Diari NO TAN A PROP.Basta ya de tirar mierda al mar!!Depuradora ya!!

Història d'un malson des del Lluçanés.

Història d'un malson:

De sempre el Lluçanès havia estat un indret meravellós,
fantàstic, amb uns colors i unes olors típiques de les zones
rurals, aquell aire net i clar, aquelles nits d'estiu caloroses i negres
plenes d'estels que es podien admirar prenent la fresca, aquella olor
de la terra mullada després de les pluges, aquells vespres d'estiu
asseguts als bancs de la plaça fent petar la xerrada amb els veïns,
....poc més que aprofitar el que t'ofereix la natura es poc fer
en llocs com aquests, però valia la pena.

Ara fa aproximadament 5 anys, el fill d'uns propietaris va decidir instal·lar-hi
una empresa de" compost orgànic" aprofitant-se de la
bona fe dels veïns i segurament del seu status social . Desconeixíem
de què es tractava i quan ens vem assabentar l'empresa ja funcionava.
En un inici, no creava gaires molèsties, i callàvem per
no interferir en el creixement industrial de la zona ni trencar l'harmonia
social, però, amb el temps, van començar unes emissions
al medi irrespirables, a qualsevol moment i que provocaven disfuncions
orgàniques a la major part dels afectats; problemes als ulls, al
tracte respiratori, al sistema nerviós.....s'havien acabat les
olors del camp, per passar a les pudors que des d'aleshores caracteritzen
les nostres llargues nits. El pas continuat de camions pel costat de les
cases carregats de tots tipus de residus en estat de putrefacció,
sense protecció convertien la resta del dia en un calvari. A vegades
deixaven un rastre al sol que sens dubte delataven el seu trajecte. Els
veïns, individualment es van començar a queixar al propietari
de l'empresa -el Sr. Xavier Fumanya- que per tots tenia la mateixa resposta
: " ah si? de veritat sentiu pudor? que estrany, ningú me'n
ha dit res..tranquils que ja ho arreglo." i així ens vem adonar
que es reia de tots amb un gran cinisme , doncs no sols no ho arreglava
sinó que el problema anava en augment.Vaig aguantar 6 mesos de
malestar esperant aquelles millores abans de decidir-me a denunciar-ho
a la premsa i ho vaig fer farta d'escoltar la mateixa resposta, vaig pensar
que si llegia els diaris potser se n'enteraria de que la seva fàbrica
de diners estava arruinant la vida dels que hi erem abans. Fer el primer
escrit, va comportar amenaces per mi i la meva família. Desprès
en va voler parlar i va dir que en seguida ho arreglava, es repetia novament.
Era l'any 2003. En aquests espai de temps, sols s'han tapat alguns camions
que segueixen deixant l'empremta indiscutible del seu pas; estan fent
obres obligats per l'administració, a la que no hem parat de pressionar
amb denúncies i queixes, obres que ningú garantitza solucionin
el problema definitivament, ni eliminaran el perill que comporta viure
en una zona propera a uns residus de dubtosa qualitat amb una altíssima
càrrega contaminant, provinents d'arreu, amb les plagues que això
arrossega i tantes i tantes raons que haurien d'impedir el seu funcionament.


És curiós, que a la resta d'Espanya, una llei impedeix a
aquest tipus d'empreses "molestes, insalubres, nocives,..".instal·lar-se
a menys de 2000 m de qualsevol nucli habitat...què passa, és
que nosaltres estem més immunitzats i ho deixem posar al costat
de les cases? Com una taca d'oli la resta de municipis s'estan mentalitzant
de la gravetat de la situació. Un amic, diu que li recordem als
indis Mapuches de Xile, als seus territoris els posen els abocadors de
residus de les ciutats, com temuco i d'altres. Ells no tenen mitjans per
defensar-se, ja fan prou en donar menjar al seus fills. Potser té
raó, indis o no, hem de fer valdre els nostres drets , dret a viure
dignament sobretot , a tenir una seguretat de que no ens han enverinat
durant aquests 5 anys, psicològicament ningú de nosaltres
estem preparats per suportar que aquesta empresa que ens està maltractant
segueixi funcionant com si res hagués passat, estem farts de medicar-nos
per culpa de la seva activitat. Per tots els principis ,el de territorialitat,
de sostenibilitat, i sobre tot...d'humanitat, s'ha de procedir al seu
tancament, d'immediat. Ningú ens pot demanar que aguantem ni un
sol dia més aquest malviure ni aquesta incertesa.

Ja no podem respirar l'aire net, ni veure els estels il·luminant
les nits d'estiu prenen la fresca mentre fem petar la xerrada , les caloroses
nits les passem hermèticament tancats dins les cases intentant
que no ens envaeixi la pudor ni els milers d'insectes que aquesta situació
ha comportat. Tan de bo l'esforç realitzat pels veïns ens
doni els fruïts que esperem i la planta desaparegui per fi de les
nostres vides o no despertarem mai d'aquest malson.

Isabel Obradors i Giró

Comissió SOS Lluçanès

Reaccions al pronunciament de la Plataforma NO TAN PROP

 

 

 

 

 

Dilluns
passat, membres de la Plataforma "No a una depuradora tan prop"
de Peníscola van protestar per la nova, i ja és la tercera,
ubicació de l'estació depuradora d'aigües residuals.
Avui coneixem les declaracions a favor de la situació de l'EDAR
de la regidora del Bloc Isabel Guzmán, i també de l'alcalde
de Benicarló, ja que veïns de la població li van demanar
el posicionament del consistori donat que la depuradora es troba a pocs
metres del municipi.

 

 

 

Llegir
el Povet.com.

Vigo. Concentración
vecinal por los malos olores de la depuradora.

Pues los vecinos afectados por la depuradora han vuelto a concentrarse,
este miércoles, delante de la misma porque dicen que las soluciones
planteadas por el ayuntamiento no son suficientes para acabar con el problemas
de los malos olores.

Exigen que concello y Xunta adopten medidas más profundas que acaben
de una vez por todas con la situación actual, entre otras, un plan
de mantenimiento de la planta que sea más efectivo.

Aseguran no estar dispuestos a seguir esperando hasta que se construya
la nueva depuradora prevista en Bouzas, y anuncian seguirán con
las movilizaciones.

Además han elaborado una lista de 29 casas en las que viven 99
afectados que solicitan sean realojados, algo de lo que volverán
a hablar el lunes en una nueva reunión con el concejal de medio
ambiente, José Manuel Figueroa.

En cualquier caso apuntan a esta como una solución temporal mientras
no se arregla el problema.