Diari NO TAN A PROP.Basta ya de tirar mierda al mar!!Depuradora ya!!

Intervenció del diputat d'Els Verds-Entesa, Carles Arnal, en les Corts Valencianes, el dimecres 8 de febrer, sobre la "Llei de Qualitat Ambiental" o el que hauria de ser "Llei reguladora d'intervenció administrativa ambiental".
1. Esmena a la totalitat.
Hem presentat una esmena a la totalitat perquè aquest és un projecte de llei ple de defectes i d'omissions.
Un projecte de llei que complirà mal la seua funció o, senzillament, no la complirà, si no s'esmena a fons, si no es modifica molt.
Un projecte que s'hauria de retirar i tornar a presentar prompte, però notablement millorat. Si no es fa així perdrem l'oportunitat de tindre una bona llei una llei efectiva i tindrem una llei defectuosa, inútil.
Hem d'aclarir i destacar que aquesta és una llei necessària i urgent, per això demanem que es faça millor.
Recordem que aquesta llei és una transposició obligada d'una Directiva europea que ja està reflectida en una llei estatal, que ara està traslladant-se a les normatives autonòmiques, obligadament.
Les comunitats autònomes han de desplegar, completar i millorar el marc estatal.
Si s'aprova el projecte actual sense molts canvis, tal com és ara, els seus efectes poden tardar molt en ser efectius, fins i tot molts anys, i sense garanties en relació a la seua qualitat. Els seus resultats positius tardaran molt més en ser efectius, tal com està el projecte, que si es retorna al govern i s'esmena a fons, en el sentit que nosaltres demanem.
Posaré un exemple per que s'entenguen els defectes de la llei. És com un codi de circulació, molt detallista i minuciós aparentment, que prescriguera, fins i tot, els colors han de tindre els cotxes, el tipus de llums o el tipus de lletra de les senyals de tràfic .
Però que després no fixara clarament com es fa complir la llei i com se sancionen les infraccions.
Un codi de circulació molt estricte i rigorós sense un mecanisme molt bo per fer-lo complir, no serveix de res, i se'l botaran tots els que vullguen.
Així li passa a aquest projecte. Aparenta ser molt complet i detallista, però falla en la base: els mecanismes per a fer complir la llei.
He de dir que, per a fer les esmenes, hem consultat a una sèrie d'entitats i persones per a documentar-nos i preparar un bon conjunt d'esmenes, que pensem que millorarien molt la llei si s'accepten.
Hem consultat amb sindicats, grups conservacionistes, col•lectius d'afectats per la contaminació, advocats i tècnics especialistes en aquesta àrea, als quals volem agrair la seua col•laboració, per què hem incorporat moltes de les seues observacions i propostes concretes. Tot i així, el temps ha estat insuficient donada la complexitat de la llei i, sobretot, dels seus annexos.
Hem presentat unes 170 esmenes, algunes d'elles molt extenses. Passaré a destacar les més importants.
2. La primera en la front: li hem canviat el nom.
Ho hem fet per ajustar el nom de la llei al seu contingut real, al seu objecte concret.
Estem ja cansats que Blasco empre les lleis que elabora per fer propaganda enganyosa i per a falsejar, manipular i per publicitar coses inexistents.
Igual com ha fet una Llei d'Ordenació del Territori que, en realitat no ordena res però pretén fer-la passar per una cosa que no és, també el nom d'aquesta llei és molt ambiciós i no s'ajusta a la realitat.
La prevenció de la contaminació és un conjunt d'actuacions molt més ampli que el que aborda aquesta llei, que només entra en una part de les fonts contaminants i que no entra en profunditat en els mecanismes per evitar-la; encara que, millorada , podria ajudar a reduir o controlar part de la contaminació. Gran part de la contaminació és deguda als vehicles a motor, que no són objecte d'aquesta llei, o a determinades activitats urbanes, o al propi model urbanístic i de desplegament de les infraestructures o a les activitats agrícoles que, tret d'algunes excepcions, queden excloses d'aquesta llei. No és, doncs, una llei general de prevenció de la contaminació.
Tampoc és una llei integral de qualitat ambiental per què, novament, aquest és un concepte molt més ample que allò que aborda la llei; encara que podria contribuir a millorar la qualitat ambiental, si es corregeix molt i s'aplica bé la llei. La qualitat ambiental inclou temes com el paisatge, la conservació del medi natural i la biodiversitat, la seguretat alimentaria i moltes altres coses que la llei no toca ni de lluny.
Per tots aquests motius és molt més realista i molt més ajustat als fets donar-li el nom que nosaltres proposem: “Llei reguladora de la intervenció administrativa ambiental”. Just el nom que descriu el que fa la llei, i que ho defineix, com “Objecte de la llei”, en el seu article 1. Donar-li un altre nom no sols és inexacte i inadequat, es presta a fer una manipulació propagandística i falsaria de la realitat.
3. Una de les debilitats més importants del projecte de llei és la gran dependència que té d'un REGLAMENT que no té cap data per la seua redacció.
