dijous, de gener 19, 2006
CENTRAL TÈRMICA AL COSTAT DEL TERME DE TRAIGUERA
La regla d’or de l’ètica diu “No desitges per
als altres el que no vols per a tu mateix”. Amb aquest postulat
podria explicar-se l’alarma social que s’ha creat al poble de
Traiguera amb l’anunci que va fer la Conselleria de Territori i Habitatge
el passat 18 de novembre, pel qual s’informa de la sol·licitud
d’autorització ambiental integrada i de la sol·licitud
d’autorització administrativa d’una planta de valorització
de residus avícoles al camí de la Figuereta, polígon
007, parcel·les 99 i 100 de Sant Rafel del Riu a instància
de Biomasa Agrícola, SL, amb CIF B-43669068 i domicili social a
l’Av. Generalitat 102 de Tortosa.
Aquesta planta té com objectiu la generació d’energia
elèctrica a través de la incineració de gallinassa
i es pretén ubicar-la al límit del terme municipal de Sant
Rafel amb el de Traiguera. El que pretenen els promotors d’aquesta
planta no és ni més ni menys que convertir aquesta zona
en l’abocador de les granges avícoles catalanes, ja que els
ajuntaments dels pobles a on estan les dites granges es neguen a la instal·lació
de la planta al seu terme. No oblidem que l’empresa propietària
del 60% del capital és la major productora avícola de Catalunya.
Mentrestant, pareix que el PP de Traiguera no s’ha adonat d’aquesta
alarma social. Al ple de l’Ajuntament del dia 15 de desembre de 2005
el grup municipal socialista, amb l’alcalde del poble al capdavant,
va proposar incloure en l’ordre del dia per la via d’urgència
la votació de les al·legacions de Traiguera contra l’autorització
d’aquesta central tèrmica. Davant d’aquesta proposta,
el PP local va posar de manifest que NO sabia res d’aquest projecte,
i això que el municipi de Sant Rafel, la Diputació de Castelló
i la Generalitat són institucions governades pel PP.
A dia d’avui, al terme de Traiguera l’agricultura té
el futur que té. Ara bé: les actuals tendències econòmiques
i socioculturals fan que les zones verges siguen molt interessants per
a un tipus de població amb alta capacitat econòmica i amb
gran compromís per la conservació del medi ambient. Traiguera
té possibilitats d’incorporar-se a aquest tipus d’ús
turístic, amb un elevat desenvolupament econòmic, respectuós
i sostenible en relació amb el medi ambient. No cal dir que ningú
que estime les zones tranquil·les, ecològicament respectuoses,
s’interessa per una zona que té instal·lada una planta
d’eliminació de residus animals en el seu entorn, reflexió
que ja s’han fet alguns ajuntaments catalans de localitats a on ja
s’ha intentat instal·lar aquesta planta. És evident
que la instal·lació de la planta afecta les finques que
molts traiguerins tenen en aquesta partida del terme de Sant Rafel i les
del terme de Traiguera que estan a la vora. Ningú no pot creure
que la presència d’una central tèrmica amb els seus
fumerals, que són per llançar fum i no per penjar-hi la
decoració de Nadal, i també les línies d’alta
tensió travessant finques fins als Valentins per transportar energia,
facen apujar el valor d’aquestes finques.
A més, una franja d’uns quants quilòmetres al voltant
de la planta, a on hi ha una part important del nostre terme, legalment
s’hi vorà afectada, cosa que suposa una limitació de
cara al futur. S’ha de tindre em compte que l’article 17.6 de
la LRAU (Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística) exigeix
que els plantejaments municipals s’adeqüen al plantejament dels
municipis limítrofs de manera que es garantisca homogeneïtat
i coordinació en la frontera comuna dels distints termes municipals.
Si s’arriba a autoritzar la construcció d’una planta
d’eliminació de residus al límit del terme de Sant
Rafel amb Traiguera, nosaltres ens vorem impedits en el futur per poder
modificar el planejament ja que seria incompatible amb la zona d’influència
de la planta.
