Diari NO TAN A PROP.Basta ya de tirar mierda al mar!!Depuradora ya!!

Residus de dubtosa rendibilitat del Setmanari El Temps núm 133L’empresa Biomasa Agrícola, SL, ha presentat un projecte pioner a l’estat espanyol de cogeneració d’energia elèctrica a través de la combustió de residus avícoles. La planta necessitaria 124.500 tones de residus l’any i generaria l’energia equivalent a 15 aerogeneradors. Però tot i els aparents avantatges del projecte, alguns grups ecologistes hi veuen un focus de contaminació i una excusa per aconseguir subvencions. EU també ha qüestionat les bondats de la planta.
Sant Rafael del Maestrat (Baix Maestrat) es podria convertir en el primer municipi de l’estat a acollir una planta generadora d’energia elèctrica a partir de l’aprofitament de residus avícoles, coneguts com a gallinassa. El poble, de poc més de 500 habitants, seria, doncs, un referent en el tractament ecològic de la biomassa. El problema, però, és que no tothom veu amb bons ulls una iniciativa que alguns consideren perillosa per al medi ambient i que només respon a la idea de negoci empresarial.
Els responsables del projecte són l’empresa Biomasa Agrícola, SL, impulsada en bona part per l’empresa ampostina Padesa, que es dedica a la comercialització de titots, juntament amb altres socis de les comarques de l’Ebre, de Castelló i empresaris bascos i italians. Interessats, diuen, a solucionar el problema ecològic que representa la gallinassa, els impulsors del projecte han estat gairebé deu anys madurant el projecte i finalment s’han decidit per Sant Rafael per a la situació geogràfica, just al límit entre les demarcacions de Tarragona i Castelló. D’aquesta manera podrien fer ús dels serveis de la planta les granges de totes dues demarcacions i els impulsors esperen que entre la meitat i un terç de la gallinassa que es produeix en tota aquesta zona es puga cremar a la planta. Del cost del trasllat, si el projecte arriba a materialitzar-se, se’n faria càrrec la mateixa Biomasa Agrícola, SL.
Els números. De moment, però, aquest és un projecte que encara ha de passar alguns tràmits administratius. Una vegada finalitzat el període d’exposició pública i presentades ja les al·legacions, ara per ara és la Conselleria de Territori de la Generalitat Valenciana, concretament el Departament de Qualitat Ambiental, qui té l’última paraula.
A l’espera dels informes, però, les principals dades de la planta ja es coneixen: ocuparà 4 hectàrees de terreny a la partida coneguda com pla de l’Hostal (a 5 quilòmetres del nucli urbà); crearà, segons els responsables municipals, 18 llocs de feina directes i uns 70 d’indirectes, i necessitarà una inversió total de vora 35 milions d’euros. La capacitat de tractament de la planta de cogeneració se situaria al voltant de les 124.500 tones d’excrements avícoles cada any amb una potència instal·lada de 15 megawatts. El procés, a grans trets, consistiria a moure, a través del vapor generat per la crema de la gallinassa, un grup turboalternador que seria l’encarregat de generar l’electricitat. Paral·lelament, les cendres generades es podrien comercialitzar com a fertilitzant agrícola un cop tractades adequadament.
D’exemples d’aquest tipus de plantes, no n’hi ha gaires arreu del món (tres a Anglaterra, una altra a Austràlia i una altra als Estats Units, bàsicament) i això, unit al fet que aquest tipus de projectes sempre generen un cert rebuig social, ha mogut els responsables municipals a cobrir-se les espatlles abans d’adoptar una decisió (l’any 2002 el municipi ja va rebutjar la instal·lació d’una central tèrmica de biomassa perquè no tenia clares les repercussions). Així, una representació del consistori, juntament amb tècnics de la Conselleria i representants de l’empresa Biomasa Agrícola, SL, va visitar el passat mes d’octubre una planta de cogeneració amb residus avícoles a Thetford, al comtat anglès de Norfolk. Segons l’Ajuntament, “no es nota ni olor ni fum”. Un fet que confirma l’empresa impulsora: “No fa ni olor ni soroll, ja que tota la manipulació es fa dins de la planta.” Això sí, els visitants no van poder accedir a l’interior per comprovar el procés de combustió de les calderes, que és la clau del sistema.
Llums i ombres. Siga com siga, el consistori veu el projecte amb bons ulls i si la planta aconsegueix passar tots els tràmits administratius, el ple de l’ajuntament (amb majoria absoluta del PP) no posarà problemes per atorgar les llicències d’activitat i d’obres. Només els regidors del PSPV han anunciat que no donaran l’aprovació al projecte si no es convoquen assemblees informatives per explicar als veïns tots els processos i conseqüències del procés.
