Diari NO TAN A PROP.Basta ya de tirar mierda al mar!!Depuradora ya!!

NARCÍS Prat
Catedràtic d'Ecologia de la UB.
Narcís Prat i Fornells es doctor en Biología, catedrático de Ecología en la Universidad de Barcelona y miembro del Consejo Nacional del Agua. Es experto en ecología acuática y autor de numerosos libros y artículos científicos y periodísticos sobre los ríos y la gestión del agua. Su labor de investigación se centra en la ecología de ríos y lagos, sobre todo en relación con los macroinvertebrados. En los últimos años ha estudiado los posibles efectos medioambientales del Plan Hidrológico Nacional en el río Ebro. En estos momentos dirige varios proyectos de investigación referidos al estado ecológico y análisis medioambiental de diversos ríos. Durante varios años fue presidente de la Asociación Española de Limnología y delegado de la Sociedad Limnológica Internacional en España, así como miembro del comité MAB España.


Aquest any la sequera meteorològica (plou menys del que és habitual) ha tornat a arribar a Espanya. I ha augmentat la hidrològica (menys aigua per consumir), cosa que implica problemes econòmics i socials. Fins ara hem intentat controlar la sequera meteorològica amb obres hidràuliques (embassaments, transvasaments) i pensà- vem que ho havíem aconseguit, però més de tres milions d'hectà- rees de regadiu, 267 camps de golf i aigua per a milions d'espanyols (i turistes) han esgotat el model basat en el ciment. I això es veurà agreujat pel canvi climàtic, ja que, encara que seguís plovent més o menys el mateix, l'augment de les temperatures disminuiria els recursos hídrics fins a un 20% en 50 anys. Així que ens hem d'acostumar a les mesures d'estalvi que s'anuncien per a Madrid o a les d'emergència que es declararan a Barcelona en dates pròximes.
I si no adoptem mesures per prevenir la sequera hidrològica, se'ns transformarà en estructural, com la de Múrcia. Quan les demandes d'aigua es multipliquen més enllà dels recursos entrem en una sequera hidrològica gairebé permanent: la sequera estructural, que no fa més que créixer si es persisteix en l'augment del consum. I el canvi climàtic ho empitjora, ja que fa disminuir els recursos. Si es depèn de transvasaments (com el Tajo-Segura), com que disminuiran pel canvi climàtic, en pocs anys serà difícil o gairebé impossible transvasar aigua; o sigui, que hi haurà sequera constant.
Mentrestant, les grans metròpolis com Madrid i Barcelona, embarcades en un creixement constant (de població, infraestructures, transport), usaran cada vegada més aigua i tindran menys recursos a causa del canvi climàtic. Amb això generaran una espiral d'insostenibilitat que accelerarà l'ús de l'ai- gua i provocarà que les seves sequeres hidrològiques acabin sent sequeres estructurals.
Sembla, a més, que patim sequera mental: la que ens impedeix veure que la direcció correcta per posar remei a la sequera és just la contrària que la que estem utilitzant (més infraestructures, més pressió sobre els recursos). És a dir, que necessitem que ens plogui inspiració per evitar les sequeres estructurals que se'ns acosten.