La planta també influeix sobre l’ecologia del territori. Una
volta construïda no tan sols és apta per funcionar mitjançant
la combustió de residus animals, sinó també amb tot
tipus de residus, i no resulta gens difícil aventurar que una volta
posada en funcionament es pot dedicar a eliminar altres tipus de deixalles,
cosa que genera una gran contaminació de fums i olors. Tot això
provoca un gran impacte en la flora i la fauna, ja que la crema de gallinassa
i altres residus, alguns de considerats especials per la legislació
vigent, podria ser la causa de l’emissió de gran quantitat
de partícules, metalls pesants i gasos contaminants i perillosos
per a l’atmosfera. En especial, afectaria la zona de cria de l’esparver
cendrós, una au del nostre territori en perill d’extinció
i protegida per la llei.
El terreny triat per construir la central térmica és de
relleu càrstic, de roques calcàries, que solen estar molt
fissurades i afavoreixen la infiltració cap a l’interior de
l’aigua provinent de les pluges. Si es construeix, s’acceleraria
la dissolució química d’aquestes roques. Com que en
aquest tipus de relleu hi sol haver una important xarxa de galeries subterrànies
per on circula l’aigua amb gran facilitat, és possible que
la construcció afecte l’aqüífer del barranc de
la Barbiguera, que, per si algú no ho sap, és el que subministra
aigua potable al nostre poble, a multitud de finques del nostre terme
i de Sant Rafel, i a la urbanització Panorámica, i que es
troba precisament en aquest indret.
Dit això, des de l’Agrupació Local Socialista de Traiguera
volem deixar clar que defensarem per damunt de tot el futur del nostre
terme, perquè només en tenim un i no creiem que el futur
siga la instal·lació al mateix costat del camí de
la Figuereta d’una central tèrmica que creme la gallinassa
de les granges dels pobles del costat, perquè al Sud de Catalunya
tampoc no l’han autoritzat.
Creiem que això és una mala jugada, per no dir-ne un altra
cosa, de l’Ajuntament de Sant Rafel, i una evident manca de qualsevol
tipus de perspectiva política del PP de Traiguera. Sant Rafel ja
disposa d’un polígon industrial, un tipus de complex que serveix
per instal·lar-hi indústries. Si en aquest cas des de l’Ajuntament
de Sant Rafel diuen que la planta tèrmica no és nociva,
els suggerim que se la fiquen al seu polígon industrial. També
voldríem recordar al PP de Traiguera que en els vuit anys que van
governar l’Ajuntament de Traiguera, la Diputació, la Generalitat
i fins i tot el Govern d’Espanya, van ser incapaços de gestionar
sòl industrial a Traiguera.
Exigim que el terme de Traiguera no estiga hipotecat per la instal·lació
d’indústries d’aquest tipus. Som conscients que els residus
que fem entre tots hem de tractar-los de la millor manera possible, i
amb el major consens possible entre els afectats. I al PP de Traiguera
li demanem que revise la seua política, perquè el que fan
ara no és precisament “Fer Poble”. L’ull s’ha
de tindre obert i mirar endavant. És vergonyós que no estiguen
al corrent de les actuacions dels dirigents del seu mateix partit a altres
nivells.
Juntament amb aquest text es detallen les al·legacions presentades
per l’Ajuntament de Traiguera, les característiques de l’esmentada
central tèrmica i les fotos del tríptic que van donar a
les autoritats de Sant Rafel en la visita que van fer a les instal·lacions
d’una planta d’aquestes característiques a Anglaterra,
a on per cert NO els van deixar vore quin era el material que s’hi
cremava.
<em>1.- En el DOGV del pasado día 18 de noviembre, se publicó
el anuncio de la Consellería de Territorio y Vivienda, por el que
se informa de la solicitud conjunta de autorización ambiental integrada
y de autorización administrativa de una planta de cogeneración
que se tramita en los expedientes número 062/05 IPPC y ATREGI/2005/42/12,
iniciados a instancia de la entidad mercantil BIOMASA AGRÍCOLA,
S.L., con domicilio en Tortosa, Tarragona, Avda. Generalitat 102.
Dicha solicitud de autorización conjunta tiene por objeto una planta
de valoración de residuos avícolas, destinada a la generación
de energía eléctrica, que usa la ganillaza como combustible
principal, y que se ubicaría en el límite entre los municipios
de Traiguera y San Rafael del Río.
2.- La disconformidad con la instalación de la planta cuya autorización
se ha solicitado se basa en el entendimiento de que la única posibilidad
real de futuro económico de esta deprimida zona, pasa por aprovechar
el atractivo evidente que supone que hasta la fecha la misma haya quedado
al margen del desarrollo industrial o turístico de la provincia.
