diumenge, de novembre 06, 2005
Carta des del Lluçanés
Com ha anat de bé al govern català reclamar-li al de Madrid la promesa que aquest va fer envers l’estatut...jo li preguntaria de nou al Sr. Milà si recorda la que ell va fer fa exactament un any a uns veïns desesperats de un petit poble del Lluçanès, perquè feia 5 anys que no podien respirar com cal pel funcionament de la planta de compostatge de Fumanya. Paraules textuals i davant un nombre important de testimonis va dir :” si a l’estiu contiua fent pudors tancarem la planta “ més que res per anar-li recordant que de moment no ha complert la seva paraula i cregui que em sap molt greu que no ho hagi fet, ja que –ingenua de mi- havia confiat en ell. El conseller és home de dret i sap perfectament el que pot i no pot complir i doncs..perquè no ho fa?
Nosaltres en som conscients que cal un indret on portar aquestes tones i tones de tots tipus de residus que rebem aquí, els núm. canten: A l’any 2003, aproximadament de l’Edar de Masnou uns 5.000.000kg de fangs , de Gomà Camps (industria paperera) 13.500.000kg de qui sap què però segur que paper no era, de Monells (la Gleva) 11.000 kg no crec que fossin de pernil , de l’edar de Sant Llorenç de Morunys 132.000kg de fangs, de l’edar de Cardona 800.000kg del mateix, 300.000 kg de la depuradora de Guardiola, 3.500.000kg del club de polo mig any de residus vegetals (serà que els cavalls cagaven palla) i mig any ja eren fems (segurament els hi van equilibrar la dieta), de recuperació “de aceites ácidos” i com a fangs que deuen ser ben llefardosos 2.900.000kg, de l’edar de Marató (aquí el conseller escombra fora de casa...) 4.200.000kg de fangs , ja no parlem de la depuradora del besos :7.500.000kg en mig any, i així, hi podem afegir la porqueria que ens han portat de Mafrigest, Juncà, Edar Berga, Edar Gironella, T.Caviny, Salgot, Euromed, Sara Lee, Alboquers, Fundicions de Roda, Patel del que vem parlar recentment, molí Pujol, cerestar, Agustin Barral amb més paper, Manubens, C.Solà, Juncà, Hilario Ramos, la Portella, alcoholera vinícola, ect fins assolir les 50.000tn que a Sant Martí han portat cada any i que han estat declarades. He de reconèixer que jo sols em quedaria amb les restes de Xocovic que deuen ser de cacau i anant bé concentrades 100%.A l’any 2005 els proveïdors ja són molts més és a dir tenim un menú més variat. De tot el Lluçanès hem reciclat unes 300tn de les depuradores locals. Si aquests 50.000.000 de kg, hi afegim algunes xifres , seran els euros que algú s’està embutxacant a costa del patiment dels altres. Davant aquests números, ningú es pot quedar impassible, ja sigui per pensar en muntar un negoci paral·lel o per adonar-se’n de la injustícia que s’està cometent. ONG, grups polítics, i un llarg ect de part de la societat protesten del tracte que els països industrialitzats donem al tercer mon, on s’hi envia el que no volen, es que no veuen què passa a casa? som nosaltres el tercer mon de Catalunya i a més amb el vist i plau de la classe política ? Sé que sóc molt insistent, persona non grata per alguns sectors, però em van educar amb uns valors als que no vull renunciar , vaig créixer lluitant per uns ideals per un mon més just i sa, segurament fent costat als que ara han llençat tots aquests principis a una planta de residus. Com va dir la Trini, cada cosa al seu lloc i cada lloc per la seva cosa. Algun dia publicarem on han anat tot aquest tuti fruti de fangs, ben adobats i no igualment controlats , sense estar ben compostats tal com ha reconegut darrerament l’administració i la societat entendrà el perquè de tanta insistència en el tancament d’aquesta planta de la que en som víctimes directes nosaltres i a la llarga tot Catalunya.
Sant Martí d’Albars 5 de novembre de 2005
Nosaltres en som conscients que cal un indret on portar aquestes tones i tones de tots tipus de residus que rebem aquí, els núm. canten: A l’any 2003, aproximadament de l’Edar de Masnou uns 5.000.000kg de fangs , de Gomà Camps (industria paperera) 13.500.000kg de qui sap què però segur que paper no era, de Monells (la Gleva) 11.000 kg no crec que fossin de pernil , de l’edar de Sant Llorenç de Morunys 132.000kg de fangs, de l’edar de Cardona 800.000kg del mateix, 300.000 kg de la depuradora de Guardiola, 3.500.000kg del club de polo mig any de residus vegetals (serà que els cavalls cagaven palla) i mig any ja eren fems (segurament els hi van equilibrar la dieta), de recuperació “de aceites ácidos” i com a fangs que deuen ser ben llefardosos 2.900.000kg, de l’edar de Marató (aquí el conseller escombra fora de casa...) 4.200.000kg de fangs , ja no parlem de la depuradora del besos :7.500.000kg en mig any, i així, hi podem afegir la porqueria que ens han portat de Mafrigest, Juncà, Edar Berga, Edar Gironella, T.Caviny, Salgot, Euromed, Sara Lee, Alboquers, Fundicions de Roda, Patel del que vem parlar recentment, molí Pujol, cerestar, Agustin Barral amb més paper, Manubens, C.Solà, Juncà, Hilario Ramos, la Portella, alcoholera vinícola, ect fins assolir les 50.000tn que a Sant Martí han portat cada any i que han estat declarades. He de reconèixer que jo sols em quedaria amb les restes de Xocovic que deuen ser de cacau i anant bé concentrades 100%.A l’any 2005 els proveïdors ja són molts més és a dir tenim un menú més variat. De tot el Lluçanès hem reciclat unes 300tn de les depuradores locals. Si aquests 50.000.000 de kg, hi afegim algunes xifres , seran els euros que algú s’està embutxacant a costa del patiment dels altres. Davant aquests números, ningú es pot quedar impassible, ja sigui per pensar en muntar un negoci paral·lel o per adonar-se’n de la injustícia que s’està cometent. ONG, grups polítics, i un llarg ect de part de la societat protesten del tracte que els països industrialitzats donem al tercer mon, on s’hi envia el que no volen, es que no veuen què passa a casa? som nosaltres el tercer mon de Catalunya i a més amb el vist i plau de la classe política ? Sé que sóc molt insistent, persona non grata per alguns sectors, però em van educar amb uns valors als que no vull renunciar , vaig créixer lluitant per uns ideals per un mon més just i sa, segurament fent costat als que ara han llençat tots aquests principis a una planta de residus. Com va dir la Trini, cada cosa al seu lloc i cada lloc per la seva cosa. Algun dia publicarem on han anat tot aquest tuti fruti de fangs, ben adobats i no igualment controlats , sense estar ben compostats tal com ha reconegut darrerament l’administració i la societat entendrà el perquè de tanta insistència en el tancament d’aquesta planta de la que en som víctimes directes nosaltres i a la llarga tot Catalunya.
Sant Martí d’Albars 5 de novembre de 2005
