitzara a la Unitat de camins ramaders de la DT de Territori i Habitatge de Castelló, sense que, de la lectura de l'escrit de resposta d'aquesta, es desprenga cap objecció a la solució plantejada pel projecte bàsic a l'afecció al camí ramader assagador de la Creu.
. El parc de maquinària es localitzarà sobre terrenys preparats amb aquest fi, la qual cosa es detalla en l'estudi.
. S'ha disposat la realització d'una campanya de mesuraments acústics durant la fase d'explotació. Així, si els nivells sonors superaren els límits establits per la legislació a aquest efecte, es diu que es reduiria la velocitat a 60 km/h.
. S'ha considerat la càrrega contaminant de les aigües drenades per la calçada, per la qual cosa s'han disposat, al final dels col·lectors del drenatge longitudinal de la carretera, cambres de greixos l'objecte de la qual és recollir els primers efluents generats, en els que la càrrega contaminant és major. No obstant això, si bé els plans de drenatge del projecte bàsic sí que recullen la ubicació dels tancs de desgreixatge, no és aquest el cas del detall dels mateixos, és a dir, del dimensionat d'aquests tancs. És per això pel que es fa necessari complementar aquesta encertada mesura correctora, tantes vegades no considerada, amb algunes matisacions les quals s'afigen en l'apartat dispositiu de la present declaració.
. En el pressupost acompanyat en l'estudi d'impacte, s'ha inclòs la reposició i execució de murets de pedra calcària, de maçoneria en sec.
S'ha establit un programa de vigilància ambiental, s'entén que prou complet, en el qual s'han establit les variables ambientals que s'han de controlar, els indicadors d'impacte i els valors llindar, així com la freqüència de control i altres consideracions addicionals. Així mateix, s'ha disposat, en el temps, la realització d'una sèrie d'informes, on s'indica, igualment, el contingut que haurà d'especificar-se en aquests.
En relació amb el moviment de terres que s'ha d'efectuar per l'execució de les obres, és possible recollir, en el projecte de construcció, la localització de possibles zones d'extracció de materials i d'abocadors per a la destinació final dels materials sobrants, incloent runes i la resta de deixalles d'obra. Amb aquest fi es pot recórrer a explotacions ja existents en les proximitats (pedreres i abocadors legalitzats i en funcionament). Si no és així, i projectar-se l'obertura de noves instal·lacions, es recorda que aquestes hauran de sotmetre's a avaluació d'impacte ambiental.
Pot resultar d'interés ressaltar que, en el cas d'obertura de noves instal·lacions, atés que aquestes no podran utilitzar-se sense haver conclòs el tràmit d'avaluació i amb l'objecte d'evitar retards innecessaris, seria desitjable que l'esmentat tràmit donara començament com més prompte millor.
Consideracions jurídiques
El projecte examinat queda tipificat en l'apartat 3-b) de l'annex I del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'aplicació de la Llei 2/89, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d'impacte ambiental.
L'expedient ha observat els tràmits prevists en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental; en la Llei 2/89, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
L'article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només als efectes ambientals i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, el Projecte Millora de la seguretat vial en la carretera CV-141, Peñíscola (Castelló), promogut per la Direcció General d'Obres Públiques de la Conselleria d'Infraestructures i Transport, sempre que aquest es desenvolupe amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i amb els condicionants establits en l'apartat segon.
Segon
Com a condicions addicionals que s'han de complir s'hi estableixen les següents:
. Fruit de la campanya de mesuraments acústics que es realitze, totes les edificacions comercials, industrials o residencials, ja siguen disseminades o en urbanització, que queden dins de l'àmbit de les isòfones llindar especificades per llei, tant per al període diürn com per al nocturn, hauran de ser objecte de l'establiment de mesures correctores que, a falta que puguen definir-se altres de major idoneïtat, podran estar constituïdes per pantalles acústiques o solucions semblants. D'allò que s'ha indicat es farà un especial seguiment en l'equipament esportiu i càmping La Caravana, al voltant dels PK 0+600 i 0+800, càmping Sol d'Or, al voltant del PK 2+200 i càmping Els Pins, al voltant del PK 2+600.