El hecho de que, junto con su indudable belleza natural, la zona reúna
las condiciones de ausencia de industria o de turismo masivo, es lo que
precisamente hace que sea posible dotar a la zona de un uso propio del
turismo de interior de alta calidad, ya que dichas condiciones resultan
indispensables para la instalación de este tipo de turismo.
Las actuales tendencias económicas y sociológicas demuestran
que este tipo de zonas vírgenes son sumamente interesantes para
un potencial de población de alta capacidad económica y
fuerte compromiso con la conservación del medio ambiente, y ello
significa que, si se realiza una adecuada política de asignación
de la zona a este tipo de uso turístico, existirían altas
posibilidades de que Traiguera se incorporase a un alto y sostenible desarrollo
económico, que aseguraría al mismo tiempo una ordenación
territorial racional y respetuosa del medio ambiente y una adecuada pervivencia
económica de la zona.
Sin embargo, la instalación que se proyecta de la planta de valoración
de residuos avícolas, comprometería, sino impediría
irremisiblemente, la posibilidad de destinar la zona a dicho uso, o lo
que es lo mismo, impediría de modo definitivo que se consolidara
como una zona económica y medioambientalmente viable.
No hace falta reseñar que ninguno de los miembros de la capa de
población que aprecia las zonas tranquilas y ecológicamente
respetuosas, y que valora el tipo de turismo de interior que actualmente
se le podría ofrecer, se interesaría por una zona en cuyo
entorno estuviera instalada una planta de eliminación de residuos
animales.
3.- Esta misma reflexión ya se la han hecho varios ayuntamientos
catalanes, en los que anteriormente se ha intentado la instalación
de esta misma planta para la eliminación de los residuos animales
generados en dichos municipios, y todos ellos la han rechazado precisamente
por las mismas razones que se han expuesto.
Por sí mismo ello no haría tan grave la cuestión,
si al mismo tiempo no se supiera que las empresas propietarias de un 60%
del capital de BIOMASA AGRÍCOLA, S.L., son los mayores productores
avícolas de la provincia de Tarragona y de Cataluña.
Es decir, que lo que los promotores de la planta pretenden, es convertir
esta zona en el basurero de las granjas avícolas catalanas, y ello
después de que los propios ayuntamientos en los que dichas granjas
están ubicadas, hayan rechazado la instalación de la planta:
no nos engañemos, bajo la propuesta de esta planta se esconde la
intención de dar salida a los desechos de una actividad que enriquece
a varias comarcas catalanas que no están dispuestas a renunciar
a dicha riqueza, pero tampoco a hacer frente a las consecuencias negativas
de dicha actividad, consecuencias que se nos pretenden ahora traer a nosotros.
4.- El análisis de esta propuesta de instalación de una
planta de eliminación de residuos animales, se hace todavía
más negativo, si tenemos en cuenta que la misma se pretende ubicar
justo encima del acuífero del barranco de Barbillera, que suministra
de agua de uso agrícola a multitud de fincas de San Rafael del
Río y Traiguera, y que surte de agua potable a la urbanización
Panorámica o a la propia Peñíscola.
5.- Además de ello, debe tenerse en cuenta que la planta que se
construiría no sólo sería apta para su funcionamiento
mediante la combustión de residuos animales, sino de todo tipo
de residuos; es decir, que resulta sumamente fácil aventurar que
una vez que la misma se encontrara instalada, se podría dedicar
a la eliminación de otro tipo de deshechos, generadores de alta
contaminación de humos y olores.
6.- Finalmente ha de tenerse en cuenta que el art. 17.6 de la LRAU exige
que el planeamiento municipal se adecue al planeamiento de los municipios
colindantes, de modo que se garantice la homogeneidad y coordinación
del planeamiento en la frontera común de los distintos municipios.
Llevado a la práctica, este precepto supone que si se autoriza
la construcción de una planta de eliminación de residuos
en el linde entre San Rafael del Río y Traiguera, esta última
localidad se verá impedida en el futuro de modificar su planeamiento
para dar a la zona de influencia de la planta, un uso incompatible con
la misma, como pueda el residencial o recreativo.
Y ello porque en la franja de varios kilómetros alrededor de la
planta, que incluye una parte importante del término de Traiguera,
la Generalitat se vería legalmente impedida de aceptar este tipo
de usos, viendo Traiguera irremisiblemente condicionadas e impedidas sus
posibilidades futuras de crecimiento económico a través
del turismo rural o recreativo, o del establecimiento de zonas residenciales
de alta calidad y compromiso ecológico.