Els qui veuen més reticències, però, són els ecologistes del col·lectiu Gecen de Tarragona, que s’oposen a una planta que, diuen, podria provocar efectes negatius sobre la flora i la fauna de la zona. Segons Gecen, el sistema de filtració i depuració presentat per Biomasa Agrícola, SL, és obsolet i no garanteix la filtració correcta de gasos i partícules, un fet que, segons els ecologistes, podria provocar emissions de partícules, metalls pesants i gasos contaminants i perillosos per a l’atmosfera. Finalment, les crítiques de Gecen es dirigeixen directament contra l’empresa impulsora del projecte, Padesa, de qui diuen que pretén fer passar una incineradora de residus per un projecte ecològic de biomassa per aprofitar les sucoses subvencions destinades a fomentar aquesta mena de plantes de tractament de residus.
Segons les al·legacions presentades per Gecen a la Generalitat Valenciana, el projecte afecta una zona considerada com a sòl no urbanitzable d’especial protecció pels seus valors ecològics i per la nidificació d’espècies protegides. Els ecologistes qüestionen tant el sistema de depuració com el consum d’aigua que serà necessari, les emissions gasoses o els plans de vigilància previstos. I per aquestes raons reclamen a la Conselleria de Territori i Habitatge que no atorgue l’autorització ambiental al projecte.
Per la seua banda, Esquerra Unida tampoc no ha deixat passar per alt aquest projecte d’incineració de gallinassa. Entre d’altres coses, EU critica que aquest tipus d’abocadors o incineradores responen a la idea de negoci empresarial, sense buscar alternatives sostenibles per al tractament. “I dins d’aquesta òptica –assegura el diputat autonòmic Ramon Cardona–, com més residus hi ha, més negoci hi ha. No es busca la reducció, reutilització o reciclatge de les deixalles, ni minimitzar en origen la producció, sinó que les empreses beneficiades de les instal·lacions busquen l’increment de les deixalles i fems i moltes vegades ho disfressen amb beneficis socials com la producció d’energia, mentre que molt sovint l’energia consumida per incinerar és molt superior a l’obtinguda”.
Finalment, l’Ajuntament de Traiguera –veí de Sant Rafael i l’únic de la zona governat pel PSPV– també ha manifestat la seua oposició a una instal·lació que se situarà molt a prop del seu terme i que, al seu parer, pot contaminar les aigües que capta el barranc de la Barbiguera i que abasteixen el poble.
Tot el fem, cap a dins. Però a més de qüestionar les bondats d’aquest projecte, les crítiques d’Esquerra Unida han posat de relleu un altre problema que fa temps que plana sobre alguns pobles de l’interior de les comarques de Castelló i que altres partits, com ara el Bloc, també han denunciat reiteradament: la proliferació d’abocadors de tota classe als pobles que se situen a mig camí entre la costa i la muntanya. De fet, el de Sant Rafael no és l’únic projecte que s’ha presentat en els darrers mesos. Cervera (Baix Maestrat), Salzadella (Baix Maestrat), Fanzara (Alt Millars), les Coves de Vinromà (Plana Alta), Cabanes (Plana Alta) o Vall d’Alba (Plana Alta) són municipis que s’han afegit a una llista que, curiosament, no inclou cap ciutat gran (principals generadors de residus) ni cap municipi costaner. I, curiosament també, alguns d’aquests pobles, que veuen en aquestes instal·lacions la possibilitat d’obtenir ingressos suculents de manera immediata, han decidit ubicar els abocadors tan al límit del seu terme municipal que són les poblacions veïnes les que acabaran patint totes les conseqüències sense veure ni un euro a canvi. De moment, alguns pobles veïns, com Benicarló, que no està afectat per cap abocador, però que tem els efectes que puguen causar totes aquestes plantes sobre el seu terme municipal, ja han demanat a la Conselleria de Territori que no permeta l’obertura d’abocadors de residus tòxics i perillosos, com és el de la Salzadella, fins que una comissió no examine les conseqüències de tots i cadascun dels projectes.
Ara bé, més enllà dels projectes particulars, el que demanen els qui s’oposen a aquestes instal·lacions és la creació d’un pla integral que tracte el problema dels residus amb una visió global i que evite condemnar els pobles d’interior a ser, bàsicament, el femer del país.