. Els tancs de desgreixatge que es disposaran en punts determinats de la xarxa de drenatge superficial de la carretera, hauran d'estar dimensionats de manera que el volum d'efluent contaminant que admeten es corresponga, com a mínim, amb el generat, en la superfície contributiva d'aquests, durant els primers 20 minuts de la precipitació de disseny.
. Totes les consideracions ambientals realitzades per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en el seu informe, al qual s'ha fet referència en anterior apartat, hauran d'entendre's en qualitat de condicionants de la present declaració.
. Es realitzarà un estudi encaminat a complementar l'inventari ambiental de l'estudi d'impacte, en allò que es referisca a la fauna, a fi de conéixer, si així fora el cas, on se situen les vies de trànsit preferent per a les diverses espècies que pogueren participar en aquest trànsit. Serà, així, en aqueixos punts en què es duran a terme accions conduents a facilitar el trànsit de la fauna.
Es reitera, ja que s'ha comentat en anteriors apartats, que s'entendria possible que, atesa la prèvia existència de la via que s'ha de desdoblar, i coneguda l'antropització del medi, el nombre de vies de trànsit a què es fa referència poguera ser mínim, a pesar de la presumible condició d'ecotò de l'entorn en què es localitza l'actuació. No obstant això, s'assumeix com a necessari cerciorar-se d'açò mitjançant l'estudi comentat.
. Els materials de farciment i les llasts que calguen necessàries per a l'execució del projecte, s'obtindran de préstecs o pedreres existents i legalment autoritzades. En cas de noves obertures se sotmetran aquestes, amb caràcter previ a la seua utilització, al procediment de declaració d'impacte ambiental.
De la mateixa manera, el lloc que es trie com a abocador o runam, si no es tracta d'un abocador de residus adequadament identificat i legalitzat, s'haurà de sotmetre, abans de la seua utilització, al procediment d'estimació d'impacte ambiental.
. El magatzem de residus perillosos, el parc de maquinària i possibles plantes mòbils de fabricació de formigons o mescles bituminoses, si fóra el cas, només podran localitzar-se fora de l'entorn més immediat al barranc dels Montxells, distància que sempre serà major a 100 metres des de l'eix del canal principal del llit, així com fora del perímetre de protecció de l'aiguamoll de Peñíscola.
Quant al mencionat magatzem de residus perillosos, haurà d'estar cobert mitjançant una teulada, a fi que no es generen arrossegaments de contaminants per les aigües pluvials. Els residus de naturalesa fluida s'emmagatzemaran en recipients estancs que se situaran en l'interior d'una cubeta impermeable, prou dimensionada.
Pel que fa al parc de maquinària i la planta de fabricació de formigons, només podran localitzar-se sobre superfícies impermeables que, a més, estiguen adequades per a la recollida de possibles abocaments accidentals, com així ha establit l'estudi que es farà per al cas del parc de maquinària. Aquestes superfícies no podran quedar contingudes pel perímetre de protecció de la marjal de Peñíscola. No s'admetrà l'abocament directe d'efluents vinguts de les anteriors plantes auxiliars al barranc dels Montxells ni séquies contributives a la marjal de Peñíscola, excepte tractament previ.
La zona de recollides de material granular, ja siguen àrids o inerts, se situarà el més allunyada possible de la zona humida corresponent a la marjal de Peñíscola. Els abocaments de terra, runes, etc, es realitzaran des d'alçàries inferiors a 1 metre, usant mànegues de descàrrega en els casos de major risc. Es procedirà al tapat de les caixes dels camions, humectació de recollides i llavat de rodes de vehicles i maquinàries quan abandonen la zona d'obres.
. Prèviament a l'aprovació definitiva del projecte, es requerirà que s'informe favorablement aquest per part de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en informe preceptiu emés pel mencionat organisme, en compliment de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià.
Tercer
Notificar a les parts interessades que, contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no es pot interposar cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar-se els mitjans que en defensa del seu dret i interessos estimen pertinents.
Quart
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental, d'acord amb el que disposa l'article 28 de l'esmentat Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental.
València, 18 de gener de 2005.. El director general de Gestió del Medi Natural: Javier Gómez Martín.