Agrupaciò Local Socialista de Traiguera
als altres el que no vols per a tu mateix”. Amb aquest postulat
podria explicar-se l’alarma social que s’ha creat al poble de
Traiguera amb l’anunci que va fer la Conselleria de Territori i Habitatge
el passat 18 de novembre, pel qual s’informa de la sol·licitud
d’autorització ambiental integrada i de la sol·licitud
d’autorització administrativa d’una planta de valorització
de residus avícoles al camí de la Figuereta, polígon
007, parcel·les 99 i 100 de Sant Rafel del Riu a instància
de Biomasa Agrícola, SL, amb CIF B-43669068 i domicili social a
l’Av. Generalitat 102 de Tortosa.
Aquesta planta té com objectiu la generació d’energia
elèctrica a través de la incineració de gallinassa
i es pretén ubicar-la al límit del terme municipal de Sant
Rafel amb el de Traiguera. El que pretenen els promotors d’aquesta
planta no és ni més ni menys que convertir aquesta zona
en l’abocador de les granges avícoles catalanes, ja que els
ajuntaments dels pobles a on estan les dites granges es neguen a la instal·lació
de la planta al seu terme. No oblidem que l’empresa propietària
del 60% del capital és la major productora avícola de Catalunya.
Mentrestant, pareix que el PP de Traiguera no s’ha adonat d’aquesta
alarma social. Al ple de l’Ajuntament del dia 15 de desembre de 2005
el grup municipal socialista, amb l’alcalde del poble al capdavant,
va proposar incloure en l’ordre del dia per la via d’urgència
la votació de les al·legacions de Traiguera contra l’autorització
d’aquesta central tèrmica. Davant d’aquesta proposta,
el PP local va posar de manifest que NO sabia res d’aquest projecte,
i això que el municipi de Sant Rafel, la Diputació de Castelló
i la Generalitat són institucions governades pel PP.
A dia d’avui, al terme de Traiguera l’agricultura té
el futur que té. Ara bé: les actuals tendències econòmiques
i socioculturals fan que les zones verges siguen molt interessants per
a un tipus de població amb alta capacitat econòmica i amb
gran compromís per la conservació del medi ambient. Traiguera
té possibilitats d’incorporar-se a aquest tipus d’ús
turístic, amb un elevat desenvolupament econòmic, respectuós
i sostenible en relació amb el medi ambient. No cal dir que ningú
que estime les zones tranquil·les, ecològicament respectuoses,
s’interessa per una zona que té instal·lada una planta
d’eliminació de residus animals en el seu entorn, reflexió
que ja s’han fet alguns ajuntaments catalans de localitats a on ja
s’ha intentat instal·lar aquesta planta. És evident
que la instal·lació de la planta afecta les finques que
molts traiguerins tenen en aquesta partida del terme de Sant Rafel i les
del terme de Traiguera que estan a la vora. Ningú no pot creure
que la presència d’una central tèrmica amb els seus
fumerals, que són per llançar fum i no per penjar-hi la
decoració de Nadal, i també les línies d’alta
tensió travessant finques fins als Valentins per transportar energia,
facen apujar el valor d’aquestes finques.
A més, una franja d’uns quants quilòmetres al voltant
de la planta, a on hi ha una part important del nostre terme, legalment
s’hi vorà afectada, cosa que suposa una limitació de
cara al futur. S’ha de tindre em compte que l’article 17.6 de
la LRAU (Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística) exigeix
que els plantejaments municipals s’adeqüen al plantejament dels
municipis limítrofs de manera que es garantisca homogeneïtat
i coordinació en la frontera comuna dels distints termes municipals.
Si s’arriba a autoritzar la construcció d’una planta
d’eliminació de residus al límit del terme de Sant
Rafel amb Traiguera, nosaltres ens vorem impedits en el futur per poder
modificar el planejament ja que seria incompatible amb la zona d’influència
de la planta.
La planta també influeix sobre l’ecologia del territori. Una
volta construïda no tan sols és apta per funcionar mitjançant
la combustió de residus animals, sinó també amb tot
tipus de residus, i no resulta gens difícil aventurar que una volta
posada en funcionament es pot dedicar a eliminar altres tipus de deixalles,
cosa que genera una gran contaminació de fums i olors. Tot això
provoca un gran impacte en la flora i la fauna, ja que la crema de gallinassa
i altres residus, alguns de considerats especials per la legislació
vigent, podria ser la causa de l’emissió de gran quantitat
de partícules, metalls pesants i gasos contaminants i perillosos
per a l’atmosfera. En especial, afectaria la zona de cria de l’esparver
cendrós, una au del nostre territori en perill d’extinció
i protegida per la llei.