Moltíssims articles de la llei (quasi una tercera part) fan esment a futures concrecions o regulacions que es faran en un futur reglament.
Però el reglament, com passa amb totes les lleis que fa Blasco, no té cap termini, ni tan sols obligació imperativa per a fer-se. Igual pot tardar un any que deu, o no fer-se mai. Açò és absolutament inacceptable.
Coneixent l'experiència d'altres lleis de Blasco podem esperar que aquest reglament no aparega mai. La llei ho permet.
Per altra banda, transferir moltes coses a un futur reglament deixa la llei plena d'incògnites, plena de forats que no sabem si es taparan, quan es taparan, ni com es taparan. És donar-li un altre xec en blanc al govern del PP.
Perquè, finalment, deixar moltes coses per al reglament significa furtar del debat parlamentari molts aspectes importants del projecte de llei. Les lleis, malgrat les majories absolutes i prepotents, com la que ara té PP, permeten un tràmit democràtic, participatiu i més o menys transparent. Als menys es poden discutir en detall abans d'aprovar-se i poden introduir-se esmenes o millores.
Un reglament, per contra, és un document que s'elabora a cop de decret, sense cap participació, sense cap control, i si la llei li permet una gran discrecionalitat, com és el cas que ens ocupa, pot ser de qualsevol manera, sense cap control previ. Aquesta és una manera molt antidemocràtica d'actuar.
4. Un altre aspecte summament deficient d'aquesta llei són els seus annexes.
Aquest projecte de llei depén també en gran mesura dels seus annexes. Aquests especifiquen les activitats i instal•lacions que seran objecte de control i, segons el tipus d'annex, el règim de control, més estricte, menys estricte, o molt poc estricte.
El primer annex s'ha presentat en el projecte de llei idèntic al de la llei estatal; i ací està la primera trampa, per què no fa cap falta que siga idèntic, al contrari.
La llei estatal (com també la pròpia Directiva Europea) marca uns mínims, però anima a les autonomies què, a partir d'aquest mínim, seguisquen incrementant el nivell de control. El que no pot fer una llei autonòmica és reduir el nivell de control de la llei estatal (ni aquesta de la Directiva Europea), però pot, i és convenient que ho faça, incrementar-lo.
Per exemple, altres lleis autonòmiques, com a desplegament de la mateixa llei estatal, han ampliat els aspectes contemplats per la llei estatal, o han ampliat el nivell de control. El projecte de llei de Blasco, no ha tocat ni una coma, es queda en el mínim possible. Aquesta és la voluntat proteccionista de Blasco: no anar ni un mil•límetre més enllà de lo que l'obliguen les lleis superiors que no pot defugir.
L'annex segon és ja de caràcter íntegrament autonòmic i ací s'acaba de confirmar el que déiem: mentre que altres comunitats han fet un annex segon molt ample i extens, en el cas valencià és un annex de mínims, extremadament breu, deixant-se fora dotzenes d'activitats que apareixen contemplades en altres comunitats autònomes.
Finalment, no existeixen els annexes referits a les Llicències ambientals i a les Comunicacions ambientals. Ací la diferència és total.
Altres comunitats, com Catalunya, mostren en la pròpia llei uns annexos molt extensos i detallats, en el cas de Blasco, zero absolut. No apareix res. Ho deixa tot en mans d'un futur, però inespecificat i inconcret, reglament. Un reglament que pot tardar un any, cinc, deu, o tota la vida, o que pot ser encara pitjor que la llei.
Quina és la diferència? Les lleis són controlades pel Parlament, els decrets no. Al no estar en la llei, el reglament pot operar com vulga, amb total llibertat, o amb absència de límits.
5. La inconcreció, la falta de control i el règim sancionador.
Aquesta és una gran mancança del projecte de llei. La poca fermesa i concreció del règim sancionador.
Com en totes les lleis de Blasco aquest projecte està ple de frases en condicional, potestatives, que no obliguen a res, que tenen una eficàcia legal nul.la. L'us d'expressions ambigües, inconcretes, optatives, deixen la llei en una mera declaració d'intencions.
Expressions com “podrà fer”, tenen la lectura inversa de “o podrà no fer”. Una expressió com aquesta permet fer o no fer. Açò va ocòrrer en molts punts del projecte, però molt especialment, en la part dedicada al control, la vigilància, les infraccions i les sancions.
Una llei com aquesta depén de manera absoluta de la fermesa que tinga l'administració en fer una aplicació estricta i rigorosa dels controls, de les inspeccions i les sancions. Si açò falla, la llei no serveix per a res. Millor dit, serveix per a una cosa: per enganyar als ciutadans, fent-los creure que estan protegits de la contaminació quan, en realitat, no ho estan per que el control fa aigua per totes parts.
Per tots aquest motius pensem que aquest projecte de llei no és acceptable, s'ha de millorar de manera radical i hem oferit un gran nombre d'esmenes per aportar, una a una, les sol•lucions. Com és el nostre deure i la nostra obligació.
Carles Arnal. Diputat d’Els Verds-Esquerra Unida-Entesa