dijous, de maig 05, 2005
Manifest SOS Lluçanés.
La comissió SOS LLuçanès presenta recurs de reposició contra les llicències ambientals concedides en data 12/11/2002 i 07/10/2003, a favor de l’empresa PLANTA DE COMPOSTATGE FUMANYA S.L. per a l’exercici de l’activitat de planta de compostatge , que fonamenten en que:
Les llicències no ofereixen la més mínima garantia: ni pel que fa a la seva tramitació; ni pel que fa a la concreció i garanties necessàries per tal d’impedir els perjudicis a terceres parts, que no tenen en absolut l’obligació jurídica de suportar les emanacions, riscos i molèsties procedents de la planta, emanacions que han esdevingut greus i molt repetitives, convertint la vida dels veïns en un autèntic malson durant els darrers anys, fins al punt que s’hagi vist afectada la seva tranquil•litat, la seva qualitat de vida i, ensems, la seva salut, fins a l’interior de la pròpia llar. Al•leguen: l’excessiva proximitat a nuclis de població habitats que es veuen greument afectats i perjudicats per l’activitat: No es tracta d’una població que s’hagi anat a instal•lar a la rodalia de la planta: s’ha de parlar d’una planta i d’una activitat que s’ha anat a instal•lar, de forma totalment indeguda i errònia, en la rodalia de poblacions i nuclis prèviament habitats, des de temps immemorials; el risc de propagació de malalties ja que l’activitat de compostatge tracta, per la seva pròpia concepció i per les característiques intrínseques del procés, quantitats ingents de residus orgànics, que necessàriament contenen agents patògens de tota mena, que són susceptibles de propagar-se mitjançant la pols ,l’aire i altres vectors de transmissió i és un risc evident, que compta amb una altíssima probabilitat. Per tant, la possibilitat de la propagació de patologies, ja sigui degut a circumstàncies imponderables o imprevisibles, ja sigui degut a pràctiques incorrectes, és important. Accessos inadequats ja que cap d’aquests permet evitar la circulació constant de tones de residus per l’interior de les poblacions, a tocar dels habitatges, creant un greu perill i malestar, per les pudors. Aixímateix al•leguen la desvalorització immobiliària de la totalitat d’habitatges, solars i finques de la zona en sumar-se-li els greus i reiterats episodis de males olors que emanen de l’activitat, amb la alarma social que això comporta,i que ha desencadenat una accentuada desvalorització dels immobles de la zona respecte de la resta; també l’afectació del patrimoni històric ja que la planta es troba a poca distància del veïnat de Santa Creu de Jutglar, centre geogràfic i històric de la Sots-vegueria del Lluçanès, i d’altres indrets de rellevància i la gravíssima afectació de les expectatives turístiques sobretot per a les activitats d’hostaleria i turisme existents, comportant un cop mortal en un futur per al desenvolupament d’aquest sector econòmic, que resulta de primordial importància per al Lluçanès en el seu conjunt. Cal assenyalar que, precisament, una activitat industrial de manipulació de residus com la que s’ha autoritzat genera un impacte econòmic primordialment negatiu en la comarca, que de cap manera, ni remotament, poden compensar ni compensen els escassos llocs de treball que pugui crear. En conseqüència, les possibilitats de desenvolupament econòmic de la zona és efectivament precari, Per tots aquests motius, les llicències ambientals impugnades resulten nul•les de ple dret, i és procedent la seva anul•lació per l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars, que equivocadament les va concedir.
Subsidiàriament, val a dir que es donen tots els requisits necessaris també per a procedir a la seva revisió anticipada.
Sant Martí d’albars 8 d’abril del 2005
Comissió SOS LLuçanès
Les llicències no ofereixen la més mínima garantia: ni pel que fa a la seva tramitació; ni pel que fa a la concreció i garanties necessàries per tal d’impedir els perjudicis a terceres parts, que no tenen en absolut l’obligació jurídica de suportar les emanacions, riscos i molèsties procedents de la planta, emanacions que han esdevingut greus i molt repetitives, convertint la vida dels veïns en un autèntic malson durant els darrers anys, fins al punt que s’hagi vist afectada la seva tranquil•litat, la seva qualitat de vida i, ensems, la seva salut, fins a l’interior de la pròpia llar. Al•leguen: l’excessiva proximitat a nuclis de població habitats que es veuen greument afectats i perjudicats per l’activitat: No es tracta d’una població que s’hagi anat a instal•lar a la rodalia de la planta: s’ha de parlar d’una planta i d’una activitat que s’ha anat a instal•lar, de forma totalment indeguda i errònia, en la rodalia de poblacions i nuclis prèviament habitats, des de temps immemorials; el risc de propagació de malalties ja que l’activitat de compostatge tracta, per la seva pròpia concepció i per les característiques intrínseques del procés, quantitats ingents de residus orgànics, que necessàriament contenen agents patògens de tota mena, que són susceptibles de propagar-se mitjançant la pols ,l’aire i altres vectors de transmissió i és un risc evident, que compta amb una altíssima probabilitat. Per tant, la possibilitat de la propagació de patologies, ja sigui degut a circumstàncies imponderables o imprevisibles, ja sigui degut a pràctiques incorrectes, és important. Accessos inadequats ja que cap d’aquests permet evitar la circulació constant de tones de residus per l’interior de les poblacions, a tocar dels habitatges, creant un greu perill i malestar, per les pudors. Aixímateix al•leguen la desvalorització immobiliària de la totalitat d’habitatges, solars i finques de la zona en sumar-se-li els greus i reiterats episodis de males olors que emanen de l’activitat, amb la alarma social que això comporta,i que ha desencadenat una accentuada desvalorització dels immobles de la zona respecte de la resta; també l’afectació del patrimoni històric ja que la planta es troba a poca distància del veïnat de Santa Creu de Jutglar, centre geogràfic i històric de la Sots-vegueria del Lluçanès, i d’altres indrets de rellevància i la gravíssima afectació de les expectatives turístiques sobretot per a les activitats d’hostaleria i turisme existents, comportant un cop mortal en un futur per al desenvolupament d’aquest sector econòmic, que resulta de primordial importància per al Lluçanès en el seu conjunt. Cal assenyalar que, precisament, una activitat industrial de manipulació de residus com la que s’ha autoritzat genera un impacte econòmic primordialment negatiu en la comarca, que de cap manera, ni remotament, poden compensar ni compensen els escassos llocs de treball que pugui crear. En conseqüència, les possibilitats de desenvolupament econòmic de la zona és efectivament precari, Per tots aquests motius, les llicències ambientals impugnades resulten nul•les de ple dret, i és procedent la seva anul•lació per l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars, que equivocadament les va concedir.
Subsidiàriament, val a dir que es donen tots els requisits necessaris també per a procedir a la seva revisió anticipada.
Sant Martí d’albars 8 d’abril del 2005
Comissió SOS LLuçanès