El terreny triat per construir la central térmica és de
relleu càrstic, de roques calcàries, que solen estar molt
fissurades i afavoreixen la infiltració cap a l’interior de
l’aigua provinent de les pluges. Si es construeix, s’acceleraria
la dissolució química d’aquestes roques. Com que en
aquest tipus de relleu hi sol haver una important xarxa de galeries subterrànies
per on circula l’aigua amb gran facilitat, és possible que
la construcció afecte l’aqüífer del barranc de
la Barbiguera, que, per si algú no ho sap, és el que subministra
aigua potable al nostre poble, a multitud de finques del nostre terme
i de Sant Rafel, i a la urbanització Panorámica, i que es
troba precisament en aquest indret.
Dit això, des de l’Agrupació Local Socialista de Traiguera
volem deixar clar que defensarem per damunt de tot el futur del nostre
terme, perquè només en tenim un i no creiem que el futur
siga la instal·lació al mateix costat del camí de
la Figuereta d’una central tèrmica que creme la gallinassa
de les granges dels pobles del costat, perquè al Sud de Catalunya
tampoc no l’han autoritzat.
Creiem que això és una mala jugada, per no dir-ne un altra
cosa, de l’Ajuntament de Sant Rafel, i una evident manca de qualsevol
tipus de perspectiva política del PP de Traiguera. Sant Rafel ja
disposa d’un polígon industrial, un tipus de complex que serveix
per instal·lar-hi indústries. Si en aquest cas des de l’Ajuntament
de Sant Rafel diuen que la planta tèrmica no és nociva,
els suggerim que se la fiquen al seu polígon industrial. També
voldríem recordar al PP de Traiguera que en els vuit anys que van
governar l’Ajuntament de Traiguera, la Diputació, la Generalitat
i fins i tot el Govern d’Espanya, van ser incapaços de gestionar
sòl industrial a Traiguera.
Exigim que el terme de Traiguera no estiga hipotecat per la instal·lació
d’indústries d’aquest tipus. Som conscients que els residus
que fem entre tots hem de tractar-los de la millor manera possible, i
amb el major consens possible entre els afectats. I al PP de Traiguera
li demanem que revise la seua política, perquè el que fan
ara no és precisament “Fer Poble”. L’ull s’ha
de tindre obert i mirar endavant. És vergonyós que no estiguen
al corrent de les actuacions dels dirigents del seu mateix partit a altres
nivells.
Juntament amb aquest text es detallen les al·legacions presentades
per l’Ajuntament de Traiguera, les característiques de l’esmentada
central tèrmica i les fotos del tríptic que van donar a
les autoritats de Sant Rafel en la visita que van fer a les instal·lacions
d’una planta d’aquestes característiques a Anglaterra,
a on per cert NO els van deixar vore quin era el material que s’hi
cremava.
<em>1.- En el DOGV del pasado día 18 de noviembre, se publicó
el anuncio de la Consellería de Territorio y Vivienda, por el que
se informa de la solicitud conjunta de autorización ambiental integrada
y de autorización administrativa de una planta de cogeneración
que se tramita en los expedientes número 062/05 IPPC y ATREGI/2005/42/12,
iniciados a instancia de la entidad mercantil BIOMASA AGRÍCOLA,
S.L., con domicilio en Tortosa, Tarragona, Avda. Generalitat 102.
Dicha solicitud de autorización conjunta tiene por objeto una planta
de valoración de residuos avícolas, destinada a la generación
de energía eléctrica, que usa la ganillaza como combustible
principal, y que se ubicaría en el límite entre los municipios
de Traiguera y San Rafael del Río.
2.- La disconformidad con la instalación de la planta cuya autorización
se ha solicitado se basa en el entendimiento de que la única posibilidad
real de futuro económico de esta deprimida zona, pasa por aprovechar
el atractivo evidente que supone que hasta la fecha la misma haya quedado
al margen del desarrollo industrial o turístico de la provincia.
El hecho de que, junto con su indudable belleza natural, la zona reúna
las condiciones de ausencia de industria o de turismo masivo, es lo que
precisamente hace que sea posible dotar a la zona de un uso propio del
turismo de interior de alta calidad, ya que dichas condiciones resultan
indispensables para la instalación de este tipo de turismo.
Las actuales tendencias económicas y sociológicas demuestran
que este tipo de zonas vírgenes son sumamente interesantes para
un potencial de población de alta capacidad económica y
fuerte compromiso con la conservación del medio ambiente, y ello
significa que, si se realiza una adecuada política de asignación
de la zona a este tipo de uso turístico, existirían altas
posibilidades de que Traiguera se incorporase a un alto y sostenible desarrollo
económico, que aseguraría al mismo tiempo una ordenación
territorial racional y respetuosa del medio ambiente y una adecuada pervivencia
económica de la zona.
Sin embargo, la instalación que se proyecta de la planta de valoración
de residuos avícolas, comprometería, sino impediría
irremisiblemente, la posibilidad de destinar la zona a dicho uso, o lo
que es lo mismo, impediría de modo definitivo que se consolidara
como una zona económica y medioambientalmente viable.
No hace falta reseñar que ninguno de los miembros de la capa de
población que aprecia las zonas tranquilas y ecológicamente
respetuosas, y que valora el tipo de turismo de interior que actualmente
se le podría ofrecer, se interesaría por una zona en cuyo
entorno estuviera instalada una planta de eliminación de residuos
animales.
3.- Esta misma reflexión ya se la han hecho varios ayuntamientos
catalanes, en los que anteriormente se ha intentado la instalación
de esta misma planta para la eliminación de los residuos animales
generados en dichos municipios, y todos ellos la han rechazado precisamente
por las mismas razones que se han expuesto.
Por sí mismo ello no haría tan grave la cuestión,
si al mismo tiempo no se supiera que las empresas propietarias de un 60%
del capital de BIOMASA AGRÍCOLA, S.L., son los mayores productores
avícolas de la provincia de Tarragona y de Cataluña.
Es decir, que lo que los promotores de la planta pretenden, es convertir
esta zona en el basurero de las granjas avícolas catalanas, y ello
después de que los propios ayuntamientos en los que dichas granjas
están ubicadas, hayan rechazado la instalación de la planta:
no nos engañemos, bajo la propuesta de esta planta se esconde la
intención de dar salida a los desechos de una actividad que enriquece
a varias comarcas catalanas que no están dispuestas a renunciar
a dicha riqueza, pero tampoco a hacer frente a las consecuencias negativas
de dicha actividad, consecuencias que se nos pretenden ahora traer a nosotros.
4.- El análisis de esta propuesta de instalación de una
planta de eliminación de residuos animales, se hace todavía
más negativo, si tenemos en cuenta que la misma se pretende ubicar
justo encima del acuífero del barranco de Barbillera, que suministra
de agua de uso agrícola a multitud de fincas de San Rafael del
Río y Traiguera, y que surte de agua potable a la urbanización
Panorámica o a la propia Peñíscola.
5.- Además de ello, debe tenerse en cuenta que la planta que se
construiría no sólo sería apta para su funcionamiento
mediante la combustión de residuos animales, sino de todo tipo
de residuos; es decir, que resulta sumamente fácil aventurar que
una vez que la misma se encontrara instalada, se podría dedicar
a la eliminación de otro tipo de deshechos, generadores de alta
contaminación de humos y olores.
6.- Finalmente ha de tenerse en cuenta que el art. 17.6 de la LRAU exige
que el planeamiento municipal se adecue al planeamiento de los municipios
colindantes, de modo que se garantice la homogeneidad y coordinación
del planeamiento en la frontera común de los distintos municipios.
Llevado a la práctica, este precepto supone que si se autoriza
la construcción de una planta de eliminación de residuos
en el linde entre San Rafael del Río y Traiguera, esta última
localidad se verá impedida en el futuro de modificar su planeamiento
para dar a la zona de influencia de la planta, un uso incompatible con
la misma, como pueda el residencial o recreativo.
Y ello porque en la franja de varios kilómetros alrededor de la
planta, que incluye una parte importante del término de Traiguera,
la Generalitat se vería legalmente impedida de aceptar este tipo
de usos, viendo Traiguera irremisiblemente condicionadas e impedidas sus
posibilidades futuras de crecimiento económico a través
del turismo rural o recreativo, o del establecimiento de zonas residenciales
de alta calidad y compromiso ecológico.
Agrupaciò Local Socialista de Traiguera
